Catalunya blindarà per llei la rebaixa de les taxes universitàries

El Parlament de Catalunya ha assumit la iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per sindicats d’estudiants i ha aprovat aquest dimecres modificar la Llei d’Universitats catalana per blindar per llei la rebaixa de preu de les taxes universitàries, de manera que el cost no depengui de l’exercici pressupostari de torn.

La iniciativa, que estableix que els preus segueixin un model de «tarifació social», ha prosperat amb el recolzament de tots els grups parlamentaris i l’abstenció del PP. La modificació legislativa inclourà que el Govern impulsi polítiques i normatives per garantir que ningú queda exclòs del sistema universitari català per «raons econòmiques, d’absència de llibertat, problemes de salut, discapacitat o qualsevol altra circumstància», així com mesures per fer més assequibles les despeses de residència, menjador i transport.

A més, en una disposició transitòria –aprovada amb l’abstenció de PSC-Units, comuns i Cs–, la Cambra catalana dona tres anys al Govern per «reduir de manera progressiva» els preus en estudis de grau fins a un màxim de 17,69 euros –el més baix fixat pel decret 300/2021– i per fixar un únic preu en els estudis de màster igual o inferior al 70% d’aquest decret.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha celebrat que es blindi per llei el preu de graus i màsters a Catalunya i es fixi aquest preu màxim de 17 euros per crèdit. Ha assegurat que aquesta rebaixa «no tindrà impacte en els pressupostos de les universitats».

Igualtat d’oportunitats

La ponent relatora de la iniciativa, Judith Toronjo (Junts), ha defensat que «ningú a Catalunya hauria de veure’s privat o dificultat en la seva oportunitat d’accedir a l’educació superior universitària per temes econòmics», per la qual cosa ha destacat la importància de vetllar per la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’ensenyament.

El socialista David González ha avisat que aquesta modificació permetrà al Govern no rebaixar les taxes fins d’aquí a tres anys, i ha lamentat que no s’hagi aprofitat el debat per regular els preus. En canvi, Dani Cornellà (CUP) ha defensat que aquesta modificació permetrà que la rebaixa quedi fixada per llei i no depengui dels pressupostos anuals del Govern. El diputat dels comuns Lucas Ferro ha expressat el seu recolzament a la iniciativa per blindar la rebaixa dels preus, i ha criticat que la disposició transitòria doni al Govern tres anys per fer-ho, una cosa que ha titllat de «trilerisme comptable».

Notícies relacionades

Quan el futur acadèmic depèn del color de la teva pell

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

 Manuel Jesús Acosta (Vox) ha criticat que s’hagi «d’esperar tres anys perquè es rebaixin les taxes» universitàries, i ha assegurat que la proposta és menys ambiciosa que la que defensa la seva formació, que aposta per fixar el preu del crèdit de grau i màster en 16,05 euros.

Per la seva part, Nacho Martín Blanco (Cs) ha destacat que la proposta evidencia que «existeix una equivocació general en l’àmbit de les prioritats» dels executius catalans dels últims anys, que considera que haurien d’haver revertit abans les retallades pressupostàries arran de la crisi financera. Des del PP, Lorena Roldán ha remarcat que fa anys que defensen la rebaixa de les taxes universitàries, però «els plans del nacionalisme han sigut d’altres: pretenien mantenir les matrícules més altes d’Espanya i mirar d’exercir un control polític absolut a institucions que haurien de ser neutrals». El republicà Pau Morales ha celebrat que «després d’anys de vaga, repressió i lluita» s’ha aprovat aquest text, que ha de donar seguretat als estudiants que es blindarà la rebaixa de les taxes universitàries, i ha apressat a revertir l’infrafinançament que assegura que existeix en les universitats.