El Govern planteja que les institucions educatives respectin l’absència a classe per regles doloroses

L’Estratègia Joventut 2022-2030 (EJ2030), aprovada dimarts pel Govern en Consell de Ministres i presentada aquest dijous, inclou que es respecti l’absència a classe de les alumnes per regles doloroses, en línia amb les baixes laborals per salut menstrual que s’han inclòs en la reforma de la llei de l’avortament.

Així ho ha avançat aquest dijous la directora general de l’Institut de la Joventut d’Espanya (Injuve), María Teresa Pérez, durant la presentació de l’Estratègia Joventut 2030, que ha tingut lloc al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

«Volem continuar avançant en aquesta línia, i tal com s’ha demanat per part de la societat civil juvenil, hem inclòs en aquesta estratègia que es respecti també en l’àmbit educatiu l’absència per regles doloroses, és a dir, que si tens molt dolor, marejos, nàusees, vòmits o fins i tot desmais, és evident que no pots concentrar-te ni atendre a classe, així que has de poder quedar-te a casa en comptes d’anar a l’institut o a la universitat, i aquesta absència no pot suposar cap tipus de càstig o perjudici acadèmic», ha remarcat María Teresa Pérez.

Segons s’especifica a l’Estratègia Joventut el 2030, consultada per Europa Press, la dismenorrea –menstruació difícil i dolorosa– constitueix «un factor estructural de discriminació per tal com, en diferents mesures, incapacita les dones que la pateixen de cara a afrontar diferents situacions en les seves vides, des de la feina diària a problemes sobrevinguts, a causa dels greus efectes físics que comporta».

Segons recull el text, les dones joves que tenen dismenorrea són un 73% i, de forma greu, un 9% (2017), cosa que afecta especialment un nombre notable d’adolescents, quan el seu problema ginecològic és més freqüent. En concret, cita dades d’un estudi realitzat a 1.628 adolescents de Barcelona de 14 a 19 anys en què es va observar que un 81% patia de dismenorrea, que augmentava amb l’edat de forma significativa (passava d’un 68% als 14 anys a un 92% als 19).

Precisament, dimarts el Govern central va aprovar la reforma de la llei de l’avortament en la qual s’ha inclòs la baixa per menstruació dolorosa. En concret, la llei inclou el dret a la incapacitat temporal per quadros mèdics que es derivin de regles incapacitants. Serà necessari un informe mèdic, i permetrà que una dona es pugui quedar a casa unes hores de la seva jornada laboral o uns dies si el dolor de la regla li impedeix treballar.

Aquest punt va generar una polèmica dins del Govern, ja que la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va advertir que les baixes laborals per menstruacions doloroses podrien estigmatitzar. No obstant, després de l’aprovació de l’avantprojecte de la llei, les ha qualificat de «molt positives».

Polítiques de joventut

L’Estratègia Joventut 2030, que va ser posada en marxa el 2021 pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de l’Injuve té per objectiu integrar, proporcionar coherència, orientar i brindar sentit conjunt a la totalitat de les polítiques sectorials de joventut de tots els ministeris.

Entre altres metes, l’estratègia també proposa examinar la possibilitat d’atorgar el dret al sufragi actiu als 16 anys; desenvolupar un parc públic de lloguer destinat a la població jove prioritzant els col·lectius més vulnerables; fomentar el benestar mental de la joventut, prevenir el suïcidi i acabar amb l’estigmatització dels problemes de salut mental; i promoure més accés a l’educació pública secundària i superior mitjançant recolzament econòmic i beques.

A més, es proposa incorporar una perspectiva feminista a totes les polítiques d’adolescència i joventut, i donar protagonisme a l’adolescència i joventut en el desenvolupament i implantació de l’Agenda Verda.

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

L’estratègia s’articula en 12 eixos temàtics: educació i formació inclusives, equitatives i de qualitat, i aprenentatge durant tota la vida; autonomia, ocupació digna i emprenedoria jove; emancipació, vivenda, natalitat i projecte vital; salut integral; economia de les cures i polítiques d’inclusió; joventut i transformació global: participació i voluntariat; emigració i retorn; joventut i món rural; gestió del coneixement sobre la realitat juvenil i serveis a la joventut, i governança jove i cooperació institucional. A més, s’hi incorporen dos eixos transversals: dones joves i igualtat, i medi ambient i sostenibilitat.

L’EJ2030 s’implantarà a través de tres plans d’acció triennals, cada uns dels quals desenvoluparà, actualitzarà i verificarà el grau de compliment de les línies i objectius estratègics marcats.