L’Església acusa el Govern d’«utilitzar» l’avortament per «desviar» la seva «crisi política»

Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola, s’ha comportat aquest divendres de forma «maliciosa», segons ha reconegut ell mateix. Davant la nova llei de l’avortament, que el Govern vol aprovar dimarts vinent, el també arquebisbe de Barcelona ha argumentat que el veritable motiu que aquesta norma tiri endavant rau un assumpte que no té res a veure amb la interrupció de l’embaràs: Pegasus, el programa informàtic que ha servit perquè el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espiés dirigents independentistes, inclòs el president de la Generalitat, Pere Aragonès, portant les relacions entre l’Executiu i ERC al seu pitjor moment en aquesta legislatura.  

«I jo em pregunto, i aquesta és una pregunta maliciosa, de cura de poble: és curiós que treguin aquest tema en un moment de certa crisi política. Potser és per desviar l’atenció d’altres temes que són importants. I això és utilitzar temes morals per a temes polítics», ha assenyalat Omella, nascut a Cretes (Terol) el 1946, durant una conferència a Madrid organitzada per Nueva Economía Fórum.

La llei de l’avortament, que Igualtat ha estat preparant des de fa més de mig any, incorpora dues novetats respecte a la regulació actual, basat en un sistema de terminis, com en l’àmplia majoria dels països europeus. 

D’una banda, restitueix la possibilitat que les menors de 16 i 17 anys puguin interrompre el seu embaràs sense disposar del permís dels pares, que no n’hauran d’estar necessàriament informats, una mesura derogada pel PP el 2015. «A mi em sembla una barbaritat. Els pares tenen dret a opinar. Es vota a partir dels 18 anys. Però una decisió tan seriosa ja es pot prendre a partir dels 16. Estem tocant temes molt delicats», ha dit Omella. 

De l’altra, la llei, almenys l’avantprojecte, regularà l’objecció de consciència dels metges de forma similar al que recull la norma sobre l’eutanàsia, que estableix l’obligació de crear registres d’objectors com a via perquè es practiquin més avortaments en la sanitat pública que en la privada, on el 2020, l’últim any sobre el qual hi ha dades, es van realitzar el 87,25% d’aquestes intervencions. «Ajudem els metges, no els obliguem. Poden ser objectors de consciència», ha reaccionat Omella.

Una actitud més conciliadora

Però el president dels bisbes ha mostrat una actitud fins a cert punt conciliadora amb el Govern, allunyada dels missatges que transmetien els seus antecessors, com Antonio María Rouco Varela. Omella ha deixat clar que la seva intenció és continuar mantenint «bona relació» amb l’Executiu, que en els últims temps s’ha materialitzat en pactes com el de les immatriculacions, l’anòmal sistema que va permetre que l’Església catòlica es quedés amb la propietat de qualsevol immoble sense aportar-ne cap document. Els bisbes van registrar per aquesta via, una excepció en el context europeu, 34.961 immobles entre 1998 i 2015. El 24 de gener, Omella i el president del Govern, Pedro Sánchez, van segellar un acord pel qual l’Església va reconèixer que almenys 912 d’aquests béns (amb prou feines el 2,86% del total) eren de titularitat dubtosa.  

Notícies relacionades

Espanya reforça l’avortament mentre el dret retrocedeix als EUA

«El 80% del patrimoni històric espanyol és de l’Església de manera absolutament inconstitucional»

«Nosaltres, com a Església, hem de mantenir una bona relació amb totes les institucions. No hi ha cap altre camí que pactar pel bé de la societat. Desgraciadament, hem polaritzat tant la societat que de vegades estem enfrontats, a veure qui guanya i qui perd. Així que, faci el que faci el Govern, ens hem d’entendre i pactar pel bé comú», ha insistit l’arquebisbe de Barcelona, que també ha mostrat un to molt diferent al que utilitzaven alguns dels seus predecessors quan li han preguntat per l’independentisme a Catalunya.

Rouco sempre deixava clara la seva defensa de la «unitat d’Espanya». Omella, en canvi, ha insistit que no s’ha de posicionar en un afer que correspon «al poble i als poders públics», ha dit. «El nostre és anunciar l’Evangeli. La casa de Déu ha de ser un lloc inclusiu. A Catalunya hi ha moltíssima gent que ve a missa i que té una idea d’independència, però n’hi ha d’altres que no. El capellà no pot prendre partit. Són opcions polítiques, de cada un», ha conclòs el cardenal.