Cada dia, cinc avis denuncien maltractament a Catalunya

Posem que es diu Maria. Una veïna de la comarca de l’Anoia, més gran de 70 anys, viu amb un dels seus dos fills. Fa dues setmanes va ingressar a l’hospital: havia patit una agressió física i una presumpta agressió sexual. És un cas real. «Ella té molta por, però decideix tornar a casa amb el seu fill, que està malament... No vol denunciar-ho», explica Carla Casas, treballadora social i responsable de l’Equip d’Atenció a la Vellesa de l’Anoia, una unitat pionera que visita cada dia la Maria. Després de diverses actuacions amb aquest equip, la Maria ha fet el pas. S’està plantejant deixar casa seva i buscar una llar segura. Però encara no s’ha decidit a denunciar el seu fill, com el 90% dels afectats per maltractaments. Aquesta és una de les històries que s’han comentat en la quarta jornada contra el maltractament a les persones grans celebrada aquest dimecres, dia mundial contra aquesta xacra.

El maltractament a les persones grans és una realitat incòmoda i, majoritàriament, invisible. En els tres primers mesos d’aquest any, els Mossos d’Esquadra van registrar 445 denúncies i 394 víctimes implicades. Són cinc denúncies al dia i un 18% més que el mateix període de l’any anterior. El 2021 van arribar a comissaria 1.178 denúncies amb 1.186 víctimes implicades i la policia va detenir 140 persones. La majoria dels afectats tenien entre 65 i 80 anys. Les xifres són lleugerament superiors a les de 2020 (un 5%) i 2019 (un 12%). «El problema és que la majoria de víctimes no volen denunciar, el 90,2% no volen fer el pas», ha lamentat l’agent Montserrat Escudé, cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana del cos.

Moltes vegades són els fills

El maltractament als avis inclou des de les agressions físiques fins a sexuals, però també violència psicològica, tracte degradant i espolis econòmics. Un dels principals problemes per fer la denúncia és que moltes vegades els agressors són els fills, alguns que tenen patologies importants de salut mental no diagnosticades, o els cuidadors principals. «Tenim un problema amb la falta de suports en les cures. Les persones grans necessiten algú que els doni suport i els cuidi i les víctimes temen denunciar perquè no hi ha opcions de cures alternatives. ¿On aniran?», va insistir la fiscal en cap de Terrassa, Remei Soriano.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Quan va començar el treball exploratori a l’Anoia, el 2009, els metges, treballadors socials i personal de l’administració van detectar nou casos de maltractament a la gent gran. L’any passat, després de la posada en marxa de l’EAVA, s’han detectat 211 casos. La xifra s’ha multiplicat per 23. «L’important és la detecció i poder formar els professionals, però també tenir un equip especialitzat que pugui fer-ne un seguiment i que doni resposta als casos: moltes persones ni tan sols són conscients que pateixen violència», ha exposat Casas.

El moviment per frenar el maltractament a les persones grans, organitzador d’aquesta jornada que agrupa 85 entitats, reclama que els procediments judicials d’aquests casos siguin més àgils. «El procés per demanar mesures de suport pot trigar un any, tot i que les persones es trobin en situació d’extrema vulnerabilitat i fragilitat», assenyalen. També reclamen que les administracions augmentin el nombre d’allotjaments per a persones grans maltractades, ja que moltes han d’abandonar casa seva, on pateixen la violència.