La sobreoferta educativa amenaça la lluita contra la segregació escolar

El descens de la natalitat ja es nota en el mapa de l’educació a Catalunya: hi ha més places d’infantil 3 (P-3) que nens. I això genera un panorama de sobreoferta educativa. I la tendència anirà a més. Entre els anys 2012 i 2032, Catalunya haurà perdut gairebé 23.000 alumnes d’infantil 3 (P-3), segons les estimacions demogràfiques de l’Idescat. Aquest curs 2022-23 vinent, les previsions apunten que un 11% de les places escolars ofertes a P-3 quedaran vacants, segons un informe presentat aquest dijous per la Fundació Bofill.

L’informe, titulat ‘La sobreoferta educativa a Catalunya’, alerta que aquest excés de places pot provocar desequilibris i posar en perill la lluita contra la segregació escolar, i apressa el Departament d’Educació a aplicar «immediatament» polítiques per «pal·liar els efectes negatius» d’aquesta sobreoferta. Polítiques que passen per regular i coordinar l’oferta, tant pública com concertada, per ajustar-la a les necessitats reals.

¿Quins són aquests efectes negatius de la sobreoferta que apunta l’informe? D’una banda, afavoreix la mobilitat de «determinades» famílies «més capitalitzades» fora de la seva zona escolar, element que la Bofill considera negatiu.  «Als territoris amb sobreoferta les famílies tenen un ventall més ampli d’opcions i el 93% aconsegueix plaça en primera opció». ¿Què té de negatiu? «Aquestes famílies no hauran tingut incentius per acostar-se a conèixer altres projectes educatius dels seus barris i valorar altres centres amb més diversitat», respon el document. Per contra, les famílies vulnerables són les que solen elegir centres del seu entorn més pròxim.

Un segon efecte és que els centres públics més complexos acumulen la majoria de vacants i reben més alumnat vulnerable al llarg de tot el curs a través de la matrícula viva. «Aquestes dinàmiques són darrere dels elevats índexs de segregació escolar que Catalunya té des de fa molts anys».

I és que quan hi ha excés d’oferta, les vacants no queden repartides per igual: la majoria es concentra a les escoles concertades (l’informe xifra en un 21% les vacants en aquests centres, i pujant) i als centres de màxima complexitat (17%). La sobreoferta a la resta de centres públics és del 10%.

Pla a curt i mitjà termini

La Bofill demana ajustos ja per a aquest curs, i alhora planteja començar a elaborar un pla a mitjà i llarg termini amb què donar resposta a la «magnitud del descens demogràfic». En aquest sentit, convida la conselleria a «una aplicació valenta dels instruments de què disposa», més enllà de la reducció de ràtios, mesura que en bona part ve marcada per aquest descens natural de la natalitat. L’informe al·ludeix a la necessitat d’elaborar una sèrie de criteris per tancar grups quan i on sigui necessari. «És preferible tancar una línia d’una concertada on han quedat vacants que acabar tancant una escola pública», ha remarcat Maria Segurola, autora de l’informe.

En la preinscripció per al curs 2021-22, dues de cada 10 places de P-3 van quedar vacants. Tot i que Educació reduirà ràtios en infantil 3 de cara al curs 2022-23 vinent –les aules dels centres públics passaran de tenir-ne 25 a un màxim de 20 alumnes–, l’informe remarca que la mesura és «una primera resposta» i que, tot i que «positiva», és «insuficient». «No soluciona el problema: hi ha una previsió que en aquesta preinscripció l’11% de les places ofertes a P-3 quedin vacants. Aquesta mesura no és una solució, sinó un pedaç davant una situació molt greu i complexa que requereix l’aplicació de mesures estructurals i més contundents», assenyala el document.

«En aquesta preinscripció, la reducció de ràtios no s’ha aplicat amb prou contundència», denuncia l’informe, que assenyala que mentre que la pràctica totalitat dels centres públics han assumit aquesta baixada d’alumnes per aula, en la concertada –on Educació ha de recórrer a negociacions individuals– no ha sigut així. Aquesta disparitat de criteris ha fet, segons la Bofill, que «malgrat l’obertura de nous grups en el sector públic, les escoles públiques hagin perdut volum d’oferta respecte a la concertada».

En aquest sentit, l’informe adverteix que les mesures «ineludibles» de reducció de l’oferta que hauran de prendre de cara a pròxims cursos no poden recaure únicament en l’escola pública. I insisteix en l’actuació conjunta: «Si no s’avança cap a una planificació conjunta de les places escolars de centres públics i concertades, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública, cosa que incrementarà el pes de la concertada en el conjunt del sistema».

Notícies relacionades

Les escoles bressol municipals de Barcelona mantindran l’inici de curs el 12 de setembre

Arquitectes i professors dissenyen l’escola del futur de Catalunya

Entre les mesures per actuar, l’informe cita la reducció conjunta de ràtios a tota la xarxa, la programació asimètrica de l’oferta entre zones. I insisteix en la necessitat d’incloure l’escola concertada en la programació per «assegurar una oferta que doni resposta ajustada a les necessitats d’escolarització» i que no hi hagi ni sobreoferta ni desequilibris en la distribució de l’alumnat.

De cara a aquesta preinscripció, i en la previsió que hi hagi aquest 11% de vacants. Segurola ha recomanat que si es detecten vacants en centres d’alta complexitat, es tanqui ja l’oferta per evitar que la matrícula viva que es produeixi començat el curs recaigui sobre aquests centres ja tensats.