Les noves drogues xineses, creades per ser indetectables, arriben a Espanya: «És una preocupació mundial»

La Policia Nacional va confiscar a Burgos, el 7 de maig, 20 quilos d’una droga que mai abans s’havia intervingut a Espanya. El seu nom és 4-CMC (4-clorometcatinona) i és similar a l’èxtasi. Tant en el seu aspecte com en l’efecte que produeix en el consumidor. La policia neerlandesa intervenia alhora, en un magatzem de Rotterdam (Països Baixos), 240 quilos d’una substància similar anomenada 3-MMC que també tenia com a destí Espanya. Si aquest últim carregament hagués arribat al seu destí, la policia no el podria haver agafat com una partida de drogues. «No és el mateix vendre droga que vendre carn en mal estat. Si la substància en qüestió no està fiscalitzada a Espanya, com és el cas del 3-MMC que van intervenir a Rotterdam, no se li dona la categoria d’estupefaent. I aquest és el problema. L’únic que podem fer en aquests casos és retirar-la per un delicte contra la salut pública, com si fos carn en mal estat i no droga. Les condemnes en aquests supòsits, a més, són com quatre vegades més lleus», il·lustra el cap de la Secció 3a de la Brigada de Central d’Estupefaents (UDYCO) de la Policia Nacional.

Les autoritats alerten, per tant, d’una pràctica que sembla que va en augment últimament a Europa: la introducció des d’Àsia de noves drogues sintètiques que encara no han sigut fiscalitzades. És a dir, que no han sigut incloses a les llistes de drogues per la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (INCB), un comitè independent i gairebé judicial d’experts, ni pels governs locals. El que no figura en la llista, no és il·legal.

Això fa que els químics produeixin noves substàncies amb lleus modificacions per eludir les legislacions europees. ‘Gravel’, ‘flakka’, ‘charge+’, ‘bomba’ i ‘fals èxtasi’ són alguns dels noms col·loquials que s’han consolidat entre els consumidors per referir-se a algunes d’aquestes noves drogues. El 4-CMC intervingut a Burgos és un vell conegut al Regne Unit, on porta el sobrenom de ‘fake ecstasy’ i l’any passat va arribar a uns preocupants nivells de consum en l’escena ‘clubber’ britànica.

A Espanya sí que és una substància fiscalitzada, però des de fa molt poc temps. La van incloure a la llista de drogues el 2021. Tota la que arribés abans d’aquell any no podia ser considerada com a tal. I encara hi ha països a Europa on aquest fals èxtasi no està inclòs en les llistes d’estupefaents. Eslovènia, Sèrbia i Estònia són alguns dels països on el 4-CMC encara pot campar al seu aire. «Això és una preocupació mundial», apunten des d’Estupefaents de la Policia Nacional.

Hi ha demanda

«Hi ha demanda d’aquestes substàncies noves que encara no han sigut fiscalitzades. No estan perseguides per la justícia i aquest és el seu avantatge competitiu respecte a altres drogues similars. En el moment en què la substància està fiscalitzada i pot ser confiscada per la policia, deixa de tenir sentit i està condemnada a desaparèixer. Llavors es posen en marxa per produir-ne d’altres que encara no estiguin fiscalitzades».

Qui ho explica és Claudio Vidal, director de projectes d’Energy Control, una entitat dedicada a l’anàlisi de les substàncies estupefaents. Es refereix al 4-CMC de Burgos que, igual que el 3-MMC de Rotterdam, és una de les denominades ‘catonines sintètiques’. Drogues estimulants que es presenten en pols o en vidre i tenen uns efectes similars a l’MDMA o l’èxtasi i que són d’administració per via oral o nasal, tot i que també hi ha reports de casos de consum injectat.

Es fabriquen principalment a la Xina, l’autèntic laboratori mundial dels psicoactius de laboratori. El segon gran productor a nivell mundial és l’Índia. Els dos països tenen una potent indústria química i, a més, és fàcil adquirir-ne precursors, que són les substàncies que es barregen al laboratori per fabricar la droga definitiva.

La premissa dels químics asiàtics és fabricar drogues que tinguin efectes similars als estupefaents coneguts però que no siguin perceptibles per la policia. Un treball d’alquímia que té l’objectiu de poder transitar per diversos països sense incórrer en un delicte de narcotràfic.

Una vegada produïdes, «solen arribar per via aèria o en contenidors marins, en barrils de cartró de 25 quilos. Tenen una aparença similar a les sals de bany», expliquen des de l’UDYCO. Aquest és el problema al qual s’enfronta la policia per detectar-les: «Caben moltíssims barrils de sals de bany en un contenidor i no es poden analitzar tots».

Lituània, Rússia i Txèquia

«Els traficants busquen accedir a països on els controls no siguin minuciosos. No és necessàriament el cas dels Països Baixos, tot i que sí que és cert que continua tenint el sex appeal de ser la finestra de la droga a Europa i en continua arribant molta. Però la realitat és que els controls allà són exhaustius. Nosaltres hem pogut completar aquestes operacions gràcies a la bona col·laboració amb la policia neerlandesa. Hi ha altres països, com Rússia i Lituània, on els controls són molt més laxos», expliquen des de l’UDYCO. La República Txeca és un altre dels països on més droga sintètica arriba a Europa des d’Àsia.

¿És el 4-CMC una droga nova? En realitat és una substància creada la dècada passada. «Des del 2014 tenim constància de l’existència d’aquesta substància. El 2017 vam veure’n alguns patrons de consum. Però des del 2018 ens han arribat molt poques mostres per analitzar. Només 4 o 5. No és una substància de nova creació, sinó que ja estava al mercat», aclareix Claudio Vidal.

«En la família de les catonines sintètiques trobem que gairebé totes tenen un esquelet semblant. Canviar una molècula ja la converteix en una nova substància. No esperem que hi hagi un increment de producció de 4-CMC, perquè quan es fiscalitza perd aquest avantatge competitiu. El cas del 3-MMC és diferent perquè a Espanya encara no ho està. Quan la fiscalitzin, pasarà com amb les altres», sentencia Vidal.

El gran problema d’aquestes substàncies, segons el cap de la Secció 3a de l’UDYCO (una unitat puntera a Europa en matèria d’estupefaents), és que l’usuari no sap el que consumeix. «Quan els químics modifiquen l’estructura molecular de la substància per obtenir-ne una altra de no fiscalitzada, busquen produir una cosa semblant al d’una altra droga. Semblant, però no igual. Això fa que els efectes tampoc siguin els mateixos i que de vegades siguin letals».

Notícies relacionades

Patricia Franquesa: "Quan pateixes una sextorsió penses que no s’acabarà mai"

L’estructura del masclisme

«Quan algú ingereix una substància desconeguda, en el millor dels casos no li pujarà. Que li hagin donat cafeïna tallada amb paracetamol com si fossin amfetamines. Aquest és el millor dels casos. També hi ha casos en què passa el contrari: intoxicacions perquè es pensen que era una droga però en realitat era una altra substància. De tant en tant hi ha casos de festivals en què hi ha intoxicacions greus o mor gent i no és estrany que sigui precisament per això, perquè hagin comprat una substància nova creient que era èxtasi.» Es pot recordar que el 2012 a Espanya van morir 21 persones pel consum d’una variant de l’amfetamina, una modificació que va resultar tràgica.

El futur del control de les drogues sintètiques, segons la policia, hauria d’implicar una espècie d’esmena a la totalitat: «La nostra proposta és que es fiscalitzin totes les catinones sintètiques. Així no tindrem aquest problema. Si les coses segueixen com fins ara, els fabricants de drogues sempre aniran a l’avantguarda i nosaltres, malauradament, per darrere. Aniran sortint drogues i caldrà esperar que les fiscalitzin. Durant aquell temps seguiran circulant sense que la gent sàpiga el que està consumint».