La violència sexual repunta a l’espera de l’arribada de la llei ‘només sí és sí’

L’estadística del Ministeri de l’Interior indica que el 2021 es van cometre 17.016 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, la xifra més alta de la sèrie històrica (que arrenca el 2013). Interior atribueix l’increment a les «actives polítiques de conscienciació que han provocat una disposició més gran de les víctimes a denunciar aquests delictes, reduint els nivells d’infradenúncia existents» en aquest tipus de delictes. No obstant, segons els especialistes no se sap del cert si l’increment es deu que hi ha més violacions o que efectivament una conscienciació més gran per aquest problema i els esforços fets els últims anys pel sistema penal per millorar l’acollida de les víctimes i evitar la seva revictimització han provocat que ara es denunciïn fets que abans es patien en silenci.

Les ‘manades’

El balanç del Govern no permet saber quins dels delictes s’han comès en grup, a l’estil de la famosa ‘La manada’ dels Sanfermines. Però el portal Geoviolenciasexual.com fa un seguiment, a partir dels casos publicats a la premsa, que revela que des del 2016 fins al 2021 han tingut lloc 274 agressions múltiples. Aquestes dades indiquen, segons Graciela Atencio, directora del projecte, que les violacions en ‘manada’ són «més generalitzades del que es pensa i han anat en augment, tret dels dos últims anys, que han baixat però es pot deure a la contenció social més gran que ha provocat la pandèmia. Els anys amb més agressions múltiples van ser el 2018 i el 2019, amb 67 i 87, respectivament.

Hi ha a més un «factor estacional», ja que més del 50% tenen lloc entre el maig i el setembre, associades a més oci nocturn i les festes populars d’aquests mesos. Més del 60% són agressions amb penetració i s’observa un «augment de la violència», ja que en alguns casos la violació ha anat acompanyada de segrest o tortures.

Finalment, en el 27% dels atacs participa algun menor d’edat i moltes de les víctimes són nenes. Per exemple, en la violació el cap de setmana passat a Vila-real eren tots menors i un amb una edat inferior als 14 anys. «¿Què estem fent malament com a societat perquè un nen de 14 anys violi?», es pregunta Atencio.

Les causes

L’experta en violència sobre la dona atribueix aquesta situació a diversos factors: el lliure accés a la pornografia, en què molts continguts són violents, el «buit d’educació afectiu sexual» tant als centres educatius com a casa i, en molts casos, la «falta de control dels pares» d’uns progenitors que a causa de les càrregues laborals no tenen temps d’educar adequadament els seus fills.

En aquest context, la llei ‘sí és sí’ és esperada amb candeletes. La seva tramitació s’ha retardat, en primer lloc, per les desavinences al si del Govern entre el PSOE i Podem, després per les demores dels òrgans consultius i, finalment, per desacords entre els grups parlamentaris. Però, finalment, el projecte arriba al ple del Congrés amb un ampli recolzament gràcies que s’ha retirat del text tot el que fa referència a la persecució del proxenetisme, amb la idea que la prostitució, que genera postures enfrontades, sigui abordada en una norma específica.

Les novetats

Amb això, la llei de llibertat sexual se centra en la prevenció, atenció i reparació de les violències sexuals, per tal d’aconseguir un canvi cultural i institucional similar al que va aconseguir la llei contra la violència de gènere. Una de les principals novetats del text és que desapareix la divisió entre agressió i abús sexual i tot acte no consentit explícitament serà considerat delicte d’agressió. A més, crea els centres de crisi 24 hores d’atenció a les víctimes, que gràcies als fons europeus ja estan començant a rodar i es preveu que n’hi hagi un per província al 2023. I preveu la posada en marxa d’educació sexual als centres educatius.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Segons la catedràtica de Dret Penal de la Universidade da Coruña, Patricia Faraldo, des del punt de vista social i assistencial la llei suposarà un «abans i un després». Tanmateix, tant Faraldo com Atencio avisen que tot depèn que s’«injectin» els fons necessaris per portar a terme les innovadores mesures que contempla la norma. En cas de no ser així, molts dels seus preceptes poden quedar, com passa amb altres lleis, en «paper mullat».

A més, avisa Faraldo, en l’àmbit penal els efectes positius de la norma «dependran de l’acollida als tribunals, que solen ser bastant conservadors i els costa adaptar-se a les reformes legislatives [...] i això si no hi ha una resistència ideològica, que també es pot donar».