Oluwole Omofemi, de Nigèria a l’Olimp de l’art amb parada a Sitges

Ara repeteix experiència, fins al 22 de maig, amb tota l’obra adjudicada abans de penjar-la a la paret de la galeria. Els col·leccionistes es barallen per ella. Moltes vendes es van emparaular a la presentació preinaugural que va realitzar a Barcelona, a l’exclusiva terrassa Punt de Vistes 360, un espectacular àtic habilitat per a esdeveniments culturals i socials a la Diagonal. I d’altres es van adjudicar entre col·leccionistes estrangers via ‘online’ abans de l’obertura. «Desperta molt interès, des de la primera exposició hem venut 50 peces de l’artista», explica la galerista del Garraf. I això que els preus no estan a l’abast de totes les butxaques: entre 30.000 i 80.000 euros. Els principals seguidors d’Omofemi són als Estats Units però Acosta afirma que també té compradors francesos, anglesos, xinesos, espanyols i, per descomptat, nigerians. «A Nigèria s’ha convertit en una espècie de Déu», afirma la galerista. 

Notícies relacionades

Memòries de l'Àfrica a Sitges

Vuit coses que no et pots perdre del Festival d’Arquitectures de Barcelona

‘Pas mal’ per a un artista que va vendre el seu primer quadro a un col·leccionista libanès per 10 dòlars i tot un estímul per a aquest creador que va exercir els oficis més dispars ja des de petit –de pescador a venedor ambulant de cerveses– per poder costejar-se el material de pintura. Era vocacional i no va desistir malgrat un futur programat per ser electricista. Els veïns de la seva comunitat van ser els primers a apreciar el seu talent i el seu avi el que més va insistir en la importància de preservar el llegat i els costums de la seva terra i en la necessitat d’apreciar-lo amb orgull. Una reivindicació cultural que bolca als seus retrats: sempre dones i sempre amb la intenció de reivindicar-les. Per això el títol de l’exposició ‘A woman’s worth’, amb referència a la cançó d’Alicia Keys la lletra de la qual diu «un home de veritat reconeix una dona de veritat quan la veu / i un home de veritat simplement no pot negar el valor d’una dona». 

No pinta models, sinó les dones del seu voltant a les quals prèviament fotografia i després reprodueix amb la màxima fidelitat i negritud –pentinats i escarificacions inclosos– amb la clara intenció de desafiar el concepte de bellesa occidental. Figuració, sí; però també certa abstracció en els fons en els quals emmarca les protagonistes. També mixtura de tècniques: la tradicional a l’oli per als rostres i l’acrílic per a la resta amb colors molt forts. «És aquest contrast que converteix la pintura d’Omofemi en contemporània i molt actual, i que crida tant l’atenció dels col·leccionistes». Després del pas per Sitges, l’obra d’Omofemi va a la fira Volta de Nova York, i a la llarga l’objectiu d’Acosta és veure les creacions d’aquest autor a la Biennal de Venècia, amb els grans artistes africans com Aboudia, Yeanzi, Armand Boua i Kaoli Nyamai, presents en l’actual edició.