Informe Unesco: La universitat del futur haurà de ser més inclusiva i transdisciplinària

La universitat del futur immediat haurà de ser més oberta, més inclusiva i accessible, més flexible i més transversal. I haurà de jugar un paper més rellevant en la transformació social d’un món complex. Són alguns elements del full de ruta que ha marcat la tercera Conferència Mundial d’Educació Superior de la Unesco, clausurada aquest divendres a Barcelona després de tres dies de debats.

El document renega del concepte d’universitat que tenen uns quants i advoca per crear sistemes d’educació superior «més oberts, inclusius, equitatius i col·laboratius que democratitzin l’accés i el coneixement». La Unesco urgeix a un «canvi de mentalitat» en el qual es prioritzi la cooperació sobre la competència; la diversitat sobre la uniformitat; les vies d’aprenentatge flexibles sobre les tradicionalment estructurades; l’obertura sobre les perspectives elitistes. 

En aquest canvi, la universitat haurà de tenir presents «amenaces» per al planeta com el canvi climàtic, la persistència dels conflictes armats, l’augment de la pobresa i de les desigualtats econòmiques i el declivi general de la democràcia, quatre de les principals fonts de preocupació que la Unesco plasma en el document. Sobre aquesta última, l’informe adverteix que la proporció de la població mundial que viu en democràcies plenes ha disminuït del 12,3% el 2010 al 6,4% el 2021. «Això significa menys llibertat acadèmica, menys pensament independent, menys autonomia institucional i menys tolerància a la investigació sobre temes socialment sensibles (gènere, raça, descolonització del currículum, etc.)».

En aquest marc, la universitat ha d’assumir més cotes de responsabilitat social. Així, la Unesco apressa les universitats a obrir-se, ja que, malgrat l’expansió del sector, «encara existeixen greus disparitats». «El problema no és només d’accés. Els estudiants de grups tradicionalment subrepresentats també tenen taxes d’acabament d’estudis més baixes i solen estar matriculats en institucions menys prestigioses, dos factors que impliquen menys oportunitats en el mercat laboral i resultats més baixos», remarca el full de ruta.

La Unesco considera que l’accés a la universitat és una via per «afavorir l’equitat i la distribució igualitària d’oportunitats». I insisteix a «fer possible el dret de les persones a l’educació superior mitjançant un accés equitatiu, ben finançat i sostenible». Adverteix del perill de la tendència a augmentar les taxes de matrícula i defensa que el camí és avançar cap a un finançament progressiu amb fons públics i cap a la gratuïtat.

Aprenentatge flexible

Tot i que és indiscutible el paper de la universitat en la producció de coneixements, cal anar més enllà: «L’especialització disciplinària no és suficient per abordar les nombroses i complexes qüestions que requereixen enfocaments transdisciplinaris», assenyala l’informe. En aquesta línia, la universitat ha d’educar «professionals complets que siguin també ciutadans plens que abordin de forma cooperativa qüestions complexes». «La responsabilitat social ha d’estar integrada en l’esperit de les universitats».  I conclou que les universitats «no es poden permetre el luxe d’ignorar els principals problemes contemporanis com la desigualtat i la sostenibilitat. Aquestes preocupacions han de traduir-se en pràctiques institucionals».

Un altre repte és el de la flexibilitat en l’aprenentatge. Un aprenentatge que s’ha de mantenir «al llarg de tot el cicle vital». El full de ruta convida a passar d’«un enfocament restrictiu en la formació» a «una experiència holística de l’estudiant». Argumenta que les universitats s’han d’assegurar que l’estudiant pugui viure una experiència d’aprenentatge rica i diversa, «no restringida exclusivament a la disciplina», que fomenti els valors democràtics i la riquesa dels éssers humans. Aquí entra en joc el model d’educació inter i transdisciplinari, que doti els estudiants de la capacitat per «entaular un diàleg interdisciplinari» i «transcendir amb humilitat els límits de les seves pròpies disciplines i camps d’especialització».

Document viu

Les tecnologies són un altre dels punts en els quals se centra la Unesco. Considera que cal aprofitar el potencial de les noves tecnologies, que poden «recolzar la democratització del coneixement» a través de «continguts gratuïts en línia, bases de dades i resultats d’investigació per garantir l’accés immediat a la informació per a tothom». Adverteix que la pandèmia ha evidenciat la fractura digital i assenyala que «la falta de preparació per a l’ensenyament en línia ha augmentat les disparitats educatives».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Com a conclusió, la conferència crida a «reinventar l’educació superior». «Continuar fent el mateix no és suficient ni acceptable per garantir que les persones exerceixin plenament el seu dret a l’educació superior en societats lliures, pacífiques i justes», assenyala abans de fer una «crida urgent» perquè es produeixin «canvis substancials» que ajudin millorar les experiències i els resultats educatius per a tothom. 

Aquest no és un document rígid i tancat, sinó que està «viu» i obert a aportacions. Un camí que cada institució haurà de recórrer al seu ritme i en funció de les seves característiques i del seu entorn.