Les treballadores de la llar, «pletòriques» per l’avanç de drets

El Congrés dels Diputats ha posat aquesta setmana la seva mirada en dos dels sectors més vulnerables de la societat, protagonitzats sobretot per dones. Dimarts la Cambra baixa va admetre a tràmit una iniciativa legal destinada a abolir la prostitució i aquest dijous, tret de sorpreses d’última hora, ratificarà el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que promou la igualtat de tracte entre les empleades domèstiques i els treballadors en general.

Des de la formulació del conveni el 2011, el moviment feminista, els sindicats i les organitzacions de les empleades de la llar han estat lluitant perquè Espanya s’afegeixi a la llista de 35 països que ja l’han ratificat, però no ho han aconseguit fins ara, malgrat que era un compromís del PSOE ja des del seu primer Govern en solitari. Espanya ha anat arrossegant els peus fins que una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE ha considerat que la norma espanyola, que exclou de les prestacions d’atur les treballadores de la llar, vulnera la directiva europea.

Ha sigut tan llarga la lluita que les organitzacions d’empleades de la llar estan «pletòriques» davant la ratificació del conveni, segons explica Amalia Caballero, portaveu de Territori Domèstic. Però són conscients que es tracta només d’un gest, de l’«inici del camí», perquè encara s’ha de materialitzar en un canvi de normativa que reculli l’esperit del tractat internacional. «Ens preocupa que encara tardi a materialitzar-se un o dos anys i els temps de la vida de les dones, les vulneracions, són dia rere dia», avisa Ramona Fernández, presidenta de Sindihogar.

Els canvis

Davant la necessitat de canviar la legislació nacional, el moviment feminista i les organitzacions de treballadores de la llar han llançat 11 reivindicacions essencials i que podrien canviar completament la vida de les cuidadores i netejadores. Com a mesura fonamental, exigeixen la seva incorporació plena al Règim General de la Seguretat Social. Així mateix, reclamen tenir dret a atur, eliminar la figura del desistiment, que permet l’acomiadament lliure i injustificat i que les seves pensions s’equiparin a les de la resta de treballadors.

Alhora, reclamen incrementar les inspeccions de treball per garantir que les empleades de la llar, especialment les internes, no són esclaves al servei d’una família, sinó que facin els descansos i les vacances que els corresponen.

600.000 empleades

El canvi legal afectaria unes 400.000 persones, majoritàriament dones, que cotitzen en el sistema especial d’empleades de la llar. Però n’hi ha 200.000 més que, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), que ni tan sols tenen contracte. «Toca fer aflorar l’ocupació no declarada i que tinguin condicions laborals dignes», exigeixen des de CCOO.

La Ramona i l’Amalia donen bon compte de les vulneracions existents. La Ramona treballa a Barcelona i, com moltes d’altres, va començar quan no tenia permís de residència. Però encara avui, que ja té «papers», segueix en l’economia submergida. «En moltes cases treballo sense contracte, em paguen per hores, i si no hi vaig perquè estic malalta, no em paguen ni tampoc les vacances», explica.

Notícies relacionades

Treball accelera perquè les empleades de la llar puguin cobrar l’atur

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

I l’Amalia treballava com a interna en una casa, on cuidava una nena la mare de la qual viatjava molt, i tot i que havia d’iniciar el seu descans de 36 hores seguides dissabte, la mare no arribava moltes vegades fins a la nit i no li permetia plegar diumenge «fins que acabava de netejar la casa». «El meu permís es quedava en una hores», lamenta.

Yolanda Díaz es va reunir dimarts amb el sector i li va traslladar els canvis que el Ministeri de Treball està preparant i que permetran «accés a les prestacions d’atur o la protecció davant l’acomiadament». El seu departament assenyala que la modificació legal es coneixerà en «breu».