Els centres d’FP alerten que falten professors d’informàtica

«La situació és molt greu. En aquests moments a Barcelona hi ha 19 places sense cobrir i en el conjunt de Catalunya, 40. Hi ha centres que fa entre tres i quatre mesos que no tenen professors d’informàtica i d’altres no l’han tingut en tot el curs», exposa Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona, un de les escoles d’FP de referència. En el seu cas, té tres baixes.

La mateixa situació viuen a l’Institut Joan d’Àustria, que imparteixen cicles d’informàtica. «Ens faltaven dos professors i mig. Una de les vacants l’hem pogut cobrir ara que s’han relaxat les condicions d’accés i hem pogut contractar titulats de cicle superior. Des de novembre, ens falta un professor i mig», explica Miquel Tarazona, coordinador d’FP d’aquest centre de Barcelona. Pensa amb preocupació en el curs que ve. «Necessitarem cinc professors més perquè l’any passat vam obrir una línia nova de primer curs que ara passarà a segon i també oferirem un nou curs d’especialització en big data i intel·ligència artificial. Segons la normativa, hi ha d’haver 2,5 professors per grup», exposa, inquiet.

Educació coneix la situació i insta els centres que sol·licitin professors substituts de la borsa de docents. El problema és que no hi ha inscrits en la borsa. «El departament obre grups nous. Diu que ho fa per atendre la demanda d’alumnes i famílies. ¿Però amb quins professors? No ho sé», reflexiona Tarazona. Els centres no tenen resposta de com la conselleria afrontarà aquest problema.

¿I per què no hi ha professors? Bàsicament per un tema econòmic. Els informàtics són professionals molt buscats per l’empresa privada, que ofereix importants retribucions. Un professor d’FP cobra uns 1.800 euros al mes. «L’altre dia vaig parlar amb dos exalumnes de grau superior que van acabar fa dos anys i estan en l’empresa privada. Cobren 3.500 euros nets al mes més complements, teletreball inclòs. No podem competir amb això. Estem fora de mercat», resumeix Vila. «No es pot competir. Un enginyer informàtic amb experiència pot cobrar 50.000 euros fàcilment. ¿Qui està disposat a rebaixar-se el sou fins a 30.000? Els titulats de cicle superior ja surten cobrant això», rebla Tarazona.

Tampoc ha servit de gaire que, davant la falta de professorat, Educació hagi flexibilitzat els requisits d’accés. Idealment es demana una llicenciatura universitària en Informàtica, el màster per ser professor de secundària i el nivell C-1 de català –el 2024 ja s’haurà d’acreditar el C-2–. Aquests requisits s’han rebaixat: el màster ja no és obligatori i estan començant a acceptar titulats de grau superior un cop s’ha comprovat que no hi ha llicenciats universitaris. Però ni així.

De fet, molts professors d’FP estan deixant l’educació per passar-se a l’empresa privada, confirma Tarazona, que fa poc n’hi ha hagut un cas al seu institut. Ell mateix, a més, es va trobar fa poc que, al contactar amb una empresa per demanar-los que li cedissin algun treballador per al curs de big data, va ser l’empresa qui li va fer una oferta a ell, però la va rebutjar perquè té vocació docent. I aquí també hi ha una altra preocupació entre les direccions d’FP: el perfil de les persones que s’hi presenten. «Han de tenir vocació docent», insisteix Tarazona. Alguns aspirants arriben expulsats de l’empresa privada i això desperta suspicàcies. ¿Com poden acomiadar algú d’un sector d’alta ocupabilitat en què els professionals van molt buscats?, ¿recorren llavors a la docència com a última opció?, es pregunten.

¿Com s’organitzen sense professors? «Doncs amb la bona voluntat dels estudiants. El treball l’assumeixen professors de guàrdia i membres de la direcció, però aquesta no és solució perquè se sobrecarrega el professorat», explica Vila, que s’ha negat a assumir cap grup de nova creació el curs 22-23. «M’hi he negat perquè aquest curs ho estem passant fatal per la falta de professors», confessa. Al Joan d’Àustria també han recorregut a eliminar desdoblaments de grups, tot i que intenten que la situació no repercuteixi en l’alumnat.

Notícies relacionades

Desmuntant mites sobre la formació professional

La bretxa de gènere, assignatura pendent de la formació professional

«La situació és molt greu. No sé com Educació ho pensa solucionar», assenyala Vila. Ell planteja establir convenis amb empreses perquè cedeixin per quatre hores algun professional. El problema és que, per norma, els centres públics no poden contractar professorat per quatre hores. «De tota manera, tampoc es pot planificar tot el curs amb aquesta opció», opina Tarazona. Ampliar la jornada dels professors i pagar hores extres tampoc ho permet la normativa que regula la funció docent.

Jesús Martín, responsable d’FP del sindicat UGT, remarca que la solució és flexibilitzar la contractació i buscar sinergies amb l’empresa privada. «El marc actual de contractació és tan restrictiu que l’Administració és víctima de la seva pròpia normativa», assenyala. «Haurien de fer una normativa d’excepcionalitat. Ens hi juguem el futur tecnològic de Catalunya», adverteix. Una altra opció és dignificar la professió i apujar sous. «Estem a l’espera. No tindrem professors», diu Vila.