‘Strut safe’, la plataforma que t’ajuda a tornar acompanyada a casa

Capcota, mirada nerviosa i el desig de tornar-se invisible. Claus a una mà. El telèfon mòbil a l’altra. Sempre alerta davant el que pugui passar. L’escena no és desconeguda a cap dona que hagi hagut de tornar sola a casa a la nit. Un ritual que traspassa fronteres i que no sempre acaba amb un sospir i un portal tancant-se a la seva esquena.

La història no va acabar així, per exemple, per a Diana Quer i Laura Luelmo a Espanya ni tampoc per a Sabina Nessa i Sarah Everard al Regne Unit. A ella, a Sarah, ni tan sols la va salvar que fossin les nou de la nit ni que el seu agressor fos un agent de policia. Va ser igualment segrestada, violada i assassinada a Londres ara fa un any.

En una vigília celebrada en el seu honor al parc dels Meadows d’Edimburg poc després de la seva mort, Alice Jackson, 22 anys, i Rachel Chung, 28, companyes a la Universitat d’Edimburg, van fer una promesa. «Vam agafar un micròfon i ens vam comprometre amb tots els presents que cap dona de la ciutat tornaria a casa sola aquella nit.

Si volien companyia, només havien de trucar-nos», assegura Chung. Aquell mateix dia va néixer Strut Safe, una plataforma independent i sense ànim de lucre que des de fa un any ha fet companyia a centenars de dones del Regne Unit en la seva tornada a casa.

Rachel Chung, de 28 anys, és cofundadora de Strut Safe

Aquell dia del 2021 van comprar una targeta SIM en un supermercat i van posar fil a l’agulla amb un projecte que de moment no rep finançament públic, sinó que se sustenta únicament a través de donacions privades.

«El que en un primer moment érem l’Alice i jo acompanyant gent a casa aviat va començar a créixer molt ràpidament. Ens han arribat trucades de tot el país», assegura la cofundadora de Strut Safe, que ja té més de 76.000 seguidors en el seu compte d’Instagram.

Des d’aleshores, un torrent de voluntaris s’ha sumat tant per acompanyar físicament les dones com a l’altre costat del telèfon, tot i que, de moment, només tenen capacitat per operar les nits dels divendres, dissabtes i diumenges.

Entre l’abril del 2020 i el març del 2021, 177 dones van ser assassinades al Regne Unit i, en el 92% dels casos en els quals es va aconseguir identificar el sospitós més probable, el presumpte assassí era un home.

El 2020, any del confinament, 41 dones van ser víctimes a Espanya de la violència masclista, 14 menys que l’any anterior. «Les dones saben que no tots els homes són una amenaça, però mentre n’hi hagi tants que sí que ho són això fa que per a nosaltres tots ho siguin. El millor, si ets home i no vols espantar ningú quan camines pel carrer, és sortir de l’escena i canviar-te de vorera».

El fet que en la foscor de la nit qualsevol home pugui semblar un potencial agressor no significa per a elles, no obstant, que calgui excloure’ls de la solució del problema. «Ens ha omplert d’esperança que des del primer moment els homes d’Edimburg volguessin fer un pas endavant per fer que la gent se sentís segura, vam tenir molts voluntaris», reconeixen des de Strut Safe, on a més donen formació als qui atenen les trucades, comproven els antecedents penals dels qui acompanyen les dones a casa i garanteixen que sempre hi haurà almenys dues persones quan el tracte sigui cara a cara.

Alice Jackson, cofundadora de Strut Safe

No obstant, el gruix de l’organització continuen sent «persones que s’identifiquen a si mateixes com a dones», com explica Chung. «Per sort ningú ha tingut una emergència, però sí que hem sentit gent corrent a casa per por, gent que té la sensació que l’estan seguint o que rep xiulets i comentaris inapropiats quan està tornant sola a casa. És esborronador quan algú et diu que segurament li passarà una cosa dolenta i et descriu la seva roba perquè denunciïs la seva desaparició».

«A les dones se’ls ensenya que no mereixen el temps d’altres»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A Espanya, les xifres de violència sexual cap a les dones no paren d’augmentar. Les 2.143 denúncies per violació amb penetració que van registrar les forces i cossos de seguretat de l’Estat l’any passat suposen un 34,3% més que el 2020 i un 14,4% més que el 2019, any en què encara no s’havia produït el confinament pel coronavirus i en el qual les dades de criminalitat no es van veure afectades per aquest. Unes dades, les del 2021, que, no obstant, no es corresponen amb la realitat, ja que es calcula que només es denuncien un 11% de les violacions. Entre els motius per no denunciar, la vergonya és el més comú.

«Una de les coses més depriments i importants que m’he emportat d’aquesta feina és que les dones que truquen a aquesta línia de telèfon estan preocupades per fer perdre el temps als altres. Gairebé totes comencen disculpant-se per si el seu cas no és prou greu com per merèixer el meu temps. A les dones se’ls ensenya que el seu trauma i el seu estrès no és digne de la preocupació, el temps i l’atenció d’altres», assegura Chung.