La prostitució a Espanya: 45.000 dones i cinc milions d’euros al dia

La ministra de Justícia, Pilar Llop, va assegurar recentment que Espanya és «el primer país europeu en consum de prostitució». Aquesta màxima, que han replicat durant anys organitzacions, administracions i especialistes, no se sustenta en cap estadística oficial de la UE, sinó que el seu origen es troba en un informe malinterpretat i antic de l’ONU, que apunta que només Puerto Rico i Tailàndia tenen percentatges més grans d’homes que admeten que han pagat per serveis sexuals. A més, es basa en el fet que Espanya és un país eminentment turístic i molts dels visitants recorren al sexe de pagament.

Al seu torn, l’Executiu espanyol xifra en 45.000 dones el nombre de dones que exerceixen la prostitució, una dada que s’extreu de l’informe del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat del 2012, partint de la informació policial dels anys precedents i les estimacions econòmiques que genera la indústria del sexe, segons especifica el document. L’estudi no compara aquesta xifra amb l’activitat en altres països.

S’ha de tenir en compte, segons adverteix la professora i investigadora de la Universitat Carles III Paula Sánchez Perera que «les dades procedeixen dels espais més accessibles, el carrer o els clubs». «Accedir als pisos clandestins és més difícil i la majoria està en la clandestinitat».

L’Executiu afirma que entre un 90% i un 95% de les dones prostituïdes són víctimes de tràfic o d’explotació sexual, però en el Pla integral contra el tràfic del 2015-2018 reconeix que existeixen moltes dificultats per a l’«obtenció de dades fiables», perquè són delictes amb «estructures delictives complexes» i en què les víctimes, a causa de la seva vulnerabilitat, desconfien habitualment de les autoritats i tenen «gran reticència a denunciar o col·laborar».

Per això, amb prou feines hi ha detencions de tractants o proxenetes i es rescaten poques víctimes. El balanç estadístic del Ministeri de l’Interior 2016-2020 revela que, segons les últimes dades disponibles, fa dos anys es van detectar 3.867 persones en situació de risc, de les quals només 575 van ser considerades víctimes i 172 els seus explotadors detinguts. D’allà la proposta legal del PSOE destinada a endurir el Codi Penal, a fi de millorar la persecució de la prostitució coercitiva i acabar amb les múltiples situacions d’impunitat.

Les dades de diferents organismes indiquen que la majoria són estrangeres, moltes en situació administrativa irregular. Per exemple, les persones ateses per Metges del Món majoritàriament són llatinoamericanes, seguides de les procedents dels països europeus de l’est i de l’Àfrica subsahariana. Però també hi ha espanyoles: 817 el 2020.

Lluny de l’estereotip que les prostitutes són dones captades a l’estranger i esclavitzades a Espanya, Kenya García, treballadora sexual des de fa nou anys i membre del col·lectiu Prostitutas de Sevilla, avisa que també hi ha «mares solteres que acudeixen al treball sexual perquè els permet la conciliació familiar», així com «dones que entre acotades opcions o de vegades cap decideixen exercir el treball sexual perquè els aporta més ingressos i, en el cas de les independents, gestionar els seus propis horaris».

La xifra habitualment més utilitzada és la de la fiscalia, que el 2018 va indicar que l’explotació sexual i el tràfic «mouen més de cinc milions d’euros al dia». I és que, segons Europol, el tràfic d’éssers humans (que també inclou el de finalitats laborals) és la segona font d’ingressos «il·lícits» de la delinqüència, per darrere del tràfic de drogues, i aporta anualment als tractants 32.000 milions d’euros a Europa. Les dades coincideixen amb les estimacions realitzades per l’INE, que indiquen que les activitats il·legals suposen un 0,87% del producte interior brut (PIB) a Espanya, i la prostitució representa un 0,35% del PIB, cosa que suposa aproximadament 3.700 milions d’euros. Les drogues se situen al primer lloc, amb el 0,50%.

Per la seva banda, el Centre d’Intel·ligència contra la Crim Organitzat (CITCO), a l’«Informe de situació del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual a Espanya» corresponent al 2012, després de reconèixer que volum econòmic que representen les diverses activitats relacionades amb el sector de la prostitució «es manté desconegut», va estimar que els ingressos podrien arribar entorn dels 3.024 milions d’euros anuals.

La problemàtica és àmplia i variada i parteix de la base que el consumidor de sexe està en una posició de privilegi i, en moltes ocasions, imposa pràctiques sense protecció contra les malalties o violentes, per no parlar de les condicions inhumanes a què, amb freqüència, les sotmeten els tractants o explotadors. De fet, el portal feminicidio.net calcula que des del 2010 al 2021 han sigut assassinades 60 prostitutes.

I segons Metges del Món, «les conseqüències de l’exercici de la prostitució per a la salut mental són similars a les que pateixen les persones sotmeses a tortures».