La jornada contínua menja terreny a Madrid mentre que Euskadi la frena

En l’àmbit internacional, França, Bèlgica, Irlanda, el Regne Unit i els Països Baixos tenen la jornada escolar partida. Alemanya, Polònia, Àustria, Xipre i Estònia, entre altres, estan en el model intensiu mentre que Itàlia, com Espanya, els barreja tots dos. 

«El primer objectiu de l’escola és l’educatiu. Això ha de quedar molt clar. Així que el debat sobre l’organització del temps només hauria de tenir un objectiu: l’interès dels estudiants», afirma Mari Carmen Morillas, presidenta de la Federació Giner de los Ríos, que reuneix les associacions de pares i mares d’alumnes de la Comunitat de Madrid. Morillas recorda que les hores de classes són les mateixes en tots dos models, el que passa és que en la contínua hi ha menys espai per a l’esbarjo i la convivència i l’horari està més comprimit.

Present a les escoles des de fa dècades, en el debat s’hi barregen molts altres interessos. Per començar, els de les mares i els pares. Cada família té les seves pròpies circumstàncies però, majoritàriament, són proclius a l’horari partit perquè els xavals surtin més tard del col·le i poder així conciliar els seus horaris laborals. A l’altra banda del ring hi ha els docents, a favor de la intensiva, que facilita la seva pròpia conciliació. De fet, a Madrid, són els professors qui cada any presenten la sol·licitud perquè els centres votin un canvi de jornada en cas de tenir la partida. Aquesta controvèrsia «provoca un considerable desgast en la convivència dels centres i enrareix l’ambient escolar», reconeix Morillas.

¿És partidària la federació Giner de los Ríos de continuar amb la partida? Conscient que cada família és un món, la presidenta no vol donar un sí o un no rotund. El que sí que destaca és que els equips directius han d’oferir tota la informació abans de proposar la votació a les famílies. «També s’ha de ser conscient que si s’implanta la jornada contínua no hi ha marxa enrere. En teoria sí, però la realitat és que no», assenyala.

A Madrid, on el Govern autonòmic sempre al·lega la llibertat dels centres per organitzar-se, la jornada contínua (de 9.00 a 14.00 hores) està en clar ascens a l’escola pública. No passa el mateix en la concertada ni la privada, en què els alumnes surten a les 16.00 o 16.30 hores.

Segons les dades de la Federació Giner de los Ríos, l’horari partit està implantat en el 96% dels col·legis concertats i privats pel 40% dels públics. Hi ha algunes demarcacions madrilenyes, com la zona sud, on l’horari intensiu acapara ja el 79% dels centres públics. A la zona nord, arriba al 32%. «Això suposa un problema per a les famílies. Algunes es veuen obligades a escollir una escola fora del seu barri per aconseguir la jornada partida», critica Morillas.

Allargar amb extraescolars

Arran de la pandèmia, la Comunitat de Madrid va decidir –unilateralment i amb el rebuig de les ampes– atorgar als equips directius la possibilitat d’imposar la jornada intensiva sense consultar les famílies. A l’escola Ciudad de Roma (districte del Retiro) es va implantar la intensiva, provocant inquietud entre els progenitors. El centre va donar l’opció de sortir a les 17.00 hores sempre que fessin activitats extraescolars. Aquestes tenen un «preu moderat» gràcies a l’AMPA, però no deixa de ser prohibitiu per a les llars amb menys renda.

De cara al nou curs, s’ha permès, un altre cop, votar a les famílies, que han donat suport a la jornada partida tot i que en un percentatge menor que en el passat. «Cada pare i cada mare té les seves pròpies circumstàncies i vota en funció dels seus interessos. Hi ha famílies que s’han adaptat al model intensiu i aprofita els avis o poden teletreballar a la tarda», explica Patricia López, mare d’una alumna de 5è de primària, que va votar pel sistema partit.

Notícies relacionades

Catalunya aposta per una educació amb jornada partida

Les famílies dels instituts escola critiquen «els canvis sense recursos»

A més dels problemes per a la conciliació dels pares i les mares, la responsable de la Giner de los Ríos adverteix que la implantació de l’horari continu comporta un altre perill: la possible desaparició del menjador escolar a causa de la caiguda de la demanda. En l’horari partit, el 72% dels alumnes i les alumnes dinen al centre pel 38% en el cas d’intensiu.

A Euskadi

Davant la situació madrilenya hi ha la basca, on el Govern autonòmic –igual que a Catalunya– és un ferm defensor de la jornada partida per a l’alumnat d’infantil i primària. El curs que ve, un grapat d’escoles i instituts públics es veuran obligats a renunciar a la intensiva i implantar la partida. Al seu dia (fa més d’una dècada) es van apuntar a un programa de classes de reforç i activitats anomenat ‘Hedatze’. El Govern basc ha endurit les condicions per formar part del pla, així que si els centres no són considerats aptes hauran d’oblidar-se de la jornada contínua que estaven portant a terme i implantar la partida, un model aplaudit tant pels pares i mares com pels equips directius.