L’educació a Catalunya

Directors de gairebé 300 escoles alerten del «risc real» que l’educació pública «es col·lapsi»

  • En un manifest, exigeixen a Cambray «menys paraules» i que doti els centres de més pressupost i més personal

  • Afirmen que estan esgotats per la «sobrecàrrega burocràtica, laboral i de gestió mai vista» i denuncien la «falta de planificació»

Directors de gairebé 300 escoles alerten del «risc real» que l’educació pública «es col·lapsi»

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Les direccions de gairebé, per ara, 300 centres educatius públics de Catalunya han firmat un manifest conjunt, que faran arribar en els pròxims dies al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray exigint-li «mesures, i no paraules», per dotar les escoles de més recursos. «Més pressupost i més professors per poder desplegar una educació inclusiva i de qualitat», resumeixen les direccions consultades per aquest diari, que afirmen que estan esgotades per la «sobrecàrrega burocràtica, laboral i de gestió mai vista». Una situació que atribueixen amb duresa a la «falta de planificació i de recursos». A Catalunya hi ha més de 5.000 centres escolars entre escoles d’infantil, primària i secundària públiques i privades. D’aquests, més de 3.000 són públics.

L’estat d’ànim i la preocupació que senten els han portat a voler traslladar a Cambray que la situació «és insostenible» i «no es pot perpetuar en el temps». Adverteix que hi ha «risc real» que el sistema d’educació pública «es col·lapsi» i «no es pugui garantir el funcionament de l’escola pública amb uns estàndards mínims de qualitat».

«Sense recursos no es pot garantir una escola inclusiva i de qualitat. Es necessita personal per donar una educació personalitzada i atendre la diversitat. Hi ha molta diversitat a les aules, més enllà dels alumnes amb necessitats especials. Un professor per aula no pot. Estan desbordats», relata un director.

«Com a direccions som plenament conscients de la realitat que es viu a les nostres aules i considerem que, pel bon funcionament de l’escola pública que vol promoure el departament, és necessari exigir canvis reals i efectius en els punts que ja hem anat traslladant en altres ocasions», assenyalen en el manifest. Punts que són: el desplegament del decret de laescola inclusiva, millorar les plantilles de professors, més hores de coordinació per planificar l’acció educativa i desplegar els nous currículums, la gestió de la sentència del TSJC que obliga a impartir un 25% de castellà a les aules i adequar les formacions plantejades als docents, moltes de les quals, apunten les direccions, no són idònies.

El canvi del calendari, tot i que ja és oficial, continua inquietant els centres a efectes organitzatius. «Immersos en la planificació del curs 22-23, tots els centres estem vivint una sobrecàrrega burocràtica, laboral i de gestió mai vista, sense disposar de cap recurs addicional per part de l’Administració». I denuncien que «l’esgotament i la tensió de tot el sistema educatiu», i aquí inclouen no només les escoles, sinó també els equips tècnics dels Serveis Territorials del Departament i personal dels EAP i dels serveis de menjador, «derivada de la falta de planificació i de recursos és ja evident i molt preocupant».

Temor que el conflicte s’enquisti

Notícies relacionades

Si bé les convocatòries de vagues les estan dirigint els sindicats de docents –aquest 25 de maig hi ha una nova aturada convocada–, les direccions han decidit alçar de nou la veu davant el temor que el conflicte s’enquisti i no hi hagi cap avanç ni cap millora. De fet, en aquests moments Educació ha retirat la seva última oferta i segueix amb el seu calendari. «Necessitem que es prenguin mesures i que se’ns escolti. I no veiem que el conflicte es desencalli», han apuntat des de les direccions, que veuen un «allunyament» entre les escoles i el departament.

No és la primera vegada aquest curs que les direccions es pronuncien públicament. El març passat, en un gest inèdit, van donar suport obert a la vaga del 15 de març. Ja llavors reclamaven més recursos i criticaven a Cambray la falta de planificació i de diàleg.