Pilar Llop: «Abolir la prostitució i perseguir el tràfic són prioritats d’aquest Govern»

A la ministra de Justícia, Pilar Llop, l’afligeix que la polèmica política domini el debat sobre la llei de llibertat sexual i la proposició per abolir la prostitució. Emfatitza que en una societat democràtica no es pot permetre que es negociï amb el cos de les persones. Defensa l’actual model d’elecció dels membres del CGPJ i avisa la Generalitat que els escolars han de parlar castellà i català per igual.

El debat sobre la llei del ‘només sí és sí’ i l’abolició de la prostitució s’ha enredat per les diferències entre els socis del Govern. ¿Quina serà a partir d’ara l’actuació de la justícia en aquestes matèries?

És una pena que, quan parlem de lleis tan importants com la llei de garanties de la llibertat sexual i com una llei abolicionista de la prostitució, presentada pel grup socialista al Congrés, hagi marcat més la polèmica. Em sembla que no hauria de ser així perquè l’important és el contingut de les lleis. Cal ressaltar que la llei de garanties de la llibertat sexual dimensiona d’una manera nova el que són les agressions sexuals, fa desaparèixer el concepte d’abús sexual i té en compte un element essencial que és el consentiment, que no ha de ser subtil, sinó que es manifesta explícitament. També hi havia molts dubtes interpretatius sobre els delictes per submissió química. Fins aquest moment la violació que es cometia per vulnerabilitat química, és a dir, quan es ficava una substància a la víctima per anul·lar-ne la voluntat, es considerava abús sexual, però això desapareix i ara serà un delicte molt greu. Des del Ministeri de Justícia estem treballant a través de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses a fi d’elaborar uns protocols per a la recollida de mostres biològiques de les dones i homes que han sigut víctimes. És un delicte amb petició de comunicat, però si se’n recullen les mostres, ja es disposaria de les proves quan la víctima presentés la denúncia.

¿Quin és l’objectiu de les mesures contra la prostitució, regular o prohibir?

El que pretenem amb la llei abolicionista és combatre totes les maneres de proxenetisme, és a dir, qualsevol tipus d’afavoriment de la prostitució d’una altra persona. Fins ara el que era punitiu era l’explotació sexual, però és un concepte que exigeix una interpretació i unes condicions determinades en la víctima i el que volem és anar a l’arrel de la prostitució i eliminar qualsevol mena de proxenetisme. Els tribunals també hauran d’elaborar jurisprudència sobre això. La finalitat és erradicar la prostitució perquè l’únic que fa és perpetuar el masclisme. Que hi hagi un tipus de sexe que permeti consumir els cossos d’altres persones els posiciona en una situació de desequilibri que no té cabuda en una societat democràtica.

¿Com està el debat en altres països europeus? En ocasions s’al·lega que s’arriba a la prostitució per circumstàncies socials i com a forma d’aliment més que com a negoci.

La idea de l’abolicionisme és que no podem permetre, si som veritables demòcrates, que els cossos de les persones siguin considerats un producte més del mercat. El més important que fa l’abolicionisme és centrar-se en la recuperació i resocialització de la víctima i oferir-li alternatives de vida, treball i formació, a més d’ajudes perquè la dona no torni a la prostitució. No té res a veure amb el regulacionisme, que pretén regular laboralment una cosa que és impossible de regular perquè la prostitució no és un treball.

¿Aquestes són les diferències que hi ha amb Podem?

No ho sé. La ministra d’Igualtat ha dit públicament que ella és abolicionista; Podem no sé si té diferències d’opinió. El que sí que sé és que hi ha ajuntaments a Espanya que han adoptat mesures abolicionistes que castiguen el client, que també es du a terme en aquesta proposició de llei, seguint el model francès. No obstant, hi ha ajuntaments, com el d’Alacant, que han seguit el model prohibicionista, que castiga el client i sanciona la dona prostituïda. Es tracta d’un model que rebutgem totalment, però tampoc defensem el regulacionisme per una qüestió d’ètica democràtica i del model que volem de societat. ¿Volem un model en el qual els menors d’edat reuneixen les seves pagues mensuals perquè el cap de setmana consumeixin prostitució? ¿Volem que els nostres joves continuïn consumint pornografia que de vegades és violenta i suposa la submissió de les víctimes?

Vostè també ha anunciat una llei sobre el tràfic de persones. ¿Inclouria tot el ventall d’aquest delicte o se centraria més en l’explotació sexual?

El tràfic en tots els seus aspectes. He encarregat una ponència multidisciplinària per elaborar un text integral, és a dir, que abordi no només els aspectes penals de tota mena de tràfics, sinó també els aspectes processals en matèria d’estrangeria, social i de reinserció. El tràfic és un fenomen molt complex que afecta tots els drets fonamentals de la persona i aborda molts aspectes, perquè també és important atendre les dones estrangeres que són sotmeses a explotació fora dels seus països d’origen. L’objectiu principal d’aquesta llei és protegir les víctimes i generar tots els elements necessaris per perseguir els delictes. Recentment s’han firmat tres tractats bilaterals amb Nigèria que permetran ser més eficaços en la persecució de les màfies de tràfics.

A hores d’ara de la legislatura serà difícil que es renovi el Consell General de Pode Judicial abans de les eleccions generals.

Per a les eleccions generals queda encara un any i mig.

Si es compleix el calendari, ¿m’ho assegura al cent per cent?

L’hi asseguro perquè ho ha dit el president del Govern en seu parlamentària. Esgotarem la legislatura.

¿No esperen a veure el que passarà a les eleccions d’Andalusia?

Per descomptat que no. Aquest Govern té la seva pròpia agenda i projecte, que és de país i de transformació social, perquè hem adoptat mesures socials durant i després de la pandèmia, pels efectes de la guerra d’Ucraïna, pel volcà de La Palma i per altres desastres naturals, perquè totes les persones tinguin la seguretat que aquest Govern està amb elles, una cosa que ha demostrat de manera evident amb la seva política i la seva gestió.

¿Vol dir llavors que la no renovació del CGPJ és un tema bàsicament polític que va més enllà de l’àmbit judicial?

El sistema d’elecció no està en qüestió ara. El que està en qüestió és si es compleix o no es compleix amb la Constitució. ¿Com pot ser que no es compleixi amb la Constitució en un Estat de dret? La norma diu que cada cinc anys cal renovar el Consell. Així ho han demanat tots els presidents de tribunals superiors de justícia, ho reclamen les associacions judicials, el president Lesmes –que fa quatre anys que està prorrogat– i el comissari europeu. Aquest Govern defensa el model vigent perquè és el democràtic. El poder judicial no és un poder dels jutges o del sector de la justícia, sinó que és un poder dels ciutadans perquè ho diu la Constitució. Emanar del poble espanyol significa que ha de tenir connexió amb la ciutadania i això només pot ser a través dels seus representants en el Parlament, perquè, si no, es genera una desconnexió i això no ho podem permetre.

¿A què es deu aquesta nova polèmica sobre la fiscal general de l’Estat? ¿Cal canviar l’estatut de la fiscalia per no veure’s embolicada permanentment en la lluita partidista?

Hi ha diferents models en altres països en els quals la designació l’estableix el ministre de Justícia, és a dir, que nosaltres tenim un model que respon als estàndards. També perquè cal tenir en compte que, encara així, la fiscalia actua amb autonomia i independència, perquè una cosa és el seu nomenament i una altra és la seva actuació. És igual que el CGPJ, que és nomenat per l’òrgan legislatiu però després exerceix amb autonomia perquè és com funciona en un Estat de dret. Respecte al nomenament del fiscal de Menors hi ha hagut una resolució del Tribunal Suprem en la qual diu que el nomenament no estava prou motivat, de manera que s’anul·la i es torna a la fiscalia perquè el motivi. La fiscalia ha nomenat la mateixa persona motivant-lo, això és el que ha passat. No entenc la polèmica en aquest assumpte.

Les diferències entre les associacions de jutges i fiscals, ¿no?

Aquestes diferències són absolutament legítimes i són més evidents quan hi ha eleccions al Consell Fiscal, que han sigut fa poc.

Després del cas Pegasus i l’enverinat debat que ha generat, s’ha parlat molt de fins on ha d’arribar el control de la justícia sobre els serveis d’intel·ligència ¿Quina és la seva posició?

El president ja va dir en el Congrés que hi va haver escoltes que el van afectar a ell i a altres ministres i ja està en mans de l’autoritat judicial. Això també ha passat en altres països, com a l’Alemanya de Merkel i a la França del president Macron. Quan parlem de les escoltes que sol·licita el CNI per motius de seguretat nacional sempre se sol·licita autorització judicial al magistrat corresponent del Suprem. En aquest context, en el qual predomina la digitalització i els entorns virtuals per a les connexions, transaccions i la sofisticació dels aparells espies, cal augmentar la ciberseguretat de les infraestructures crítiques i abordar una reforma en matèria de seguretat nacional que incrementi les garanties que es respectaran els drets fonamentals. És un text intern del qual encara no se sap el resultat.

¿Quines conseqüències pot tenir que la Generalitat anunciï que no complirà la sentència del Tribunal Superior sobre la impartició del 25% del castellà a les aules catalanes?

Fa quatre anys, el president va dir en la seva investidura que aquesta seria la legislatura del diàleg territorial i de la cohesió social, a més del retrobament amb Catalunya a través de mesures audaces, com els indults del procés, per recuperar la convivència després dels moments durs viscuts en l’etapa del PP. Però el que no es pot utilitzar de cap manera per a l’enfrontament són les llengües, perquè són una riquesa cultural i un dels patrimonis més importants que tenen alguns territoris d’Espanya. Sempre hem dit que quan els alumnes finalitzin la seva etapa educativa han de ser capaços de dominar les dues llengües per igual. També afirmem que cal respectar les resolucions dels tribunals perquè estem en un Estat de dret i les sentències s’han de complir.

¿I quin camí queda quan una institució es resisteix a complir una resolució judicial?

El Tribunal Superior de Justícia ara haurà de determinar quin és el nivell d’execució i com s’està executant la sentència. No obstant, vull recordar que, en comunitats com Madrid i Andalusia, també en matèria educativa, els governs del PP va promulgar decrets per aplicar el veto parental; això no s’ha d’oblidar.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental