Trasplanten amb èxit un fetge conservat durant tres dies fora del cos

Un trasplantament de fetge requereix que aquest no passi més de 12 hores fora del cos, una trava que podria acabar gràcies a una nova tecnologia que permet conservar-lo, almenys tres dies, com s’ha demostrat amb un pacient que continua sa un any després de rebre l’òrgan.

A més, el fetge utilitzat hauria sigut descartat en un procediment tradicional, però va ser tractat. Una tecnologia que encara requereix més assajos abans de pensar a utilitzar-lo habitualment, però que obre una finestra per a «augmentar el nombre d’òrgans trasplantables, així com reduir les llistes d’espera i, sobretot, salvar moltes vides».

Així ho explica a Efe una de les signants de la investigació que publica avui ‘Nature Biotechnology’, Lucía Bautista Borrego, de l’Hospital Universitari de Zuric.

Cada vegada és més gran la diferència entre la demanda de trasplantaments de fetge i el nombre dels disponibles, a més que com que la pràctica clínica consisteix a emmagatzemar-los durant no més de 12 hores en gel, el nombre d’òrgans és limitat.

L’equip encapçalat per Pierre-Alain Clavien, de l’Hospital Universitari de Zuric, va aconseguir conservar durant tres dies el fetge fora del cos gràcies a una màquina que realitza una tècnica coneguda com a perfusió normomètrica ex situ.

La tècnica consisteix a perfondre òrgans dins d’un rang de temperatures considerades fisiològiques (de 34 a 37 graus), amb la qual cosa les seves funcions metabòliques estan actives, i no en repòs, com ocorre amb la perfusió hipotèrmica (a baixes temperatures), explica Bautista.

L’equip utilitza per a això sang humana de banc de sang, que «fa la perfusió encara més fisiològica, o semblant a com ocorre in vivo».

El que «fa especial» la tècnica de l’equip és l’ús d’una màquina desenvolupada amb enginyers de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) que permet monitoritzar i controlar nombrosos paràmetres de funcionalitat. «Amb això –destaca Bautista– hem aconseguit mantenir els fetges en bones condicions diversos dies».

Una vegada trasplantat, el maig del 2021, el fetge va funcionar amb normalitat, amb «una lesió mínima» al tornar el flux als vasos sanguinis interns, escriuen els autors.

El pacient només va requerir un règim immunosupressor bàsic durant les primeres sis setmanes i «va recuperar ràpidament la qualitat de vida, sense cap signe de mal hepàtic, com el rebuig o la lesió dels conductes biliars, que continuen estant sans un any després de l’operació», afegeix l’estudi.

El receptor de l’òrgan va ser un home de 62 anys que patia de cirrosi avançada, hipertensió portal greu i carcinoma hepatocel·lular (CHC) múltiple i recurrent, que va ser informat de la tècnica a què l’òrgan seria sotmès.

Fetge amb un tumor benigne

El fetge no era vàlid per al seu trasplantament en un procediment habitual i va ser rebutjat per altres centres, ja que venia d’una pacient amb sèpsia i tenia una tumor que en aquell moment no se sabia si era benigne, cosa que es va determinar després. Aquella dona de 29 anys havia sigut sotmesa, al seu torn, a un multitrasplantament de fetge, melsa i intestí.

«En cas de no haver-lo utilitzat nosaltres, el fetge hauria acabat a les escombraries. Aquest és, en efecte, el propòsit del nostre projecte –va destacar Bautista–: poder utilitzar òrgans que es poden avaluar i fins i tot reconstituir per trasplantar, i reduir llistes d’espera i salvar vides».

Mantenir el fetge fora del cos va donar l’opció d’avaluar-lo i tractar-lo. Un dels «avantatges evidents» de la perfusió ex situ rau en el fet que es poden utilitzar fàrmacs a dosis mes elevades, al no produir efectes secundaris en altres òrgans, per exemple «en casos de multiinfecció, que era aquest cas».

Bautista posa èmfasi que les opcions terapèutiques «són infinites, cada patologia específica, en teoria, podria ser tractada ex situ amb un tractament especialitzat per a cada òrgan perfós».

En aquest primer trasplantament, el fetge es va mantenir fora del cos tres dies, perquè «el pacient ho necessitava i el va rebre tan aviat» com la seva funcionalitat es va restablir, però en assajos de laboratori l’equip ha pogut perfondre òrgans fins a 12 dies.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La investigadora espanyola afegeix que qualsevol òrgan que es perfongui diverses hores és susceptible de poder fer-ho durant períodes més llargs: el cor, el ronyó o el pulmó. Aquesta tècnica ha de ser adequada a les necessitats de cada òrgan, que «d’aquesta manera poden ser rescatats per al trasplantament».

Perquè aquesta tecnologia estigui completament integrada en la practica clínica són necessaris «assajos clínics que demostrin la seva seguretat utilitzant òrgans no descartats, aquells que sí que es poden trasplantar». Això requereix «uns anys a poder ser possible, però hi estem treballant», conclou.