Espanya, a la cua d’Europa pel dret a l’asil

Vint-i-cinc dies tancat en una habitació sense llum, sense aigua, i sotmès a assots les 24 hores del dia. El Khalid, un home libi que professa la fe cristiana, va ser segrestat per un grup ultra islamista al seu país. «Si no hagués escapat, m’haurien matat», explica entre plors. Va veure com altres companys morien. Ell va aconseguir asil a Espanya el 2018, però implora als mitjans de comunicació que no s’oblidin de la terrible situació de violència que viu el seu país. També ho demana el Najibullah, que es va escapar del mateix tipus de tortures a l’Afganistan, al negar-se a unir-se a les guerrilles dels talibans. Com ell, al 90% de sol·licitants d’asil a Espanya se’ls denega l’asil. «És molt frustrant que no et creguin, després de tot el viscut», explica.

«Imagineu-vos com hauria sigut el 2015 si la Unió Europea hagués activat la directiva de protecció perquè arribessin els refugiats d’Ucraïna: no hauríem vist fosses al mar ni els camps de refugiats a Lesbos per als ciutadans sirians», ha lamentat Estela Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat. I és que les dades de l’entitat demostren que malgrat que Catalunya ha acollit 21.847 refugiats que fugen de la guerra d’Ucraïna (118.122 en la resta d’Espanya), hi ha molts més refugiats que no reben cap tipus de protecció. Per exemple, els centenars de persones que, malgrat haver demanat asil en l’ambaixada espanyola de l’Afganistan, continuen atrapades al país.

Per demanar asil a Espanya, els refugiats han d’arribar fins a terra espanyol. «Necessitem vies segures per evitar més morts en el Mediterrani o el sofriment en el trànsit, o en els camps de refugiats», ha insistit Pareja. L’Estat només ha portat fins aquí el 69% dels refugiats que s’havia compromès a acollir que estan vivint en camps. La resta, els que arriben pels seus mitjans, han de demanar una cita per fer el tràmit. «No hi ha cites per proveir tota la demanda, i fa anys que ha entrat el mercat negre, les cites es poden revendre fins i tot per 300 euros, i mentre aquestes persones estan esperant per a tan sols començar els tràmits», insisteix Pareja.

De sobte, sense papers

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El procediment per a la protecció acaba al cap d’un o dos anys, quan es resolen els casos. El 2021 Espanya només va respondre favorable en el 10,5% de peticions d’asil, tot i que el 18,6% el van aconseguir per motius humanitaris. És el país d’Europa amb la taxa més baixa de reconeixement, darrere de Suècia (23%) o França (25%) i molt lluny encara d’Holanda (65%) o Àustria (62%). «Tenim centenars de persones que d’un dia per l’altre es queden sense papers: no poden treballar legalment, no poden accedir a cap ajuda... és una situació d’estrès psicològic gravíssim», ha reblat Pareja.

El Najibullah, quan li van dir que no, va tenir greus problemes psicològics, fins al punt d’haver d’ingressar en un psiquiàtric. Li va passar al veure’s sense res, sumat a l’estrès posttraumàtic de les tortures sofertes, veure com morien les seves germanes i saber que la seva dona i les seves filles continuen amagades al bosc afganès intentant de totes les maneres que l’ambaixada de Kabul els permeti viatjar a Espanya i retrobar-se. «Fem el que podem amb aquestes persones en diversos centres que tenim amb municipis com Sabadell, Sant Boi o Sant Cugat, però és evident que molts acaben en la màxima exclusió», ha lamentat Pareja. És l’altra cara, l’altra vara de mesurar, en funció del país on sorgeixen les guerres o els conflictes.