David Bueno: «A l’adolescent se li recableja el cervell»

Doctor en Biologia, David Bueno és director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera a tot el món que es dedica exclusivament a aquesta temàtica. Com a coordinador de la matèria de Biologia de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a Catalunya, ha potenciat el canvi de les preguntes memorístiques tradicionals per preguntes de reflexió i anàlisi en contextos reals. A menys d’un mes que milers de nois i noies s’enfrontin als exàmens de selectivitat, ha participat aquesta setmana a CaixaForum en el debat ‘Repensar l’accés a la universitat’, organitzat per Catesco i la Fundació ‘la Caixa’. És autor, entre altres llibres, d’El cervell de l’adolescent (Rosa dels Vents, en català, i Grijalbo, en castellà).

¿El cervell és l’òrgan més mal·leable?

Tots els òrgans ho són, però el cervell és el que dona més senyals d’aquesta mal·leabilitat, perquè és plàstic, constantment està fent i refent les connexions neuronals per anar incorporant els aprenentatges i experiències que tenim de l’entorn per adaptar-nos de la millor manera possible. 

-¿També el més vulnerable?

Sí, i en qualsevol etapa, perquè moltes d’aquestes experiències poden generar connexions desadaptatives, que acabaran topant amb l’entorn, amb la societat. Però de totes les edats, les més fràgils són la primera infància i l’adolescència, que és quan el cervell és més plàstic. 

-Difícil etapa l’adolescència. 

És una etapa crucial de la vida perquè es deixen enrere els comportaments de la infància i s’adquireixen els propis de la joventut i l’edat adulta. I això significa un recablatge, literal, de moltes zones del cervell. Implica qüestionar-se tot el que han fet i se’ls ha dit fins aleshores i buscar què hi ha més enllà; és l’etapa de trencar límits. Hi ha tres zones del cervell que canvien més que qualsevol altra. Una és l’amígdala, la zona que genera les emocions i que es torna hiperreactiva. La segona és l’escorça prefrontal, on són els circuits neuronals que gestionen i generen els comportaments més complexos, la capacitat de reflexionar, de raonar, de planificar i de decidir. És la zona del cervell que canvia més. Aquesta gran reconfiguració fa que temporalment perdi eficiència de funcionament. I la tercera és l’estriat, que genera sensacions de recompensa i que ens permet anticipar recompenses futures per a allò que estem fent ara. És crucial per mantenir la motivació, l’interès, l’optimisme.

¿I això també influeix en la seva manera d’aprendre?

-És clar. Si els fem memoritzar coses sobre les quals tenen la percepció que no serveixen de res, posem per exemple la llista de Reis Gots, ho memoritzaran per aprovar l’examen i l’endemà ho oblidaran. Qualsevol aspecte que tingui continguts emocionals els cridarà més l’atenció. Tot i que també cal vigilar aquests continguts, perquè la por és una emoció, com ho són l’alegria o la sorpresa. Si estan vivint la seva etapa educativa amb certa por de suspendre, de fracassar, del càstig... Això generarà connexions al seu cervell que influiran en el seu futur. 

¿Encara esclaus de les notes? 

Sí, justament per la selectivitat, una simple ordenació numèrica en funció d’unes notes i que comença a comptar molt abans d’aquest examen. És necessari reflexionar sobre el que volem i sobre el que estem fent, perquè genera pressió a molts alumnes i la pressió incrementa els nivells d’estrès, ansietat i pot derivar en angoixa, ansietat, tristesa i depressió. Si ja per norma l’estrès és més alt en els adolescents que en els adults, un sistema que els estressi més és absolutament perniciós. 

¿Canviem el sistema de notes o els exàmens?

Tal com fem els exàmens, puntuem. Si les proves són memorístiques, el que estem valorant a través d’aquesta puntuació és la memòria i no aspectes creatius, ètics o d’autoconeixement. Clar que cal veure com progressa cada alumne, però amb proves molt més obertes i que incorporin no només coneixements, sinó també habilitats, actituds, aptituds, aspectes ètics, que els facin reflexionar. Aquest és el camí si volem formar persones de manera integral. I, compte, que amb això no vull dir que la memòria i l’esforç no siguin importants.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Amb aquest sistema, adeu a les xuletes.

-O no. ¿Per què no portar els llibres el dia de l’examen i aprofitar els teus coneixements i els llibres per respondre a una pregunta encara més difícil?