Prova pilot
Així és l’autobús que (gairebé) va sol
Una ciutat sueca prop d’Estocolm prova un vehicle autònom de transport públic i comença a establir les bases de la futura mobilitat col·lectiva sense conductors
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Sembla més el decorat d’una pel·lícula de catàstrofes que un nou barri que aspira a allotjar milers de persones. Es tracta de Barkarby, districte de la ciutat de Järfälla a només 20 quilòmetres d’Estocolm, a Suècia. Carrerss deserts, edificis nous o a mig aixecar. Voreres immaculades, el centre comercial, l’estació d’autobusos, la cafeteria. Una ciutat dormitori ideal per als que, com passa a Barcelona i a l’entorn metropolità, ja no es poden permetre viure a la capital. Però Barkarby és també tub d’assaig del futur de la mobilitat. N’hi ha prou amb passejar-s’hi per identificar els protagonistes: es tracta de tres autobusos autònoms amb aspecte futurista que funcionen a demanda i que estan carregats de tecnologia i bona intenció. Tot molt futurista, però porten dins un ésser humà. Per si de cas. I perquè la llei encara no permet que un vehicle de transport vagi sol pel món.
Es podria dir que aquests vehicles, gestionats per l’empresa Nobina, també responsable de bona part la xarxa d’autobusos d’Estocolm, sempre prenen la decisió adequada. Perquè tenen sensors per tot arreu i perquè tenen marcada la ruta a foc en el seu ‘hardware’. Té lloc per a 12 viatgers i és important asseure’s o agafar-se molt bé. «Un periodista alemany va caure a terra», indica el vigilant. No hi deu haver per tant... Doncs sí. Quan alguna cosa s’interposa al seu camí, frena en sec, sense moderació, pel broc gros. Tampoc és que vagi gaire de pressa (uns 20 quilòmetres per hora), però es queda quiet de cop. I, és clar, la inèrcia actua. En aquesta ocasió ha sigut una periodista catalana qui ha sortit volant. Il·lesa.
A demanda
Notícies relacionadesEl controlador a bord té un doble objectiu. D’una banda, perquè el vehicle no té prou autonomia per esquivar un cotxe aturat al seu carril. L’empleat manipula un ‘joystick’ i agafa el timó fins que se supera l’obstacle. D’altra banda, perquè la legislació no permet encara que un vehicle compartit es mogui de manera autònoma. El petit autobús funciona a demanda i els veïns poden sol·licitar una parada virtual a través d’una aplicació mòbil. Després de quatre anys i cap accident, els impulsors esperen que les autoritats modifiquin la normativa i puguin estalviar-se el treballador. La pell de gallina només de pensar com encaixaria aquesta mesura la combativa plantilla de TMB.
L’abast d’aquests autobusos va creixent al ritme del districte, que es continua estenent. Habitualment trasllada ciutadans des de l’estació de busos fins a casa seva, sobretot persones amb mobilitat reduïda. La terminal, per cert, connecta en sis minuts amb el tren que, des de Järfälla, condueix fins al centre d’Estocolm en uns 20 minuts. De moment, tot i que sembla la mar d’integrat en el veïnat, no és més que una iniciativa anecdòtica. Però és així, des de zero, com es creen els projectes destinats a canviar els hàbits de la condició humana. Com el de la mobilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
