Els experts adverteixen que els casos d’hepatitis greu en nens comencen amb vòmits

Tot i que a les Balears no s’ha notificat cap cas d’aquestes hepatitis agudes infantils, els serveis sanitaris estan vigilants davant de la possibilitat que en sorgeixi algun, ja que les hepatitis víriques són malalties de declaració obligatòria.

Des de mitjans d’abril, el nombre de casos d’hepatitis agudes infantils han augmentat a un ritme molt elevat. Fins al 21 d’abril, s’havien notificat almenys 169 casos en 12 països. I Espanya, amb 13 casos, és el segon país del planeta amb més incidència després del Regne Unit (114).

Respecte a la distribució geogràfica dels casos d’aquest país, Catalunya, amb cinc episodis, és la comunitat amb més incidència, seguida d’Andalusia i Galícia, amb dos casos a cada regió, mentre que Aragó, Castella-la Manxa, Madrid i Múrcia s’han diagnosticat una d’aquestes hepatitis d’etiologia desconeguda.

El pediatre Antonio Rosell coordina la unitat de gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica de Son Espases i remarca: «N’estem al corrent, estem vigilants, tot i que de moment no n’hem tingut cap cas. Aquestes hepatitis agudes i greus en nens són molt rares. Tindrem, a tot estirar, un cas cada un o dos anys».

L’expert recorda que aproximadament un 10% dels nens afectats han necessitat un trasplantament hepàtic, un d’ells, un dels 13 afectats en aquest país, fet que dona una idea de la gravetat d’aquesta hepatitis d’origen desconegut.

«Es pensa que pot ser un adenovirus, un agent habitual en les infeccions respiratòries i que trobem també als excrements, però que no cursa amb tanta gravetat», afirma Rosell, que assenyala que en els casos en estudi no s’ha trobat la presència de cap dels virus que provoquen les hepatitis A,B,C, D o E.

Un altre dels símptomes propis de les hepatitis davant el qual cal mantenir-se alerta és la icterícia (quan la pell o la part blanca dels ulls, l’escleròtica, adquireix un color groguenc), símptoma que alguna cosa no va bé al fetge de la persona que la pateix. Orina fosca i excrements blancs

Un altre dels símptomes propis de les hepatitis davant el qual cal mantenir-se alerta és la icterícia símptoma que alguna cosa no va bé al fetge de la persona que la pateix. Jaume Giménez, tècnic epidemiòleg de la direcció general de Salut Pública, recalca que els casos d’hepatitis agudes detectats en nens no estan provocats pels virus coneguts, així que, amb totes les hipòtesis encara obertes, no descarta que sigui un patogen de nou encuny, com el SARS que ha fet anar de corcoll el món en els últims dos anys.

«Els adenovirus que se sospita que poden estar al darrere formen un grup molt ampli i, malgrat que en alguns dels nens afectats s’han trobat aquests patògens, podria tractar-se d’una mera coincidència, perquè els adenovirus no provoquen hepatitis», apunta l’epidemiòleg.

Sense relació amb el SARS-CoV-2

Giménez tampoc creu que aquests inusuals casos d’hepatitis tinguin alguna relació amb el SARS-CoV-2, el virus que ha generat la malaltia ja universalment coneguda com a covid-19.

«Les vacunes que es van dosificar majoritàriament al Regne Unit, on s’han notificat els primers casos, contenien adenovirus, però a cap dels afectats se’ls havia inoculat», revela el responsable de Salut Pública.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Una altra de les hipòtesis que s’estan estudiant és que tots els nens afectats puguin haver consumit algun tòxic, alguna substància química utilitzada com a conservant en productes de consum habitual entre els més petits. Giménez assenyala que cal mantenir-se alerta i anar al metge en cas que el teu fill pateixi una gastroenteritis, nàusees i vòmits que es prolonguin per sobre de les 48 hores i facin témer per una correcta hidratació corporal, així com la presència d’«orina fosca i caques blanques. La bilirubina s’acumula a la sang i el ronyó ha de treballar més perquè el fetge està afectat», explica.

Giménez conclou que, malgrat que la gravetat d’aquestes hepatitis ha provocat que alguns dels afectats hagin necessitat un trasplantament hepàtic, perquè el fetge d’un nen es regeneri n’hi ha prou amb un lòbul d’un òrgan compatible que se sol trobar en algun familiar de l’afectat.