Catalunya ha acollit més de 40.000 refugiats ucraïnesos

Després d’haver arribat als 100 dies de la guerra d’Ucraïna, 40.531 refugiats que fugen del conflicte bèl·lic han aterrat a Catalunya, segons les dades de què disposa la Creu Roja. «Les primeres setmanes va ser com un tsunami, arribaven centenars de persones cada dia», reconeix Enric Morist, coordinador de l’entitat. Després els ritmes van anar disminuint. S’han acabat els viatges exprés amb furgoneta, les onades d’ajuda humanitària desbordada i ara qui requereix lots de menjar i roba són els que ja són fora de perill. «El Govern central continua sense transferir-nos els fons que necessitem», lamenten des de la Generalitat, que veu com molts refugiats tornen al seu país o s’han de traslladar a altres comunitats autònomes per falta d’allotjament a Catalunya.

El pic de l’arribada de refugiats ucraïnesos va tenir lloc a les dues setmanes d’esclatar el conflicte, entre el 7 i el 13 de març. Arribaven una mitjana de 600 persones al dia, especialment a través dels trens que paraven a l’estació de Sants. D’altres ho feien als aeroports i per carretera. «Algun dia arribem al miler», puntualitza Morist, que recorda com els responsables de Creu Roja es passaven el dia amb el telefon entre llistats d’hotels per buscar-los un lloc on dormir. A finals de març, eren 9.500 els ucraïnesos que dormien als hotels de Catalunya, finançats tots pel Ministeri d’Inclusió. Ara aquestes xifres han baixat. Hi ha 4.861 refugiats allotjats. Mentrestant, 4.444 persones més han sigut derivades a altres comunitats autònomes o altres organitzacions. «Si no ho haguéssim fet tindríem un col·lapse d’allotjament a Catalunya», justifica Morist.

Precisament, molts hotels de la costa catalana han hagut de desallotjar els refugiats, tal com va avançar aquest diari. D’altres ho faran ben aviat. La Generalitat continua sense poder donar una opció de vivenda a aquestes famílies, la majoria compostes per mares amb menors. Es calcula que, dels que han arribat a Catalunya, 21.000 estan vivint aquí. «Catalunya ha demostrat una capacitat molt gran per acollir aquestes famílies però encara no tenim una resposta econòmica per part de l’Estat, que disposa de 120.000 milions d’euros de la Unió Europea i dels quals no n’hem vist ni un», es lamenta Mireia Mata, secretària general d’Igualtat del Govern català. La Conselleria de Feminismes i Igualtat està mirant d’aconseguir pisos perquè els refugiats no hagin d’anar a altres comunitats, però aquesta resposta s’ha «alentit», segons Mata, per una falta de fons. També demanen el rescabalament per l’atenció sanitària i educativa que s’ha prestat a tots els refugiats, a més del reforç dels sistemes d’acollida.

Escoles i feina

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La meitat dels refugiats són nens i 4.500 ja s’han incorporat a l’escola catalana. «S’ha de comptar que hi ha més de 5.000 nens entre 0 i 3 anys, i adolescents entre 16 i 18», afegeix Mata. El drama que encara segueix és el de les famílies ucraïneses que vivien a Catalunya i que estan fent un enorme esforç per pagar totes les despeses. Pugen les factures, s’ha de comprar roba d’estiu i omplir el rebost. «Són famílies treballadores que necessiten una ajuda», insisteix Morist. «Nosaltres plantegem una renda tipus ingrés mínim vital a tots els refugiats», proposa Mata, que assenyala que aquesta ajuda ha de venir de la Moncloa. Actualment, qui tracta de donar aquesta resposta són els serveis socials municipals, ja col·lapsats per la pandèmia. Barcelona, en 60 dies d’atenció especialitzada, ja ha concedit gairebé 500 ajudes a refugiats ucraïnesos tot i que l’han demanat més de 1.500 llars. De mitjana, s’han repartit 233 euros per llar.

Aquest és un dels reptes en què estan treballant les entitats socials especialitzades en atenció als refugiats. L’altre, el seu futur. «Hem de pensar en la integració: l’aprenentatge de la llengua, buscar feina», assenyala Morist. Ara ja estan atenent els refugiats amb equips especialitzats, no únicament voluntaris, i poden aprofundir en temes com l’atenció psicològica postraumàtica. «Necessitem planificació i estabilització», explica. No obstant, és evident que Catalunya és la principal via d’entrada dels ucraïnesos a Espanya. Els últims dos mesos, Barcelona ha hagut d’acollir més de 3.000 refugiats arribats de nit i matinada. «Tot i que sembla que ens n’hàgim oblidat, cada dia continuen arribant famílies escapant de la guerra que ens necessiten», insisteix Morist.