Nova investigació

Així canvia el cervell durant el tractament de la depressió

L’investigador espanyol Fidel Vila-Rodríguez ha aconseguit visualitzar els efectes que té sobre el cervell l’aplicació de l’estimulació magnètica transcranial

Així canvia el cervell durant el tractament de la depressió

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts
Europa Press

Un estudi liderat per l’investigador espanyol Fidel Vila-Rodríguez ha demostrat per primera vegada el que passa al cervell quan una persona rep un tractament contra la depressió conegut com a estimulació magnètica transcranial repetitiva (EMTr).

L’EMTr és un tractament contra la depressió que se sol utilitzar quan altres mètodes, com els medicaments, s’han demostrat ineficaços. Es calcula que, aproximadament, el 40% de les persones amb depressió greu no sol respondre als antidepressius.

Durant una sessió d’EMTr es col·loca un dispositiu que conté una bobina electromagnètica sobre el cuir cabellut del pacient. A continuació, el dispositiu emet un pols magnètic indolor que estimula les cèl·lules nervioses d’una regió del cervell implicada en el control de l’estat d’ànim, denominada escorça prefrontal dorsolateral.

Els mecanismes del tractament

Tot i que s’ha provat la seva eficàcia, encara no es coneixen bé els mecanismes pels quals l’EMTr afecta el cervell. «Quan vam començar aquesta investigació, ens vam preguntarquè li passa realment al cervell quan s’administra el tractament d’EMTr», explica Fidel Vila-Rodríguez, professor adjunt del Departament de Psiquiatria de la University of British Columbia (Canadà) i investigador del Centre Djavad Mowafaghian per a la Salut Cerebral.

Per respondre a aquesta pregunta, el doctor Vila-Rodríguez i el seu equip van administrar una EMTr als pacients mentre eren dins d’un escàner de ressonància magnètica (RM), que permet mesurar l’activitat cerebral. D’aquesta forma, els investigadors van poder veure en temps real els canvis que es produïen en el cervell.

En el seu treball, publicat a la revista científica ‘American Journal of Psychiatry’, l’equip va descobrir que, a l’estimular el còrtex prefrontal dorsolateral, s’activaven també altres regions del cervell. Aquestes altres àrees intervenen en múltiples funcions, des de la gestió de les respostes emocionals fins a la memòria i el control motor.

Menys depressió

A continuació, els participants es van sotmetre a quatre setmanes més de tractament amb EMTr i l’equip va avaluar si les regions activades s’associaven al fet que els pacients tinguessin menys símptomes de depressió al finalitzar el tractament. «Vam descobrir que les regions del cervell que s’activaven durant l’EMTr concurrent estaven significativament relacionades amb els bons resultats», destaca el doctor Vila-Rodríguez.

Amb aquest nou mapa que mostra com l’EMTr estimula diferents àrees del cervell, l’investigador espanyol espera que les troballes puguin ser utilitzades per determinar com responen realment els pacients a aquest tipus de tractaments. «Al demostrar aquest principi i identificar les regions del cervell que s’activen amb l’EMTr, ara podem comprendre si aquest patró es pot utilitzar com a biomarcador», ha conclòs.

Trastorns neuropsiquiàtrics

Notícies relacionades

Ara, el doctor Vila-Rodríguez està estudiant com es pot utilitzar l’EMTr per tractar una sèrie de trastorns neuropsiquiàtrics. Ha rebut finançament a través del Concurs d’Investigació sobre la Malaltia d’Alzheimer del Centre Djavad Mowafaghian per estudiar si aquesta tècnica podria la millorar la memòria de pacients que mostren signes primerencs de la malaltia d’Alzheimer.

Aquest especialista també ha rebut una subvenció dels Instituts Canadencs d’Investigació Sanitària per estudiar si els patrons d’activació cerebral de l’EMTr es poden detectar mitjançant canvis en la freqüència cardíaca.

Temes:

Depressió