Parla un estudiant de batxillerat: «¿És obligatori anar a la universitat?»

És el cas d’Igor Lalana. Acaba d’acabar batxillerat al col·legi Claver de Lleida. Té clar el que vol fer: un cicle superior de Gestió Forestal i Medi Natural. El farà a Osca. «M’agrada la natura i hi ha moltes assignatures que m’interessen en aquest cicle», diu aquest veí d’Esplús, a la Franja. A l’hora de decidir-se li ha pesat la formació més pràctica i les sortides laborals. «Volia una cosa més pràctica, no tanta teoria per després vomitar-la en un examen», explica. També ha tingut en compte que «hi ha graus universitaris sense sortides laborals».

A casa, els seus pares es van prendre bé la decisió. «El que sí que em van demanar va ser que acabés el batxillerat i que fes, sense pressió, la selectivitat. Però al final, la selectivitat no la faré. Ja estava cansat», confessa. La seva mare, Cristina Labat, mestra al Claver, explica que quan va arribar el moment de decidir, van decidir confiar en el noi. «Vam decidir que l’Igor decidiria el que el fes feliç. No sempre la universitat és la millor opció. El millor és que ell decideixi, que trobi el seu lloc», diu, contenta que el seu fill hagi agafat les regnes del que serà la seva vida futura. Admet que en moltes famílies encara «no s’ha normalitzat» l’opció del grau superior com a via tan vàlida com la universitat. Labat, que apunta que l’escola va orientar «molt bé» l’Igor, ha pogut constatar el canvi «increïble» que ha experimentat l’FP.

Jana Salas ha acabat el batxillerat d’arts escèniques a l’institut Poeta Maragall de Barcelona. No farà la selectivitat perquè té clar que no anirà a la universitat. «Vaig estar mirant, i no hi ha cap grau que m’agradi». En lloc d’això, cursarà un cicle formatiu de grau superior de Realització per Audiovisuals i Espectacles. I el compaginarà amb un curs preparatori per a l’examen d’accés al Títol Superior de Cant Modern, una formació de quatre anys equiparable a un grau universitari. «Vaig mirar si necessitava la selectivitat per fer-ho, però al veure que no, vaig decidir no fer-la», explica.

El grau l’ha escollit perquè és l’àmbit d’estudi que li agrada. «I perquè és més pràctic. Aprenc des de la pràctica. I en un cicle realment aprens i et dona instruments per moure’t en el món laboral». «Tinc moltes ganes de fer per fi una cosa que m’agrada», afirma.

Salas és molt crítica amb l’orientació que li han donat des de l’institut. «No t’orienten. De l’FP no expliquen res». «És una pena», apunta la seva mare, Carme Navarro, que opina que «l’orientació hauria de ser la gran reivindicació».

A casa sempre van donar per fet que seguirien el camí batxillerat-selectivitat-universitat. «Fins i tot fa anys que ja m’angoixava pensant en la selectivitat», diu Salas, alliberada. És el camí que va iniciar el seu germà gran per acabar deixant-ho i optar per un cicle. Va començar Ciències Polítiques i a segon va veure clar que no era el que li agradava i ho va deixar. Ara està fent un cicle superior de So per Audiovisuals i Espectacles. Per a la seva mare, és exemple de la mala orientació. «Va perdre dos anys a causa d’una mala orientació. I ho va passar malament quan va haver de dir-nos que deixava la universitat», recorda. Ara, el noi és «feliç, treu excel·lents i dedica hores al que li agrada».

Navarro admet que la universitat sempre ha estat en l’imaginari però a casa seva sempre han vist bé l’opció de l’FP. Ara s’està veient que la universitat no és tant com un pensa i que l’FP funciona molt bé i, en general, té més sortides professionals que alguns graus universitaris».

«¿És obligatori anar a la universitat?» Va ser la pregunta que Marc Llorens va fer als seus pares quan, fent 2n de batxillerat al Claret de Barcelona, va arribar el moment de plantejar-se quin camí prendre. «No tenia clar anar a la universitat. Em vaig plantejar fer el grau d’Administració d’Empreses, però hi havia assignatures que no m’agradaven i les matemàtiques no m’anaven massa bé», explica a uns dies d’acabar el grau superior de Comerç Internacional. Els seus pares el van recolzar i van ser qui el van ajudar en la recerca d’opcions alternatives. «L’escola no donava informació detallada sobre els cicles formatius, més enllà d’apuntar l’opció. Vaig trobar a faltar aquesta orientació», recorda Llorens, que va fer i aprovar la selectivitat. «A l’escola feien èmfasi en la universitat», corrobora la seva mare, Silvia Galiana.

Aquest jove i la seva família van visitar la web del Departament d’Educació i aquí van analitzar totes les opcions de cicles formatius de grau superior que quadraven amb els interessos que l’estudiant tenia. Van trobar el de Comerç Internacional i un d’Administració i Finances. Va triar el primer. I la valoració ara és molt positiva. «M’ha agradat. Ha sigut molt pràctic, veus la utilitat del que estudies i et poses a prova», diu Llorens. El seu camí seguirà ara per la universitat: al setembre començarà el grau de Negocis Internacionals. La seva família està contenta amb el camí triat. «Va ser una opció encertada. La pràctica els anima a continuar estudiant. Veuen la utilitat», assenyala Galiana. Explica que encara hi ha gent a qui «li xoca» que un bon estudiant triï un cicle formatiu, però apunta que «quan investigues i t’informes, veus que és un camí igual de vàlid i amb moltes opcions».

El mateix camí va recórrer Cristina Muñoz. «Vaig decidir estudiar un grau superior perquè no tenia clar quina carrera estudiar. Vaig veure que el cicle era una bona opció perquè són més pràctics i t’ensenyen coses que potser la universitat no», recorda. Es va acabar de decidir després que amics li parlessin de les seves experiències amb els cicles formatius. Així que després d’acabar batxillerat, es va matricular en el cicle superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat a l’institut Miquel Biada de Mataró. «Sempre m’han agradat les ciències i volia saber si treballar en un laboratori em podria agradar», explica. Aquest mes es gradua i l’experiència no podria ser millor: «Per sort m’ha encantat. No em penedeixo en absolut de la meva elecció. He après molt i m’ha obert moltes portes», explica, entusiasmada.

Els seus passos es dirigeixen ara cap a la universitat. Al setembre començarà Enginyeria Química.

A casa, l’elecció de la Cristina se la van prendre amb una prudència inicial. «Sempre m’han recolzat perquè estudiés el que volgués, però al principi, quan els vaig dir que volia fer un cicle superior, no van estar gaire convençuts perquè no sabien què era i el que em podia aportar», explica. La informació va ser la clau del canvi. «Quan van saber de què es tractava i de les sortides que oferia els va semblar una bona decisió. Ara estan molt contents».

Tímid canvi de les expectatives

La visió que les famílies tenen de l’opció d’un cicle formatiu de grau superior va canviant, tot i que encara queda perquè l’equiparin a la universitat. «Les famílies no ho veuen malament perquè l’FP ha evolucionat per bé i s’ha prestigiat. Veuen que és una bona sortida, que permet conèixer el terreny i accedir a un coneixement específic», afirma Teresa Comas, directora del Miquel Biada.

Notícies relacionades

Desmuntant mites sobre la formació professional

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

«La transmissió a les famílies és molt important», remarca Nerea Guerendiain, orientadora de l’institut Joan d’Àustria. «Ens trobem amb la família que només contempla que el seu fill vagi a la universitat; altres que valoren que els informis de les opcions i després hi ha les que en principi rebutgen l’opció dels cicles però després et truquen perquè els ho tornis a explicar». Una oferta més gran, el prestigi creixent dels cicles i més informació són elements que estan ajudant al canvi. «A les famílies cada vegada els arriba més informació, veuen que hi ha opcions obertes i tothom coneix un veí, amic o cosí que ha triat el camí del cicle superior», confirma Guerendiain, que adverteix que «encara falten uns quants anys de conscienciació».

De la mateixa manera ho veu Oriol Rodón, director de l’institut El Joncar de Barcelona i impulsor d’un projecte pioner a Catalunya de batxillerat orientat a l’FP a l’institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat. «Les famílies tenen expectatives i majoritàriament esperen que els seus fills facin la selectivitat i vagin a la universitat», apunta. Opina que aquesta mentalitat ha començat a canviar. Hi ha ajudat que s’hagi prestigiat l’FP, que hi ha cicles superiors com el de Radiologia, «amb una nota d’accés altíssima i unes sortides professionals brutals». Adverteix, tanmateix, que fa falta més temps i que els centres educatius obrin la via de visibilitzar el camí dels cicles igual que ho fan amb el camí de la universitat.