¿Com serà la futura selectivitat? Així seran els nous exàmens d’accés a la universitat

Al juliol, el departament que dirigeix Pilar Alegría farà públic l’esborrany, pactat ja amb l’equip del ministre Joan Subirats i els rectors. Després, el reial decret travessarà el procés burocràtic habitual: passarà per la conferència sectorial (on es reuneix el ministeri amb les autonomies), el Consell Escolar i el Consell d’Estat. Finalment, l’octubre o el novembre, el Consell de Ministres el ratificarà definitivament.

La futura selectivitat, que entrarà en vigor no el curs vinent acadèmic sinó el següent (2023-24), serà una prova conforme amb el nou batxillerat, més competencial i variat, com ordena la vigent llei d’educació (Lomloe coneguda com a ‘llei Celaá’ pel cognom de l’exministra d’Educació). No hi haurà 17 exàmens (un per cada territori autonòmic), però tampoc serà una prova única a tot Espanya. Fonts ministerials expliquen que les futures PAU (proves d’accés a la universitat) tindran una part comuna però respectarà les competències educatives tant de les autonomies com dels rectors.

¿Com seran els exàmens? Més competencials i menys memorístics. ¿Seran més difícils? No, però sí diferents.

Preguntem a diversos professors, tant d’universitat com d’instituts, com hauria de ser la futura selectivitat perquè l’alumnat arribi més preparat a la facultat o al camí acadèmic que triï, inclosa l’FP superior.

Doctor en Biologia, professor i investigador de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament a la Universitat de Barcelona i especialista en neuroeducació, David Bueno fa 12 anys que participa als equips de docents universitaris i d’instituts que redacten els exàmens de selectivitat a Catalunya en la branca de biologia, on ja fa temps que intenten que les proves siguin més competencials i menys memorístiques. «Un examen competencial significa que has d’aplicar el que has après a una situació nova», explica el professor posant èmfasi que els alumnes han hagut d’estudiar i aprendre moltes coses al llarg del curs. La selectivitat ha de ser competencial perquè si no, el batxillerat no ho serà i haurem perdut una oportunitat d’or», insisteix.

Bueno posa un exemple sobre com seria un examen de biologia en les futures PAU. Tenint en compte que els mitocondris són òrgans encarregats de subministrar energia, una pregunta clàssica seria: «Mitocondris: estructura i funció». Per contra, una de competencial seria: «S’ha descobert un nou cuc al mar Egeu sense mitocondris. ¿D’on poden treure l’energia aquests cucs?»

Davant la incertesa –i la perspectiva que els estudiants hauran de discórrer bastant més– és lògic preguntar-se si els futurs exàmens seran més difícils. «És injust dir això. El que sí que seran és diferents dels d’ara. Els aspirants hauran de pensar, comparar i redactar més,» respon Bueno.

Cada assignatura té la seva idiosincràsia, però la comunitat educativa opina que totes les matèries –incloses llatí i grec– es poden aprendre des del punt de vista competencial. En llengua, per exemple, la versió clàssica de la selectivitat és la de demanar una anàlisi sintàctica. Conscient que les PAU actuals «només valoren un contingut memorístic que avui està a internet», Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Universitat Carles III (Madrid), assegura que en lloc de demanar un comentari de text, els aspirants haurien d’escriure un text. «Un bon text», puntualitza.

Llicenciat també en Química, el catedràtic Elías afegeix que un examen clàssic de química seria preguntar quina concentració té una dissolució. Segons la seva opinió, és molt més interessant plantejar a l’alumne un problema sobre quins inconvenients pot tenir per a una empresa l’ús de contaminants químics.

Adeu a la selectivitat

Malgrat confiar en la futura selectivitat, Elías opina que les PAU haurien de patir dos girs radicals. Un, treure la prova d’anglès, que, segons la seva opinió, segrega socialment perquè el nivell de l’idioma estranger depèn en gran manera del poder adquisitiu de la família. El segon gir, més radical encara, és la desaparició de la selectivitat. «Em sembla molt millor el model anglosaxó on cada facultat posa el seu propi examen als aspirants. Si vols estudiar periodisme hauràs de saber redactar i verificar notícies però, la veritat, ¿tan important és la nota que treguis en altres assignatures?», comenta.

«La selectivitat actual no serveix per a res. No et diu res del talent matemàtic dels estudiants». Així de taxativa també es mostra Clara Grima, professora titular de Matemàtica aplicada a la Universitat de Sevilla i divulgadora. Segons la seva opinió, els alumnes arriben a les facultats amb poca compressió lectora –una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu– i pocs coneixements. Ells, afegeix, no en tenen la culpa. Tampoc els docents, que fan el que poden amb els mitjans que tenen. Més aviat, la culpa la té un sistema educatiu –especialment a batxillerat– enfocat únicament a aprendre coses per aprovar un examen.

Notícies relacionades

Ann Cook: «Hi hauria d’haver múltiples vies per accedir a la universitat»

Set consells per aprovar selectivitat

Segons l’opinió de Grima, que també imparteix classes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Sevilla, les PAU de matemàtiques no s’haurien de limitar a plantejar un problema de manual per aplicar una determinada fórmula o teorema, sinó una situació quotidiana perquè els futurs universitaris triïn l’eina per solucionar-la. «Els exàmens competencials són necessaris per desenvolupar el talent humà, que és el que no tenen els ordinadors ni les màquines. No hi haurà tants excel·lents en matemàtiques però sí que podrà servir per detectar el talent matemàtic», assegura la divulgadora, que acaba de publicar un divertit manual perquè els nens i les nenes perdin la por de les matemàtiques: ‘Mati y los Matemonstruos’.

Un examen competencial de matemàtiques seria aquell que fa «llegir, pensar, raonar i escollir». Fran López Mellado, professor de matemàtiques a l’institut Sabinar (Roquetas de Mar, Almeria), és partidari d’una futura selectivitat en la qual l’enunciat del problema no diu directament quin teorema cal aplicar sinó aquell que planteja una situació quotidiana i demana als estudiants que escullin quin teorema o fórmula soluciona el problema. «Per a això cal aprendre coses durant el curs. I sí, també cal memoritzar», conclou.