Catalunya aposta per una educació amb jornada partida

La conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray no és partidària d’estendre la jornada contínua, sinó tot el contrari. La seva aposta és la d’estendre la jornada partida a l’ESO als instituts escola.

El Departament d’Educació ha ordenat, i així queda recollit en l’ordre de calendari per al curs vinent, que tots els instituts escola –on conviuen infantil, primària i ESO– que ja estiguessin en funcionament el curs 2020-21 «hauran de transformar el seu marc horari en un de saludable no més enllà del curs 2022-23». Això significa que en totes les etapes hi haurà d’haver una franja saludable de 12 a 14 hores per dinar (a casa o al menjador) i descansar. En l’ordre, Educació recomana que tots els alumnes surtin a la mateixa hora a la tarda (entre les 16.30 i les 17 hores).

Dels 97 instituts escola que hi ha actualment a Catalunya, 27 no fan cap activitat lectiva a la tarda o només una o dues tardes. A partir del setembre hauran de fer jornada partida un mínim de tres tardes a la setmana. Això suposarà canvis organitzatius en els centres i logístics i econòmics per a les famílies.

Els instituts escola sorgits d’una fusió de centres que entrin en funcionament aquest curs podran mantenir l’horari, però el curs 2023-24 ja s’hauran de passar a la jornada partida. A la resta d’instituts, l’ordre els ofereix la possibilitat d’adoptar l’horari previst per als instituts escola.

Actualment, el 80% d’instituts fan jornada intensiva. Mora nega que Educació vulgui introduir la jornada partida en aquests centres, com donen per fet molts docents. Matisa que la idea del departament és que allarguin l’horari per incloure el servei de menjador. «Per equitat, volem que els instituts tinguin menjadors oberts perquè els alumnes s’hi puguin quedar a dinar», explica. No serà per aquest curs, perquè s’ha de veure com els instituts recuperen aquest servei.

Mora no considera un greuge que uns centres facin jornada partida i d’altres no. «Instituts escola i instituts són tipologies de centres diferents», afirma.

A hores d’ara, els centres afectats no tenen gaire clar com organitzaran els horaris. I les famílies tampoc tenen gaire informació oficial. L’ordre sí que obliga les direccions a comunicar al departament els horaris com a molt tard el 29 de juny. També apunta que s’estudiaran, en virtut de la casuística de cada centre, les sol·licituds per mantenir l’horari de jornada contínua. Si s’autoritzen, seran «de manera excepcional» i hauran d’estar «molt justificades», apunta Mora.

Jornada contínua i desigualtats

Com en tot allò relatiu a l’educació, hi ha visions contraposades. Una de les últimes aportacions des de la pedagogia ha vingut de la mà de Marta Ferrero, Lucas Gortazar i Ángel Martínez Jorge, que han publicat un estudi que conclou que la jornada contínua (matinal, intensiva i també anomenada compactada) és un model social i educatiu regressiu. L’estudi assenyala que la pandèmia ha accelerat a Espanya la implantació de la jornada contínua a primària i augura que és «molt probable» que aquesta sigui la tendència durant els pròxims anys. Segons els autors, en aquests moments hi ha un 44,5% de centres a Espanya que fan jornada partida (o completa) que s’estan plantejant el canvi a la contínua.

Els autors remarquen que la jornada contínua és una «raresa d’àmbit internacional» i apunten que aquest model és una font de desigualtats entre l’alumnat. «Quan l’escola es redueix o se suprimeix, s’amplifiquen les desigualtats entre alumnes de diferent origen social. I, malgrat les bones intencions inicials, la realitat és que la jornada matinal està associada a una rotunda menor participació en activitats extraescolars dins l’escola als centres amb jornada contínua en comparació amb els de jornada partida».

El debat té tres actors diferenciats: l’alumnat, les famílies i el professorat. En l’àmbit pedagògic, Ferrero, Gortazar i Martínez assenyalen que «no hi ha cap evidència rigorosa sobre l’efecte de la modalitat de jornada en el rendiment acadèmic, tot i que alguns estudis corelacionals apunten que la jornada completa (o partida) està associada a més bons resultats». Del que sí que hi ha molta evidència és que «el temps (lectiu i no lectiu) a l’escola suposa un impacte positiu en els alumnes en termes acadèmics i socioemocionals». Afegeixen que també hi ha evidències que la jornada partida, amb un dinar aviat i una pausa després, s’adapta millor als bioritmes dels alumnes i millora la seva salut, els cicles de son i el benestar.

També s’han fixat en l’atenció de l’alumnat. «Els estudis que analitzen els ritmes d’atenció dels nens i dels adolescents mostren que aquests s’ajusten millor als de la jornada partida (o completa). L’atenció dels alumnes augmenta fins a mig matí, disminueix cap al migdia i torna a millorar en més o menys mesura durant la tarda».

Aquest punt el rebutgen des de l’Aspepc. Aquest sindicat de professors de secundària va ser el que el 2010 va convèncer la llavors consellera Irene Rigau d’introduir la jornada contínua a l’ESO. Xavier Massó, secretari general de l’Aspepc, assegura que a la tarda decau l’atenció i la disciplina entre l’alumnat de secundària, especialment el de 3r i 4t d’ESO. I destaca que la jornada contínua ha suposat una millora de la convivència a secundària.

Qüestiona l’argument de la vida saludable que comporta la jornada partida. «És al revés. Amb la jornada intensiva, l’alumnat té més temps per a les extraescolars. Pot arribar abans a casa, sopar abans i anar-se’n a dormir més aviat. Això és racionalitzar el temps», argumenta.

Ocupació i conciliació

Quant a les famílies, que inclou diversitat de casuístiques relacionades amb l’estructura familiar, l’ocupació i la conciliació, l’estudi remarca que «quan l’escola és a temps parcial (jornada contínua), l’ocupació de les famílies se’n ressent, ja que dificulta que les seves jornades laborals puguin superar les 25 o 28 hores setmanals». Amb dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), els autors remarquen que «la jornada escolar contínua té un efecte negatiu i significatiu en els ingressos i l’ocupació de les famílies, especialment per a les mares, que són en un 66,4% les que reben l’impacte, cosa que contribueix a agreujar les bretxes de gènere existents. A més, això suposa cada any una pèrdua de 8.048 milions d’euros d’ingressos per a les famílies».

I quant al professorat, aquest és el col·lectiu que a priori més es beneficia d’una jornada contínua. Els docents es mostren majoritàriament a favor de la jornada matinal i, paradoxalment, remarquen els beneficis per a l’alumnat i les famílies (no tant per al professorat) com les raons principals per justificar aquesta modalitat.

Per Ferrero, Gortazar i Martínez, partint que l’alumnat ha de ser l’objectiu central de la política educativa, no s’ha de reduir el temps a l’escola, sinó ampliar-lo. Defensen buscar alternatives a la jornada contínua que permetin compensar el professorat pel fort deteriorament que ha experimentat la seva situació laboral durant l’última dècada.

El problema de fons: la reforma horària

El 2019, la Fundació Bofill va presentar un altre informe, ‘Educació a l’hora. Uns altres horaris són possibles’, en la mateixa línia. L’estudi de la Bofill anava una mica més enllà i pretenia superar el debat partida-contínua per anar cap a un model d’«educació a temps complet» en què l’activitat escolar quedés vinculada a l’extraescolar. Aquest dijous, en el marc d’un debat de Barcelona Futur sobre educació, el president de la Bofill, Ismael Palacín, rebutjava el debat «simplificat i pobre» de contínua o partida i el ressituava vinculat a tres problemàtiques: d’una banda, la reforma horària. «Tenim horaris impossibles com a societat. Dinem tard, sortim tard, les extraescolars acaben tardíssim. Sopem tard i dormim poc», resumia.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’altre problema és el del mercat laboral, amb «horaris insostenibles». «La jornada intensiva que s’aplica a Espanya és disfuncional, perquè no hi ha famílies que treballin cinc hores. I, si n’hi ha, és a costa de les dones». I el tercer problema és el de la jornada lectiva a les escoles. Palacín defensa que les escoles «han» d’oferir «activitat educativa» (no lectiva) fins a les 16.30. «Tancar l’escola o l’institut a les 14.30 o a les 15 h és un problema. Converteix l’escola en una acadèmia matinal, desapareix el servei de menjador i es privatitzen les tardes. Les famílies amb recursos pagaran extraescolars, mentre que les famílies vulnerables tindran tardes de sedentarisme, internet i nens que es queden sols a casa», afirma.

El model que proposa la Bofill és el d’un centre educatiu que garanteixi un horari escolar fins a les 16.30 o 17 h sense que això suposi més hores de classe, amb una hora de dinar més aviat i en la franja de tarda oferir activitats educatives, no lectives, que estiguin vinculades amb el projecte de centre. I, en un escenari ideal, el menjador i les extraescolars haurien de ser gratuïtes. «Com a societat, pares i nens hauríem de ser a casa a les 6 de la tarda amb tot fet, disposats a conviure, sopar aviat i anar a dormir aviat. És possible. No es necessiten tants recursos», defensa Palacín.