«La captivitat conjugal és violència masclista i existeix aquí, a Europa»

Shirin Musa és ja la primera dona d’una comunitat musulmana que s’ha alliberat d’un matrimoni islàmic a través d’un divorci religiós sota la llei holandesa.

Ella es va casar dues vegades. De manera civil i de manera religiosa. Quan es va divorciar, no hi va haver problema a fer-ho en el registre civil, però la llei pakistanesa no l’hi permetia sense la cooperació del marit. No la va tenir. I això li va causar soledat i desesperació absoluta per totes les conseqüències que van venir: estigma social, impossibilitat de tornar al Pakistan (on impera la llei religiosa pakistanesa i on ella seguia casada, per la qual cosa si refeia la seva vida la podien jutjar per adulteri, un dels delictes d’honor) i de refer la seva vida.

Ell sí que es va tornar a casar i va poder per ser home, però jo vivia en un estigma social i no podia continuar la meva vida d’una manera normal, sense por, ni començar una nova relació per si em jutjaven per adulteri, era considerada una criminal al Pakistan i podria acabar a la presó o morta, com les dues germanes del Pakistan». «En la captivitat conjugal pateixes tu i la teva família, perquè quan pertanys a una comunitat cultural, l’ombra i l’estigma recau també sobre la teva família, no només sobre tu.» 

Obligar a seguir casada

Musa és també la fundadora de l’organització holandesa de drets de les dones ’Femmes for Freedom’ que ha aconseguit el dret fonamental al divorci per a les dones holandeses en un matrimoni islàmic. El Parlament neerlandès va ampliar la definició de matrimoni forçat no centrat únicament a obligar les dones a contraure matrimoni, sinó també a obligar-les a seguir casades, negant-los així el dret a un divorci religiós, cosa que té un nom: captivitat conjugal.

Un concepte inclòs ara en el Codi Penal neerlandès, que ja és el primer país del món que integra el captiveri conjugal a la norma de matrimoni forçat. Ara, Shirin Musa, activista i primera dona amb qui es va aplicar la norma, recorre Espanya per visibilitzar aquesta violència, donar a conèixer un concepte que afecta «moltíssimes dones a tot Europa amb orígens migrants» i intentar que el sistema judicial incorpori la captivitat conjugal com una forma de violència i la multi, tal com ha passat als Països Baixos.

Aquesta tarda ha fet una conferència a La Nau de la Universitat de València que portava per títol ‘Les dones oblidades d’Europa’ i Levante-EMV parla amb ella aprofitant la visita al cap i casal. Obligar una persona a seguir en un matrimoni és «vulnerar els drets humans» i per això «és tan important destacar que això existeix i quines en són les conseqüències, que perpetuen la desigualtat de gènere,» explica l’activista.

«Captivitat conjugal no significa que estigués físicament tancada. Dones musulmanes com jo ens hem de casar dues vegades i divorciar dues vegades. Els països musulmans, excepte Turquia, no reconeixen el matrimoni secular, només el religiós i per divorciar-te a molts països necessiten la cooperació del marit, com al Pakistan».

Quan fa xerrades o conferències, Musa explica que se li acosten dones que reconeixen aquesta violència en la seva família o en conegudes, per la qual cosa veu necessari «adaptar la llei o, si no es pot crear una norma, reconèixer aquesta injustícia». Tot i que no hi ha registres de la violència relacionada amb l’honor (com és la captivitat conjugal o els matrimonis forçats), és una situació que passa a molts països d’Europa i està amagat. 

«El que hem aconseguit als Països Baixos aspirem a fer que sigui la solució per a Europa». Una nova definició de matrimoni forçat, que no només reconegui l’inici no desitjat d’un enllaç, sinó també la continuació. 

«Invisibles i oblidades»

«Les dones amb dues cultures, migrants o refugiades, no hem de ser tractades com a ciutadanes de tercera. Som dones europees però oblidades, invisibles i els nostres problemes també ho són. Volem reivindicar-los i posar-los solució». ¿És per una qüestió de racisme?, pregunta aquest diari. «Més aviat de classisme, de qui està convidada a la taula.» «Les feministes han lluitat històricament per formar part d’aquesta taula pública, nosaltres no hem tingut aquest lloc, però hi ha d’haver una inclusió real per posar sobre la taula els problemes de les dones d’origen estranger als països europeus».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Shirin Musa diu que el món s’entossudeix a classificar la gent en «capses». «Les migrants, les refugiades, les autòctones...totes som europees, per la qual cosa les violències específiques que patim les dones migrants no són problemes d’estrangers, sinó problemes d’Europa». Advoca per «treballar junts des de la política, la justícia i la societat civil per eradicar-los». A més del captiveri conjugal, també es donen altres violències, com les situacions de control de la virginitat i la mutilació genial femenina.

«Cal formar els professionals i la societat perquè aquestes dones sàpiguen on anar i els professionals sàpiguen quins protocols han de seguir per ajudar-les». «Lluitem per ser capitanes de la nostra vida i per prendre les nostres decisions amb seguretat i dignitat».