La Gran Clariana comença la reconquesta de les Glòries, la plaça maleïda de Cerdà

Com a mare de tres fills, ella també freqüenta últimament el nou espai verd que ha començat per als veïns la reconquesta d’aquest lloc amb 170 anys de retard i que continuarà guanyant-la quan es completin les dues fases de construcció encara no acabades. Xavi Valls, coordinador d’activitats del lloc, detalla que actualment més de 20.000 metres quadrats estan destinats als ciutadans, entre els quals s’inclouen la zona infantil, el recinte esportiu i l’hectàrea de l’anomenada Gran Clariana.

Irma Ventanyol, directora de l’Oficina del Canvi Climàtic de Barcelona, explica que la vegetació que envolta aquesta massa d’herba no ha sigut escollida a l’atzar. Són plantes i arbres triats perquè són «sostenibles» i, a més, estan agrupats per formar ambients propicis per a abelles, papallones i ocells. Aquest diumenge, sota un sol intermitent que quan picava semblava d’estiu, el seu nebot afirma que ha vist un pardal de pit vermell i diverses papallones. En temps d’emergència climàtica, veure’ls a Glòries, orgia històrica de ciment, tubs d’escapament i obres, no és qualsevol cosa.

L’antiga Via Augusta

Glòries creix sobre l’antic traçat de la Via Augusta romana. I al segle X, informa Pons, per aquí va passar també un canal de reg per als camps de cultiu. Antigament, aquesta plaça era gairebé una vora del mar –just fins on ara estan plantats els fonaments de la icònica torre de les aigües–, però la costa es va allunyar i el districte de Sant Martí es va convertir en una zona de llacunes –d’aquí ve el nom del barri de la Llacuna–, fèrtil per a l’agricultura. Per això es va construir el canal, les restes del qual continuen apareixent cada vegada que els constructors furguen.

Fer sostenible l’espai no serà només possible amb la vegetació triada. Valls i Monts Rodés, de la Xarxa d’Equipaments Ambientals, tenen l’espinós encàrrec de convèncer els ciutadans de Barcelona de per què l’han de respectar: convidantlos a enamorar-se d’altres llocs per fer ‘botellons’ a la nit, per exemple, o animant-los a no fer res que allunyi les famílies. Les activitats que promouen van en aquest sentit: contacontes de temàtica ecologista, tallers per plantar o cursos per aprendre a reciclar teixits. La Jana i el Joan tenen només 15 mesos i aquest matí gategen per l’herba de la Gran Clariana sota la mirada distreta dels pares, com si estiguessin en un jardí privat on encara no hi ha risc de trepitjar llaunes, vidres o xeringues. L’espai està ple de famílies.

Mals fums

Notícies relacionades

¿Per què cada vegada més persones usen aquesta app per estalviar comprant al súper del barri?

Alegria a la frontera de l’Hospitalet i BCN

A mitjans del segle XIX, tres vies de tren diferents van fer de Glòries un nus de comunicació ferroviària clau per a la industrialització. Abans de la Guerra Civil, quan les vivendes havien proliferat al seu voltant, van intentar enterrar-les. El conflicte bèl·lic ho va aturar i fins i tot aquelles obres inicials van servir com a refugi, explica la historiadora. Després va arribar el ‘boom’ dels cotxes i el seu punt àlgid el 1992, amb el tambor que connectava en una rotonda gegant la Meridiana amb la Gran Via i la Diagonal, i es va fer més gran que mai el separador que van conèixer l’àvia i la mare de la Mireia. Es van superposar plans de reforma que van acumular fracassos mentre proliferaven activitats com la prostitució i la delinqüència. I també com la compravenda dels Encants.

Pons va proposar titular la seva visita guiada com ‘La plaça maleïda’, en al·lusió a la quantitat de frustracions que ha acumulat durant més d’un segle i mig, fins que aquest 2022 ha tornat a ser un espai transitable a peu, la frontera entre barris s’ha dissolt i, a més, hi ha un camp d’herba pel qual poden gatejar els nadons. Però aquest títol no va agradar. Valgui aquest reportatge com a desgreuge.