Opcions al 25% en castellà a l’escola: Matemàtiques en castellà, totes les altres coses en català

El TSJC ha tornat a tensar l’escola catalana amb la resolutòria en què dona 15 dies al Departament d’Educació perquè apliqui la sentència que obliga totes les escoles de Catalunya a impartir un 25% de classes en castellà. «A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic, però al final n’hi acabarà havent», lamentava aquest dimarts la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí. Aquesta entitat reclamava a la plataforma Som Escola, en què estan representades 50 associacions de l’àmbit educatiu, una postura unitària. I és que des de dilluns han sorgit diverses veus sobre com s’ha de respondre a l’ultimàtum del tribunal.

Tot i que legalment només hi ha una opció (les sentències judicials s’acaten), les entitats plantegen opcions que van des d’acatar amb condicions, a desobeir o a blindar el model d’escola catalana a través d’una modificació de la llei de política lingüística, opció aquesta encallada en el Parlament per les reticències de Junts.

Acatar amb condicions

Una d’aquestes veus és la de la presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, que ahir, en declaracions a TV-3 a títol personal, va plantejar a Educació que compleixi la sentència si no hi ha més remei però que s’ocupi de garantir que els alumnes saben «efectivament» el català i el parlen. «Si una assignatura més en castellà resol el contenciós, hi estic a favor. Però amb una condició: que els usos espontanis, el menjador, el personal no docent del centre funcionin en català», va exposar Junyent.. «Defensem-nos, fins i tot complint», va afegir.

I va veure com una opció raonable impartir en castellà l’assignatura de Matemàtiques, que és troncal com demana el tribunal, i assegurar que en la resta d’assignatures, ja sigui Educació Física, Música, o Ciències Naturals i Socials, els alumnes utilitzen el català.  

🔴 @CarmeJunyent: "Si una assignatura més en castellà resol el contenciós, hi estic a favor. Tant de bo hi hagués troncals perquè això s'apliqués nítidament. No saben de què parlen. Ara, la condició seria que el centre funcionés en català"#ElsMatinsTV3
▶ https://t.co/9vp83VyV5t pic.twitter.com/s1Fx9JhxI5

— Els matins TV3 (@elsmatins) 10 de mayo de 2022

«Si el que volem és que el català sobrevisqui, ho hem de treballar», va insistir. El plantejament de Junyent al demanar a Educació que realment s’ocupi d’assegurar que el català és llengua d’ús a l’escola es basa en una realitat que ella mateixa ha explicat en diverses ocasions: «L’ESO ha funcionat com si no hi hagués immersió. Quan preguntes als professors de secundària per què fan les classes en castellà, et diuen que és perquè els alumnes els entenguin. Aquí hi ha el fracàs. I aquí el Departament d’Educació mai ha entrat». 

«Més català» el curs que ve

Precisament aquest dimarts, el Govern s’ha «compromès» que el curs que ve les escoles imparteixin «més català». La portaveu, Patrícia Plaja, ha assegurat que l’Executiu posarà «tots els esforços» per augmentar l’ús de la llengua catalana a les aules. I ha esmentat accions en espais compartits com el pati, el menjador o grups de conversa. En aquest sentit, ha dit que el Govern ultima un «pla de xoc» per reforçar el model d’escola catalana.

La desobediència és una altra opció que han llançat des d’entitats com el sindicat de professors Ustec, majoritari en l’escola catalana. «És l’única opció», afirma el seu portaveu, Iolanda Segura, que reclama el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que tingui la «valentia» de desobeir l’ordre del TSJC.

 Des de Rosa Sensat, reclamen a la Generalitat «més cobertura legal» perquè els docents «puguem continuar fent la nostra feina» i «defensant el català a les aules», perquè és la llengua que «està en retrocés davant el castellà», ha assegurat Francina Martí. La presidenta de Rosa Sensat ha insistit, davant plantejaments com la desobediència, que l’important és adoptar una posició unitària en defensa de l’escola catalana. 

La que va ser consellera d’Educació Irene Rigau ha apostat també per l’opció legislativa i fia la defensa del model d’escola catalana al pacte lingüístic que intenten tancar ERC, PSC i els comuns. Rigau ha rebutjat l’opció dels que plantegen complir la sentència argumentant que ja que el 25% de castellà és una realitat en molts centres, és millor centrar-se a assegurar que el 75% restant sigui efectivament en català. Segons el parer de l’exconsellera, aquest plantejament ve de la «flagel·lació automàtica». També ha qüestionat l’opció de desobeir la sentència. «El Parlament no ha desobeït a tribunals. ¿Per què ho ha de fer un professor», ha qüestionat.

Som Escola, que aquest dimarts va celebrar un ple d’urgència, va instar el Govern a mantenir-se «ferm». La plataforma està ultimant una resposta jurídica així com mobilitzacions diverses.

Escola de Tothom, vigilant

A tots aquests moviments es manté vigilant la plataforma Escola de Tothom, en la qual hi ha integrada l’Associació per una Escola Bilingüe (AEB), que és la que va requerir al TSJC el compliment forçós de la sentència. La plataforma va advertir ahir a Cambray de les conseqüències legals de desobeir i va avançar que si, passats 15 dies, Educació no aplica la sentència, l’entitat emprendrà accions legals.

Notícies relacionades

El Govern ultima un pla de xoc perquè les escoles utilitzin més el català

Les claus de l’ultimàtum del TSJC sobre la immersió i l’embolic del pacte lingüístic

Un dels portaveus, José Domingo, d’Impuls Ciutadà, va explicar que si no s’acata la sentència, les sancions poden anar des de multes de 1.500 euros al dia per al Govern fins a una acusació per delicte de desobediència per a Cambray.

L’AEB està enviant cartes a les direccions de les escoles informant-los de les conseqüències de no acatar la llei, segons va confirmar la presidenta de l’associació, Ana Losada.