Espanya segueix sense llei de cures pal·liatives, una assignatura pendent des de fa 30 anys

La Societat Espanyola de Cures Pal·liatives fa més de tres dècades que demana que hi hagi una regulació nacional sobre la seva especialitat, ja que, segons els seus càlculs, entre el 50% i el 60% dels malalts en la fase final de la seva vida necessiten una sedació pal·liativa que els proporcioni un final plàcid, digne i al seu moment. Malgrat això, es calcula que uns 80.000 espanyols moren cada any sense rebre l’atenció que necessiten al final dels seus dies, ja que hi ha algunes autonomies que tenen lleis autonòmiques però no existeix una llei estatal que serveixi de paraigua i homogeneïtzi unes cures que moltes vegades depenen de la malaltia que es pateix o dels recursos de l’hospital on tractin la persona afectada.

Espanya va estar a punt de tenir aquesta llei el 2019, però l’avenç electoral la va deixar encallada en el Senat, a punt de veure la llum. I tot indica que la legislació no tirarà endavant tampoc en els pròxims mesos. Aquesta legislatura el PSOE, el PP i Cs han registrat tres iniciatives legals destinades a regular les cures pal·liatives, però la normativa dels socialistes va ser retirada perquè aquest partit va prioritzar la llei d’eutanàsia. I les de PP i Ciutadans no seran aprovades en els pròxims mesos, ja que la quantitat d’iniciatives que es poden portar al ple és limitada i els dos partits no tenen previst introduir-les en la seva llista immediatament, segons informen a EL PERIÓDICO.

Incompleixen l’acord

Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat es limita a treballar en l’actualització de l’Estratègia Nacional de Cures Pal·liatives, que data del 2014 i per a la qual tampoc hi ha data d’aprovació, malgrat que l’acord de coalició del Govern assenyala que s’«impulsarà una llei de drets i garanties de la dignitat de la persona davant el procés final de la seva vida», a més de la llei de l’eutanàsia.

La llei de mort digna que es va quedar encallada en el Senat reconeixia drets i garanties en el procés final, com el dret a rebutjar tractaments que allarguen artificialment la vida, el dret a la sedació o a morir en la intimitat familiar. No va veure la llum perquè la negociació es va enredar i es va allargar dos anys, tot un «despropòsit», segons recorda Francisco Igea, portaveu en aquells moments de Sanitat de Ciutadans, que va ser-ne el partit impulsor. Segons la seva opinió, això demostra una «tàctica molt habitual en el parlamentarisme espanyol que consisteix que no ho aprovis tu i que ho faci un altre», maniobra que atribueix fonamentalment al PSOE i al PP.

Les sancions

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un dels principals esculls va girar entorn de la intenció de Ciutadans d’incloure en la llei sancions específiques, una cosa que no té cap llei autonòmica, però el PSOE pensava que n’hi havia prou amb les infraccions recollides en la llei general de sanitat. Ciutadans va arribar a bloquejar la llei de l’eutanàsia per convèncer el PSOE d’aprovar primer la de pal·liatius, però l’avenç electoral va truncar els seus plans.