La calor abrasa els escolars

A Andalusia, i amb el musical nom d’Escoles de calor, fa anys que les famílies lluiten per la bioclimatització dels centres educatius amb el lema ‘Aules sí, saunes no’. La reivindicació, tanmateix, està saltant fronteres i s’està estenent per altres autonomies perquè l’escalfament global i l’avenç de la crisi climàtica està provocant que la calor intensa ja no sigui només patrimoni andalús o extremeny sinó de tot Espanya, inclosa Euskadi.

A Galícia, les teulades escolars exteriors que històricament han servit per protegir els nens de la pluja ara serveixen per fer-los ombra. A Madrid, hi ha centres educatius que conviden els pares a posar polvoritzadors d’aigua a la motxilla dels seus fills. A l’escola Ciudad de Roma (districte de Retiro) l’ús massiu de l’esprai al pati ha fet que molts nens acabessin xops i la direcció ha optat perquè siguin exclusivament els monitors els que utilitzin els polvoritzadors. Les famílies del centre no entenen gaire bé per què els ventiladors que es van instal·lar a les aules abans de la pandèmia continuen sense engegar-se. Oficialment, la resposta és per la covid. 

Extremadura ha anunciat que les escoles que així ho vulguin podran avançar la sortida dels alumnes i alumnes aquesta setmana infernal a les 12.00 hores, una bona mesura sanitària que, tanmateix, xoca amb les jornades laborals de pares i mares. El 2017, en plena canícula al juny, Andalusia va permetre avançar la fi de curs quatre dies. Aquell mateix any, el llavors conseller de Sanitat de Madrid, Jesús Sánchez Martos, va desaconsellar l’aire condicionat a les escoles i va proposar a la mainada portar ventalls a l’aula o fabricar-se’ls ells mateixos amb un full de paper.

La calor no és cap broma. L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recorda que els nens, sobretot els nadons menors d’un any, són els grups més sensibles a patir danys provocats pels cops de calor. Els símptomes més habituals són sensació de mareig, nàusees, vòmits, mal de cap, debilitat, confusió, son o convulsions. Oferir aigua constantment és un dels principals consells dels pediatres, així com la no-exposició al sol en les hores de més intensitat. El doctor Valero Sebastián Barberán, membre del comitè de promoció de la salut de l’AEP, explica que els cops de calor produeixen una «vasodilatació brutal» i és com si el cos es deshidratés. En cas de notar símptomes, el metge recomana refredar el menor ràpidament, amb compreses d’aigua freda o acostant-lo un ventilador si és possible o fins i tot ficant-lo en una dutxa o banyera. «Si veus que en uns minuts no millora, llavors cal anar a urgències», recomana després de posar èmfasi als mares i pares que mai han de deixar el seu fill sol al cotxe, encara que sigui per fer un encàrrec de pocs minuts.

Escalfament global

L’escalfament global fa que la insuportable pujada dels termòmetres hagi deixat de pertànyer exclusivament al juliol i l’agost, quan els centres escolars estan tancats. Som encara a la primavera i falten dues setmanes perquè acabi el curs, però, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, la canícula excepcional d’aquests dies podria convertir-se en una de les onades de calor més primerenques des que hi ha registres. La més precoç va aparèixer l’11 de juny del 1981 i la segona el 13 de juny del 2017.

La vicepresidenta de l’Associació de Seguretat Infantil, María Ángeles Miranda, explica que l’emergència climàtica està fent estralls a gran velocitat i que els escolars no poden ser els grans oblidats. «Entenem que la instal·lació de sistemes de refrigeració a les aules (com passa a les oficines i a les cases) és un tema complex per les competències educatives de cada autonomia. A més, comporta un important desemborsament econòmic. Però estem segurs que si alguna comunitat fes el pas, n’hi hauria d’altres que seguirien el seu exemple», comenta.

Notícies relacionades

El soroll del trànsit a prop de l’escola afecta la capacitat memorística dels menors

El canvi climàtic amenaça amb un altre estiu de calor extrema

Fins que arribi aquell moment –és poc probable que arribi– la consultora en seguretat infantil proposa als centres educatius que pensin en possibles solucions anticalor. La primera, i més fàcil, és permetre a tots els estudiants beure tanta aigua com vulguin i necessitin. «Ventilació creuada i sostres alts són elements fonamentals, així com posar ventiladors als sostres (no a terra pel perill que comporta) o instal·lar malles de sombregi als patis, que són una solució barata», explica l’experta.

Miranda també posa èmfasi que la vegetació contribueix de manera significativa a reduir la temperatura i recorda la importància que els centres escolars tinguin un parc ben verd o un hort.