La Fundació Bofill apressa a exigir més responsabilitat a les escoles concertades

Catalunya és el setè sistema educatiu de l’OCDE, per darrere dels Països Baixos, el Regne Unit, Bèlgica o Xile, amb un pes més gran de l’educació concertada. Aquesta representa el 31,5% del total de les matrícules, percentatge que és més elevat a Barcelona (54,4%). 

Estudis internacionals relacionen aquest model d’educació privada subvencionada amb l’augment de la segregació i les desigualtats. L’informe ‘la concertada a debat’, elaborat per Clara Fontdevila, Antoni Verger i Adrián Zancajo i presentat aquest dijous per la Fundació Bofill, posa el focus en aquest assumpte i urgeix el Departament d’Educació a revisar els concerts educatius –l’actual decret és del 1993– per regular-los de forma més estricta, de manera que aquestes escoles assumeixin més responsabilitat en la lluita per l’equitat. 

El nou model ha «de deixar les regles de joc clares i ser transparent», va resumir Ismael Palacín, director de la fundació. «No es tracta d’entrar en el debat polític concertada sí o no. Sabem que serà el model que tindrem els pròxims 10 o 20 anys. Del que es tracta és de com aquest model, en el qual hi ha inversió pública, es gestiona amb més responsabilitat», ha exposat Palacín, que ha admès que al sector de la concertada hi ha molta diversitat. 

Subvenció davant contracte

La idea base que defensa l’informe és que «el concert no és una subvenció. És un contracte entre un centre i l’Administració per prestar un servei públic. Els actors han de respondre a aquest contracte», ha defensat Zancajo. Fontdevila ha insistit que «en un model eficaç, l’Administració (el Departament d’Educació en aquest cas) ha de tenir un paper protagonista en l’oferta». 

L’informe assenyala l’actual decret de concerts com l’element que «impedeix la planificació conjunta de l’oferta educativa» i que «genera situacions de sobreoferta i segregació escolar». Tot i que en aquesta preinscripció, Educació ja ha fet un primer pas per planificar aquesta oferta amb el decret d’admissions, sí que és cert que el decret actual li impedeix incidir d’una manera més profunda. «En l’actual context de descens demogràfic en què caldrà tancar grups, la corresponsabilitat en la distribució equilibrada de l’alumnat ha de ser un criteri prevalent en la presa de decisions», apunta l’informe.

L’informe assenyala que el sector concertat escolaritza de mitjana percentatges molt inferiors d’alumnat vulnerable. Cita que a educació infantil i a primària, l’escola pública matricula 2,1 vegades més immigrants, 1,6 vegades més alumnat amb necessitats especials i 4,2 vegades més alumnat de baix nivell econòmic.  

«Entre el 2000 i el 2010, amb l’arribada d’immigració, l’escola que va créixer va ser la pública, amb nous centres en barris econòmicament més desfavorits. Òbviament aquesta població es va escolaritzar a l’escola pública perquè a la concertada no se la va deixar créixer», rebat Oriol Blancher, president de la patronal concertada Agrupació Escolar Catalana (AEC).

Cap a la gratuïtat

El treball també posa èmfasi en les quotes que paguen les famílies de la concertada catalana, «molt superior a la resta d’autonomies», i advoca per la gratuïtat. «Algunes escoles cobren quotes d’entre 500 i 930 euros», assenyala el document basant-se en un informe del 2021 de GarlicB2B. A l’esmentat informe, es detalla que només hi ha una escola que cobra 930 euros al mes, que la mitjana se situa en 202 euros, que el 64% cobra més de 150 euros i que el 36% cobra menys de 200. 

La regulació més gran que reclamen els autors de l’estudi no suposa cap problema per a la concertada si va acompanyat d’un millor finançament, remarca Meritxell Ruiz, de la patronal Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC). «La segregació es reduiria si tota l’escola fos gratuïta», afegeix, abans de remarcar l’«esforç enorme» que fan moltes concertades. En el mateix sentit, Blancher veu bé que «com més finançament més corresponsabilitat» i recorda que el Pacte contra la Segregació ja incorporava el compromís de la concertada a una inclusió més gran, però també el compromís d’Educació, «que no s’ha complert», a un finançament més gran.

Les condicions

«No és possible avançar cap a objectius d’equitat i qualitat del sistema educatiu sense una regulació adequada del sector concertat», assenyala l’informe. Segons el parer de Fontdevila, Verger i Zancajo, aquesta regulació haurà de garantir, en primer lloc, que el finançament públic va vinculat a la corresponsabilitat dels centres concertats en la lluita contra la segregació escolar i a la progressiva eliminació de quotes a les famílies.

Una altra condició que plantegen és demanar més transparència a l’hora de retre comptes. «No es poden destinar més recursos a l’escola concertada sense instruments de control i concertació reals», assenyalen.

Notícies relacionades

La Fundació Bofill proposa un finançament que prioritzi les escoles amb més complexitat

La Fundació Bofill acusa Educació d’agreujar la segregació escolar a Catalunya

La planificació conjunta de l’oferta de places públiques i concentrades és un altre requisit que, segons l’informe, permetrà avançar cap a «nivells d’equivalència més alts», «reduir la segregació escolar i evitar situacions de sobreoferta». Així mateix, la renovació o extinció de concerts hauria d’anar lligada a les necessitats d’escolarització de cada zona i al compliment dels criteris de corresponsabilitat i gratuïtat per part dels centres.

Relacionat amb aquests dos punts, l’informe demana un mecanisme centralitzat de priorització de sol·licitud i assignació de places amb l’objectiu d’«eliminar les pràctiques informals de selecció dels alumnes per part dels centres» i de «garantir una distribució equilibrada». Així com una millora «significativa» en els sistemes de recollida i seguiment de dades de la població escolar, «actualment molt deficitaris i insuficients» per a una gestió efectiva.