Examen a les baixes menstruals, ¿un dret o un nou motiu de discriminació?

Els metges tenen clar que han d’existir baixes d’aquesta naturalesa. «Quan la regla fa mal, fa mal de veritat i per a moltes dones és incapacitant», assenyalava fa unes setmanes el president de la Societat Espanyola de Ginecologia (SEGO), Txanton Martínez-Astorquiza. Però en l’àmbit laboral hi ha divisió d’opinions. D’una banda, UGT tem que «estigmatitzin» les dones i «pugui arribar a ser una causa de discriminació». De l’altra, CCOO, abraça la proposta i assenyala que «fer visible el dret a absentar-se de la feina per raons mèdiques vinculades a la menstruació és la manera que les dones l’exerceixin».

El Ministeri d’Igualtat considera, al seu torn, que passarà com molts altres drets, el divorci, l’avortament, el matrimoni gai, que en un inici desperten rebuig en alguns sectors de la societat però que després són àmpliament acceptats fins i tot pels seus detractors.

No obstant, expertes com Paloma Alma, CEO i portaveu del col·lectiu Cyclo, avisa que la creació d’una baixa menstrual, associada a la llei de l’avortament, pot generar «molt rebuig» mentre que si s’hagués optat per la promoció de mesures flexibles en les polítiques empresarials, com permetre el teletreball o absentar-se unes hores que després poden recuperar-se, com ha fet l’ajuntament de Girona per a les seves funcionàries, seria una mica «més acceptat».

Segons la seva opinió, les baixes, que requereixen anar al metge, són una cosa «més complexa» i pot ser que «no aportin tant» com fomentar mesures perquè les empreses entenguin que si els seus empleats «estan a gust, són més productius» i que si permeten aquesta flexibilitat «és bo també per a l’empresa». Alma considera que la mesura hauria d’arribar acompanyada de la impartició d’educació menstrual als centres educatius, perquè hi hagi més formació sobre aquestes situacions.

Al seu torn, el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València, Adrián Todolí, considera important aprofitar el debat suscitat arran de la baixa menstrual per recordar que els treballadors tenen dret tant al descans com a les baixes mèdiques. «Hi ha dolor incapacitant i això ho decideix un metge. Ja està bé de pensar que el dolor és una cosa molt natural», recorda. Llicenciat en Economia i doctor en Dret, Todolí afegeix, no obstant, que l’actual normativa ja contempla tres dies (no remunerats) d’absència laboral quan un treballador es troba malament i no pot acudir al seu lloc de treball.

Respecte a la futura baixa menstrual, l’expert admet que potser generi recels en el món empresarial si la llei recull que es tracta d’una baixa remunerada. «Tot depèn de com es concreti», conclou després de destacar que, segons la seva opinió, hi pot haver persones que abusin d’aquest permís mèdic, el control del qual «no sembla senzill».

Mentrestant, Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es mostra completament partidària de la futura baixa per a les dones que tinguin tant dolor que no siguin capaces de poder treballar. Experta en lideratge i recursos humans i responsable de la consultora Ingium, Aran recorda que les dones no han escollit tenir la regla, una condició biològica regular i natural que permet engendrar fills i que el món continuï existint. «Si no tenim descendència ¿qui pagarà les pensions? ¿qui serà consumidor? Les dones estem protegint el futur. Haurien de donar-nos les gràcies i aplaudir-nos», remarca.

La baixa menstrual és, segons l’opinió de la docent i empresària, una mesura que protegeix les dones i que normalitza la paternitat i la maternitat. Però –afegeix–, té una cara B: el fet que les treballadores passin a estar assenyalades, més del que ja ho estan. «Cal trencar aquesta mentalitat retrògrada», conclou l’experta, ferma partidària que la baixa sigui remunerada. Ara bé ¿qui la paga? «La dona no, sens dubte. Llavors queden dues parts, empresa i Estat. No veig forassenyat que l’empresa hi participi», conclou l’experta després de recordar als seus col·legues empresaris que hi ha moltes dones molt vàlides i homes molt ganduls que es queden a casa per un dolor de res.