Dia Internacional contra el ‘Bullying’: receptes per combatre’l

L’assetjat se sent incomprès i qüestionat, així que la majoria de vegades cau en un estat de desemparament i decepció que el portarà al mutisme. «Si no el creiem, no tornarà a parlar. A això s’afegeix el retret dels companys que, si el tema transcendeix perquè no s’ha tractat amb la necessària confidencialitat per part dels adults, li diran xivato», explica una portaveu de Nace. L’associació denuncia que la falta de formació del professorat en temes de ‘bullying’ fa que els docents siguin «incapaços de desmuntar la paraula xivato». No és qüestió de ser xivatos. És qüestió de ser valent, solidari i empàtic.

«De vegades els cracs són els que defensen, no els que ataquen». Sota aquesta premissa l’Atlètic de Madrid ha publicat un vídeo en què un nen rep les burles dels seus companys al menjador del col·le. Quan un li llançar menjar, un altre para el cop amb una safata. «Contra el ‘bullying’, coratge i cor», diu l’emotiva campanya. Acompanyar els assetjats i enfrontar-se als assetjadors i mai riure’ls les ‘gràcies’ és, de fet, una de les principals receptes contra el ‘bullying’. Al conte infantil ‘Avui no jugues’, el calvari de la petita Anna s’acaba quan la resta dels nens i nenes de la classe fan pinya amb ella davant la dictadora Emma.

Clàudia Bruna, autora de l’assaig ‘Educar contra el acoso’, dona algunes pistes: «Perquè volen fer-se els importants, perquè tenen problemes, perquè potser els seus pares no els estan educant de la forma més correcta, o perquè els assetgen a ells i estan plens de ràbia». Bruna insisteix que, incapaços de regular les seves emocions, molts assetjadors persegueixen una sensació de superioritat cap als altres, especialment els que semblen vulnerables. Lamentablement, el poder els ofereix popularitat, atenció i lideratge. Moltes vegades i per diferents motius, l’assetjador té gelosia cap a l’assetjat, per exemple, per treure millors notes.

La conscienciació davant el ‘bullying’ ha de començar des de la infància. Les llibreries estan plenes de contes perquè les mares i pares llegeixin amb els seus fills i aquests aprenguin a identificar i combatre l’assetjament. ‘Avui no jugues’ n’és un exemple. Un altre és ‘El jardí de les abraçades’, escrit per José Antonio Luengo i publicat per Sentir, editorial especialitzada en la conscienciació dels problemes infantils, des dels abusos sexuals fins a la malaltia o la pèrdua. La protagonista del llibre, Tesa, nota que el seu amic Víctor està trist durant l’esbarjo. El motiu és que hi ha companys que se’n riuen i li fan comentaris despectius. ¿Què pot fer la Tesa? ¿Ha de donar importància al que està passant o és millor que ho deixi passar?

Posar-se al lloc de l’altre per respectar i comprendre les seves emocions i sentiments és fonamental per promoure la convivència escolar. El Ministeri d’Educació ha desenvolupat un projecte amb Samsung anomenat ‘Assignatura empatia’, en què els alumnes i les alumnes són testimonis, amb unes ulleres de realitat virtual, d’un cas de ‘ciberbullying’.

«Els monstres no són només els botxins sinó també els que miren cap a una altra banda». La frase és d’Eloy Moreno, autor de literatura juvenil, i la seva novel·la, ‘Invisible’, és un ‘hit’ entre els escolars. Basada en fets reals, explica la història d’un nen assetjat que no entén el que li està passant i s’inventa una realitat paral·lela: ser invisible. El germen del llibre va ser, precisament, la trobada que va tenir Moreno amb una amiga que havia sigut víctima i que 20 anys després continuava plorant cada cop que en parlava. Un altre dels llibres de referència per als escolars és el supervendes ‘Wonder, la lliçó d’August’, en què la novaiorquesa Raquel J. Palacio explica l’aterratge a l’escola d’un xaval que pateix una greu malformació facial provocada per una malaltia rara. Té l’amor incondicional dels seus pares (Julia Roberts i Owen Wilson en la versió cinematogràfica, que es va estrenar el 2017) però la crueltat de molts companys el fa patir. Als EUA, el llibre està inclòs entre les obligades lectures curriculars perquè els professors plantegin als alumnes el debat del ‘bullying’.

Al llarg del curs, moltes escoles organitzen xerrades específiques dirigides no només als estudiants –amb l’assistència, fins i tot, de membres de la policia–, sinó als seus pares i mares, peces clau en la lluita contra el ‘bullying’. Una altra opció és recuperar pel·lícules que reflecteixin aquesta cicatriu. L’aterridora ‘Carrie’ (Brian de Palma, 1976) és un clàssic, que va ser revisitat el 2013. Basada en la novel·la de Stephen King, mostra com una noia tímida amb una mare inestable mentalment i fanàtica religiosa és odiada per tots els seus companys. A Espanya, els cineastes José Corbacho i Juan Cruz van recórrer el 2008 a professors i alumnes assetjats i assetjadors en la vida real per escriure el guió de ‘Cobardes’. Un docent, fart dels conflictes a classe, els va dir: «He estudiat oposicions per ensenyar història, no per ser policia». ‘Cobardes’ està disponible a la plataforma Filmin, on també es pot veure una altra cinta espanyola que reflecteix l’assetjament escolar en un institut de manera esgarrifosa, ‘Bullying’, de Josetxo San Mateo.