Les prostitutes davant la llei de l’abolició: «Així patirem més violència»

Les pallisses, les violacions i els insults eren constants. «Fins que vaig témer per la meva vida i la del meu fill», diu Borrell. No està parlant de cap dels seus clients. Es refereix al seu exmarit, amb qui va estar vivint més d’una dècada. Ell era autònom, treballava com a instal·lador de llum, aigua i gas. Ella treballava de comptable. «Com que jo tenia contracte, era el seu aval en tot», explica Borrell. Després les coses a l’empresa es van torçar i els proveïdors i Hisenda li van demanar a ella que donés compte dels diners que no estava pagant el seu exmarit. Unes factures pendents de més de 200.000 euros que ni amb embargaments ni hipotecant la seva casa va aconseguir saldar. «Només et planteges prostituir-te quan ets en una situació complicada», segueix Borrell. «Vaig veure un documental a la tele sobre ‘scorts’ de luxe i prostitució i vaig pensar que podria intentar-ho perquè no em suposa cap trauma tenir sexe amb desconeguts: podia guanyar diners ràpids i sortir de l’embolic», explica.

Comptable de dia, puta de nit

Allà va començar una doble vida. «Li vaig dir al meu cap que m’havia sortit una feina de tardes a Barcelona portant la comptabilitat de diversos restaurants i em va deixar sortir abans de la feina», explica. De 8 a 13 hores del matí era a la consultoria de Terrassa i a les tardes i la nit tenia sexe amb els seus clients. «L’únic que vaig fer va ser comprar-me un mòbil perquè no em relacionessin i per poder parar-ho quan volgués», explica. «El que pitjor portava era mentir-li al meu fill», assumeix, que en aquella època ja tenia 16 anys. Diu que no s’ha trobat amb cap situació d’abús o violència, però afirma que gràcies als cursos professionalitzadors de diverses associacions i sindicats va aprendre a vetllar per la seva seguretat. «No sabia els llocs on anar, com comportar-me...», diu.

Quan va aconseguir pagar tot el deute, va decidir deixar la feina a la consultoria i dedicar-se al 100% a la prostitució. «Als fòrums en què anunciava vaig dir que ho deixava, però després em vaig adonar que és una feina en què tu et muntes els teus horaris, molt lliure, guanyes molts diners... i tampoc em disgustava», se sincera. I va ser llavors quan es va fer autònoma, en la categoria ‘altres’. Des d’aleshores, contacta amb els clients a través de fòrums o webs d’internet. Queda amb ells en hotels que lloguen habitacions per hores. Cobra sempre per endavant. Si el servei es torça sap que pot amenaçar-los d’anar-se’n amb els diners o que, quan passi el temps estipulat, el faran fora de l’habitació. «La gent que parla de la prostitució com una violació no en té ni idea del que diu: jo pacto abans amb el client. En una violació, ¿quin pacte hi ha?», replica.

Tornar als clients violents

Tot i que les seves veus no siguin de les més escoltades –el ministeri no s’ha reunit amb les associacions de prostitutes–, les dones i alguns homes que l’exerceixen a voluntat pròpia es mostren clarament en contra d’aquesta llei. «Ara representa que tots els diners que tinc estan tacats. ¿Qui em llogarà un pis? ¿Els meus clients es voldran arriscar a tres anys de presó? Ens tocarà atendre els més violents, els que no paguin, regategin i et tractin malament», segueix. Una crítica que també comparteix Mérida, que s’erigeix com a veu de les dones que treballen al carrer de Robadors de Barcelona. «Representa que ara, quan compri el pa, aquests diners són il·legals perquè surten de la prostitució. Tornarem a córrer davant de la policia, a la violència policial, a les multes, a la por, a l’estigma i a la pobresa», insisteix Mérida.

Perseguir l’explotació sexual

Les dues associacions comparteixen que el greu problema de la prostitució són les dones que hi són obligades: les esclaves sexuals. Solen ser dones migrants que són enganyades per venir falsament a Espanya i aquí les màfies trafiquen amb els seus cossos a canvi de sexe. «Nosaltres guanyem els nostres diners del nostre esforç, com tothom. Elles no, elles no en veuen ni un duro i no han pogut elegir», insisteix Mérida, que assenyala que el tràfic d’éssers humans és un delicte ja fa temps però que amb prou feines es persegueix ni es protegeix les víctimes. «És a elles a qui han de protegir, no criminalitzar tot un col·lectiu», afegeix Borrell.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Durant la pandèmia del coronavirus les dues organitzacions es van bolcar a atendre les dones que treballen en clubs de cites o macroprostíbuls. Unes dones que, diuen, haurien de tenir dret a un contracte laboral, atur i accés a la seguretat social. «Amb la covid es van quedar al carrer, sense res, i els ajuntaments no les atenien perquè no estaven empadronades», segueix Mérida. «Això és el que passarà amb aquesta llei que se suposa que ens protegeix, que enviarà al carrer i a la pobresa milers de dones que són als prostíbuls», es queixa Borrell. Mérida afegeix que les dones sense papers que siguin multades a la via pública tindran pràcticament impossible accedir al permís de residència i treball. «I sense aquest, no podran treballar de cap altra cosa, és que no poden elegir. Almenys així poden donar menjar als fills i a la família a l’estranger. Les més vulnerables, les del carrer o les que estan tancades en pisos... aquestes són les que més ho patiran», prossegueix Mérida. I afegeix.

Borrell recorda que, quan va aconseguir saldar tot el deute amb el seu marit, l’administrativa d’Hisenda li va preguntar com ho feia per portar tants diners cada divendres. Ella li va respondre amb la veritat. «Me’n vaig a la cantonada d’aquí i em fico al llit amb qui em paga». L’administrativa va riure. «És tal qual així, la prostitució és davant dels nostres ulls però fem veure que no va amb nosaltres. I prohibir no servirà de res perquè no deixarem de fer-ho», segueix Borrell. Mérida afegeix que la nova llei fa pudor de classisme. «A aquestes polítiques, des dels seus faristols i butaques, els queda molt bé dir que aboliran la prostitució, dir-nos que som indignes, indecents... Però el fang és brut, i si no el toques mai comprendràs la textura que té. Nosaltres som aquestes, les del fang que tots veuen però ningú vol tocar».