Nova llei d’universitats: així la valoren els rectors i els estudiants

L’equip de Castells proposava que membres de fora de la universitat acaparessin el 30% del comitè de selecció a rector, càrrec a què s’accedeix per sufragi universal ponderat. A més, no demanaven categoria prèvia per aspirar al càrrec (ser catedràtic) sinó mèrits: una experiència de 18 anys en investigació, 15 en docència i 4 en gestió. Davant el disgust de la conferència de rectors (Crue), Castells va retirar el primer requisit però va mantenir el segon. En un intent de continuar ‘fent les paus’ amb els rectors, Subirats ha suprimit també el segon i ha proposat que siguin les universitats –institucions autònomes– les que decideixin els requisits mínims que han de tenir els candidats a ocupar el rectorat, un càrrec de sis anys improrrogable i no renovable. L’única cosa que diu la llei és que el candidat ha de ser professor funcionari.

Oficialment, la Crue –la cúpula de la qual es va reunir dilluns amb Subirats– encara no vol comentar el nou text. Ho faran més endavant, quan ho hagin analitzat amb detall. El ministre mantindrà una trobada aquest divendres a Barcelona amb l’associació catalana d’universitats públiques (Acup). De moment, i a títol personal, Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB), assegura que li sembla xocant que un docent contractat no pugui ser rector. «D’acord que és un tema legal, però sorprèn», comenta a EL PERIÓDICO. «També em causa perplexitat que l’aspirant a rector hagi de ser funcionari o catedràtic. Això provocarà situacions xocants. Per exemple, ¿un rector podrà incoar un expedient a un catedràtic, que té una categoria superior? Entenc que hi ha elements que formen part de la lògica del legislador, però un rector hauria de tenir la màxima categoria. Això és una evidència absoluta», assegura.

El màxim responsable de la UB explica que, en termes generals, la Losu encaixa bé amb les peticions que els rectors van fer al ministre: una llei orgànica de bases, general, que permet la convivència de models universitaris diversos i que no suposa una ruptura amb l’anterior. «No modifica el sistema de governança actual», explica el rector.

Sobre la microformació que a partir d’ara hauran d’impartir les facultats –cursos d’entre 4 i 30 crèdits a què podran accedir alumnes que siguin posseïdors d’un títol previ o bé persones que tinguin una experiència professional acreditada–, Guàrdia ho veu viable i fàcil ja que les universitats ja estan oferint formacions de curta durada, de dos o tres mesos. «No és tan nou ni serà gens disruptiu en la nostra quotidianitat», afirma. «El mercat fa temps que demana aquesta formació flexible i les universitats ja l’ofereixen», remarca.

Com a rector d’una universitat privada (Ramon Llull), Josep Maria Garrell celebra que la Losu sigui una llei «per a totes les universitats, tant les públiques com les privades». Un altre aspecte que havien reclamat i que la norma, efectivament, recull és que queda molt clar els aspectes que afecten cada tipus de centre. «Els set primers capítols es refereixen a tot el sistema. El títol vuitè, molt extens, és per a les públiques, i el novè, més curt, per a les privades». El rector de la Universitat Ramon Llull està satisfet amb el fet que el text sigui més genèric que l’anterior legislació i ofereixi més marge a les comunitats autònomes. Un altre aspecte que valora positivament és el relatiu a drets i deures dels estudiants. «Estem contents perquè reconeix tothom, inclosos els de les privades, una cosa que el projecte anterior no contemplava».

Graus de tres anys

Respecte a les carreres de tres anys –de les 3.880 titulacions universitàries que hi ha ara mateix a les facultats de tot Espanya, només 24 són de tres anys (180 crèdits)– el rector de la URL destaca que la llei «deixa el tema obert». L’objectiu inicial del ministeri era, a través d’un reial decret, acabar amb aquests graus perquè només existeixin els de quatre anys a excepció de si el grau de 180 crèdits està emmarcat en estudis internacionals. «En l’àmbit europeu, la durada dels graus és flexible i hi ha molts països que en tenen de tres anys», explica Garrell, que confia que el ministeri es mostri «més flexible» més endavant.

Garrell admet que un article «millorable» de la norma és el que al·ludeix a la investigació. «Ens exigeix a les privades que la portem a terme, però no es diu com ens ho facilitaran, una cosa que sí que s’aclareix per a les públiques», es lamenta. Per acabar, el responsable universitari sí que aplaudeix que la Losu confirmi la idea que «a la universitat no s’hi va només un cop a la vida sinó que pots entrar i sortir diverses vegades» gràcies al reciclatge formatiu.

Els estudiants

Els estudiants se senten més desil·lusionats que els rectors amb l’esborrany. Durant les reunions amb el ministre, van pensar que el nou text sí que augmentaria clarament els seus drets de tal manera que la seva veu fos molt més tinguda en compte en la governança dels campus. No obstant, una vegada llegit l’avantprojecte, consideren que els canvis introduïts són tímids. «És una llei feta per als rectors», critica Nico Hernández, president de la coordinadora de representants d’estudiants d’universitats públiques (Creup).

Estudiant d’Enginyeria Química a Madrid, Hernández explica que l’equip de Subirats no els ha concedit la seva demanda per arribar a un 35% en els òrgans de govern dels campus. En el claustre i els consells de departament, el percentatge serà del 25% mentre que en el consell de govern (l’òrgan de més poder) serà del 10%. «Som el 90% de les universitats però tindrem poc marge de maniobra. En el sufragi universal ponderat per triar el rector no s’especifica el nostre percentatge i sí el del professorat permanent (51%)», destaca el representant dels estudiants.

La futura legislació decreta com a vinculant la presència dels estudiants en les comissions de plans d’estudi i guies docents, però la seva opinió no serà vinculant. «Se’ns va vendre d’una altra manera», comenta Hernández. Els estudiants tindran veu en les comissions en què s’avaluï la docència que imparteixen els professors (els que aconsegueixin millors avaluacions podran rebre incentius econòmics per la seva excel·lència). Tanmateix, el representant de la Creup assegura que si els alumnes i les alumnes estan en minoria en aquestes comissions serà com tenir veu però no vot.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

«La universitat ha de canviar, no està responent a les necessitats dels alumnes. En molts casos, la docència està desactualitzada i els professors segueixen en una torre d’ivori. Nosaltres volíem guanyar pes en la llei per transformar la facultat, però no serà possible», acaba dient Hernández. 

L’avantprojecte sí que recull una de les històriques reivindicacions dels estudiants: el dret a l’atur acadèmic (tècnicament no es diu vaga perquè no són treballadors), una pràctica que es fa amb normalitat però que la majoria d’universitats no tenien recollida en els estatuts.