Dies de focs forestals a Catalunya: més flames que bombers

Catalunya afronta dies d’incendis forestals. La situació és «extrema», segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Ho és, sobretot, perquè les condicions climàtiques són també extremes –temperatures altíssimes i baixa humitat– i aquest dijous ha tornat a viure’s una nova jornada de simultaneïtat de focs. Com ho serà també presumiblement aquest divendres. Atès que no poden atacar-se tots els incendis que es declaren alhora, cal «prioritzar»: disposar els efectius disponibles «amb intel·ligència». I resignar-se a perdre milers d’hectàrees aplicant la lògica del mal menor.

David Borrell, cap dels Bombers de la Generalitat, ha detallat que el pla per col·locar els 400 bombers –que continuaran actuant aquesta nit en companyia de les dues seccions, de 200 soldats, que ha portat la Unitat Militar d’Emergències (UME)– passa per prioritzar l’incendi de Lladurs (Solsonès). No perquè sigui molt gran, està estable en les 100 hectàrees calcinades, sinó perquè si es descontrolés amenaça una zona de 50.000 hectàrees. Borrell confia a evitar-ho com fins ara.

El segon objectiu, en la llista de prioritats que obliga la simultaneïtat, la marca el foc de Castellar de la Ribera (Solsonès), que ha calcinat ja 400 hectàrees. El tercer objectiu, que fins aquest dijous al matí era la preocupació principal, és el d’Artesa de Segre (La Noguera). «Deixarem que es mantingui confinat dins d’una superfície de 5.000 hectàrees», ha explicat Borrell, tot i que costi d’entendre. Com que no es pot atacar, els bombers s’han resignat que el desastre no sigui més gran. De moment, ja ha cremat unes 2.000 hectàrees però en les pròximes hores la taca s’ampliarà cap al Montsec.

El quart objectiu, també potser la millor notícia de la jornada, és el de Corbera d’Ebre (Terra Alta), que malgrat l’ensurt que va donar ahir dimecres a la nit, aquest dijous ha evolucionat millor que el d’Artesa de Segre i està previst que al llarg de la matinada d’aquest divendres passi a estar estabilitzat. «Hem complert els objectius marcats», han anunciat Elena i Borrell, cauts davant l’horitzó que s’acosta aquest divendres, tan preocupant com el d’avui.

Per als pròxims dies, el cos ha decretat la fase M2, que significa que tots els bombers de la Generalitat han d’acudir obligatòriament als seus parcs. Costarà molt trobar un precedent en què l’esmentada activació s’hagi mantingut durant tants dies com està prevista.

Més flames que bombers

La demanda de bombers ja va ser ahir tan apressant, a causa de la simultaneïtat, que no hi havia prou efectius per controlar els dos flancs pels quals avançaven les flames d’Artesa de Segre. Els recursos van prioritzar el flanc est, protegint municipis com els de la Clua o Alòs de Balaguer, però van deixar que cremés el flanc oest, un front que ha seguit avançant cap a la serra del Montsec i, en concret, cap a la muntanya de Sant Mamet. Aquest és el que ara està «confinat» dins d’una superfície de 5.000 hectàrees que es dona per perduda.

Es dona per perduda malgrat que durant aquest dijous sí que s’ha pogut actuar contra el flanc que seguia actiu, el de l’oest, i que havia arribat a generar una filera de flames intermitents que superava els 3 quilòmetres.

Petició d’ajuda a l’UME

Petició d’ajuda a l’UMELa Generalitat va demanar ahir a la nit ajuda a la Unitat Militar d’Emergències (UME). Aquest matí, unes 200 persones, la meitat de les quals disposades a treballar directament en extinció d’incendis, s’han presentat al centre de control que ha pujat a Artesa de Segre per incorporar-se a un dispositiu d’extinció en què ja participen uns 200 bombers i vuit aeronaus. Són unitats procedents de València i de Saragossa que aportaran 13 camions amb autobomba.

Un camió per a tot el municipi

Lluís Soldevila, alcalde d’Alòs de Balaguer, ha explicat en declaracions a EL PERIÓDICO que la situació que es va viure dimecres a la tarda en el seu municipi va ser d’angoixa. Quan el vent va canviar i les flames de l’incendi d’Artesa es van aproximar només hi havia un camió per defensar el poble. «No ho dic com una crítica, perquè soc conscient que falten recursos, però és el que va passar», remarcava. El mateix alcalde afirma que es va acostar a comprovar com es trobaven les famílies que viuen en cases allunyades del nucli i que quedaven més exposades a l’incendi i va pressionar perquè algunes deixessin les vivendes.

Un centre d’acollida, en el qual resideixen 54 menors migrants tutelats per la Generalitat, també va ser evacuat i els nens, acompanyats dels seus educadors, han passat la nit al pavelló d’Artesa de Segre.

Un llamp, principal hipòtesi

Els Agents Rurals investiguen què va provocar l’incendi d’Artesa de Segre (la Noguera) que ja ha calcinat més de 500 hectàrees i amenaça seriosament la reserva natural del Montsec. L’origen se situa just darrere de la població de Baldomar. Aquest dijous al migdia, dos agents trepitjaven el terreny en què testimonis com Josep Trapat van veure les primeres flames: la frontera entre un camp de blat i l’inici de muntanya.

Notícies relacionades

L’incendi de Corbera d’Ebre supera les 200 hectàrees

Catalunya, en la fase més extrema de l’onada de calor

Que el foc comencés per una espurna provocada pel treball agrícola sembla cada vegada menys probable, segons les fonts consultades per aquest diari. Aquest camp de blat va ser segat el dia anterior i van transcórrer 24 hores fins que es va declarar l’incendi. En canvi, aquella nit, la de dimarts a dimecres, hi va haver tempesta amb aparell elèctric i és possible que un llamp caigués a la zona i covés a poc a poc les flames que després van desencadenar el sinistre.

Trapat té 63 anys i és un pagès i ramader de Baldomar que va divisar la columna de fum a mig matí de dimecres. Va acudir-hi de seguida amb el seu fill per mirar d’apagar-la. «Els primers bombers que hi van arribar eren del parc de voluntaris d’Artesa de Segre, nosaltres portàvem un tractor amb una bota i els vam ajudar a proveir-se del dipòsit i a tirar manguera per la muntanya», recorda. La tasca va durar hores, els va deixar exhaustos sota la calor impenitent de 40 graus i a més va servir de ben poc. Cap a les set del vespre, un foc que semblava gairebé controlat, va rebre l’influx d’un vent canviant nascut en una nova tempesta seca, sense aigua però amb llamps. El resultat va ser que l’incendi va començar a llançar focus secundaris en diverses direccions. I es va escapar.