Sanitaris de covid a Catalunya mostren el seu suport a Carmen Cabezas i Adrià Comella per la vacunació a policies

El comitè científic assessor de la covid ha fet públic un comunicat per donar suport als quatre alts càrrecs del Departament de Salut –entre els quals Carmen Cabezas i Adrià Comella– investigats pel retard en la vacunació de guàrdies civils i policies nacionals destinats a Catalunya.

Els 35 membres de l’ens firmen una carta en què manifesten la seva «sorpresa i indignació» per la causa judicial oberta per un jutjat de Barcelona. «La priorització dels grups a vacunar es va realitzar segons criteris ètics i d’evidència científica, començant per les persones més vulnerables i per les que tenien més risc d’exposició, seguides dels col·lectius amb una funció essencial per a la societat», va recordar el comitè assessor de la covid-19.

Les indicacions es van seguir «estrictament»

Així mateix, els 35 signants constaten que la primera etapa va estar marcada per una disponibilitat limitada de dosis de vacunes i pels canvis generats a causa de problemes de subministrament. «Cal recordar també les dificultats logístiques que es van produir fruit de les modificacions del tipus de vacuna a utilitzar segons l’edat, a causa de problemes de seguretat amb AstraZeneca, cosa que va obligar a retardar de manera significativa la vacunació dels col·lectius menors de 60 anys», ha precisat el comitè assessor de la covid. «Totes aquestes modificacions en l’estratègia les marcava el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i el programa de vacunació a Catalunya va seguir estrictament aquestes indicacions», han corroborat els signants.

«Els professionals ara objecte d’aquesta investigació judicial han sigut clau en l’èxit del procés de vacunació a Catalunya. El seu compromís professional i de servei a la societat són inqüestionables», han assegurat els 35 membres del comitè científic, recolzant explícitament Clara Cabezas, Adrià Comella, Sara Manjón i Xavier Rodríguez. «Amb aquest escrit volem deixar palès el nostre més profund reconeixement i agraïment a la seva tasca», han conclòs. Formen part d’aquest comitè científic assessor noms com ara Benito Almirante, Magda Campins, Clara Prats, Salvador Macip, Oriol Mitjà, Antoni Trilla, Robert Güerri, Dani Prieto-Alhambra i Tomàs Pumarola.

Cabezas, «profundament trista»

La secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, ha afirmat que se sent «profundament» trista per la seva imputació pel retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils davant el coronavirus, tot i que celebra comptar amb el suport de «tot el sistema sanitari».

En declaracions als mitjans, Cabezas s’ha referit així a la seva imputació i la de tres càrrecs més del Departament –l’exdirector del Servei Català de Salut (SCS), la directora d’Organitzacions Professionals i el director de Serveis–, en la causa oberta pel retard en la vacunació.

Cabezas, que anteriorment va ser subdirectora general de Promoció de la Salut, ha assegurat que ella i la resta d’imputats se senten «profundament tristos» per estar sent investigats quan «han treballat moltíssim» per aturar la pandèmia de coronavirus.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

No obstant, ha agraït «moltíssim» el suport que afirma haver rebut de «tot el sistema sanitari» i del comitè científic assessor de la covid-19. Els 35 membres del comitè científic han mostrat en una carta pública el seu suport als quatre càrrecs del Departament de Salut investigats i han mantingut que la priorització dels grups a vacunar «es va realitzar segons criteris ètics i d’evidència científica».

Els sindicats policials JUPOL i JUCIL van portar a la justícia els plans de vacunació de la Generalitat respecte als agents dels cossos de seguretat estatals i, el mes de desembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar la Generalitat per donar un «tracte injustificat i discriminatori» a policies nacionals i guàrdies civils.