La baixes menstruals només les podran agafar dones amb una malaltia diagnosticada

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’àmplia reforma de la llei de l’avortament, que no només preveu blindar l’accés a aquest dret a la sanitat pública i que les menors de 16 i 17 anys no hagin de comptar amb el permís patern, sinó que crea nous drets: una baixa menstrual per a dones amb regles doloroses; una altra per avortament –tant voluntari com involuntari– i un permís universal a partir de la setmana 39 de gestació, just set dies abans que l’embaràs arribi a terme.

Finalment, la baixa per menstruació requerirà que la dona hagi sigut diagnosticada del conjunt de malalties que creen dismenorrea, com ara endometriosi, miomes, quistos, etc. En un primer moment Igualtat volia reconèixer aquest dret també a les que tenen forts dolors però sense una malaltia associada, ja que no sempre se’n troba el motiu, però l’avantprojecte aprovat inclou un llistat de malalties que donarien peu a la baixa, que ha de ser prescrita per un metge.

Aquest permís serà finançat des del primer dia per l’Estat, mentre que les altres dues baixes el primer dia les costejarà l’empresa i la resta, la Seguretat Social, com la resta d’incapacitats temporals. I és que el Ministeri d’Igualtat va dissenyar una reforma més ambiciosa, en la qual s’incloïa una rebaixa de l’IVA dels productes menstruals; la derogació de la llei del 2010 per evitar el recurs que el PP va presentar davant el Constitucional, i que els tribunals poguessin perseguir les parelles que recorrin a l’estranger a la gestació subrogada. Però aquests aspectes s’han quedat fora de l’avantprojecte en l’etapa final de la negociació amb l’ala socialista de l’Executiu, que la setmana passada va patir moments de tensió, sobretot a causa de la creació de les baixes per menstruacions incapacitants, que no hi ha a cap altre país occidental.

Les tensions

El Ministeri d’Inclusió i la vicepresidenta econòmica hi van mostrar les seves reticències, però finalment divendres es va acordar que seran finançades íntegrament per l’Estat, com va proposar Igualtat, per mirar així de minimitzar la possible discriminació de les dones en el mercat laboral. Els altres dos permisos no han tingut la mateixa sort, i el destinat a l’embaràs ha sigut rebaixat de la setmana 36 a la 39 de gestació, malgrat que moltes dones donen a llum abans.

Davant els dubtes per la baixa menstrual que han expressat sindicats i experts davant la possibilitat que desincentivi la contractació de dones, Montero ha respost aquest dimarts que «el que és estigmatitzador és que, fins ara, parlar de la regla a la feina no era una possibilitat [...] El que fa aquesta llei és que la menstruació deixi de ser una cosa associada a l’estigma, que s’entengui com a part de la salut i que puguem sentir que les institucions són allà per garantir els drets». La ministra ha detallat que la norma té un cost de 104 milions d’euros, 57 per al permís abans del part, gairebé 24 milions per a les baixes menstruals i la resta, per a les altres mesures.

Els continguts de l’avantprojecte, que encara té un llarg recorregut per entrar en vigor, es poden resumir en cinc grans àmbits:

Avortament

La Llei garantirà l’avortament a la sanitat pública i posa èmfasi en què la prestació s’ha d’emprendre a prop del domicili de la dona, per evitar els desplaçaments que s’han de fer a les comunitats on no es practiquen avortaments. Per a això, es crearà un registre d’objectors, similar al de la llei d’eutanàsia, a fi d’identificar quins serveis cal reforçar amb no objectors per garantir el dret en totes les situacions.

A més, s’eliminen les tres jornades de reflexió i l’entrega d’un sobre amb informació com a requisit d’accés. La informació es donarà a les dones que ho sol·licitin. La llei, això sí, incorpora una provisió d’assistència i acompanyament integral i especialitzat i que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís patern. Els centres de salut distribuiran la píndola de dia després, que ara val 20 euros, de manera gratuïta.

Salut menstrual

Per primera vegada, una llei dedica un capítol als drets relatius a la salut menstrual en totes les etapes de la vida. A més de la baixa a què podran acollir-se dones amb regles doloroses, que no requerirà un mínim de cotització i haurà de ser prescrita per un metge, es repartiran gratuïtament productes de salut menstrual a instituts, presons, centres socials i organismes públics per lluitar contra la pobresa menstrual.

Educació sexual

L’avantprojecte reforça la impartició d’educació sexual als centres educatius que ja incorporen altres normes, com la ‘llei Celáa’. A més, es repartiran de manera gratuïta anticonceptius a les escoles i instituts, i als centres penitenciaris. Es crearan centres d’atenció en salut sexual i reproductiva i una línia d’atenció telefònica. I es formaran professors, funcionaris de presons i treballadors públics.

Anticoncepció

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les píndoles d’última generació tornaran a ser finançades per la Seguretat Social i es fomentaran els mètodes d’anticoncepció masculina, perquè hi hagi corresponsabilitat.

Violències reproductives

La llei reconeix les possibles violències en l’àmbit reproductiu, ginecològic i obstètric i estableix mesures de prevenció i resposta de l’Estat. Així, es reforça l’obligació del personal sanitari d’actuar d’acord amb el part respectat, fet que inclou el consentiment informat davant pràctiques invasives, com episiotomies, i evitar la separació innecessària del nadó i la seva mare. La llei preveu l’elaboració d’un protocol comú d’actuacions, que serveixi de referència a les comunitats a l’hora d’evitar la violència obstètrica. Així mateix, contempla com a violència la gestació per substitució, l’esterilització, l’embaràs i l’avortament forçós.