Objectiu: convertir Barcelona en un campus universitari internacional

«A Amsterdam, les universitats tenen una web centralitzada en anglès en què pots informar-te de tots els graus, amb preus de matrícula de la UE. Al febrer t’apuntes i al març-abril et donen data per a una entrevista personal en què que mesuraran el teu nivell d’anglès i la teva maduresa. Et requeriran que acreditis el nivell d’anglès i el batxillerat i la selectivitat del teu país s’accepta tal qual. I en un no-res et diuen si estàs admès i t’ofereixen residència», descriu Mateu Hernández, director general de Barcelona Global.

Selectivitat i homologació

Donen facilitats, en resum. Aquí està la diferència amb ciutats amb potencial com Barcelona, que té bones universitats, bon clima i és vista pels estudiants internacionals com un destí atractiu. Té una estructura de costos competitiva i un important sector de serveis. «Però és pràcticament impossible fer un grau a Barcelona», apunta Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global. ¿Per què? Per les traves, que són fins i tot més grans que a Madrid o València.

Començant per la normativa d’admissió. A Madrid, universitats com la Carlos III fan una reserva de places del 8% per als estudiants extracomunitaris. A més, convaliden el batxillerat i/o selectivitat cursat a l’estranger sobre 14, no sobre 10 com a Catalunya. Al fer-ho sobre 10, els estudiants han de passar la fase específica de la selectivitat, en castellà i amb un temari que amb prou feines han pogut preparar, per pujar nota fins a 14.

Així mateix, a Madrid es donen facilitats perquè l’alumne extracomunitari pugui iniciar el grau fins i tot no tenint en ferm l’homologació del títol de batxillerat. Es fa a través d’una matrícula condicionada. A Catalunya, això no és així i l’alumne s’ha d’esperar a l’homologació oficial, que pot trigar un any, amb la qual cosa l’estudiant perd un curs, almenys si vol accedir a una universitat pública. Una altra barrera resulta del fet que els estudiants que sol·liciten una plaça no saben fins al juliol si la universitat els ha acceptat. Massa tard per molts. I després hi ha la falta de places de residència. «Falta cultura d’internacionalització a les universitats. Les privades són més conscients i s’estan movent», remarca Hernández.

Els visats

Un altre front, que ja depèn de l’Estat, és el dels visats, que duren un any, per la qual cosa cada curs l’estudiant ha de bussejar en el procés burocràtic de renovar el visat. Barcelona Global reclama al Govern que simplifiqui els tràmits i permeti que el visat no sigui inferior a la durada dels estudis. «Hauria de ser dos anys més llarga que els estudis, perquè l’alumne es pugui quedar i emprendre», apunta Catà, que es felicita que l’avantprojecte de la llei d’universitats (la Losu) contempli concedir visats pel temps que durin el temps dels estudis i fins i tot dos anys de marge després d’haver-los finalitzat. La presidenta de Barcelona Global considera important que es doni marge a aquests joves, un cop titulats, perquè es quedin i arrelin a Barcelona. En tot moment, es parla d’estudiants de fora de la UE, ja que els europeus no tenen tantes dificultats. I que venen a estudiar un grau complet.

Barcelona Global ha discutit tota aquesta problemàtica, que suposa que Barcelona i Catalunya perdin oportunitats per atraure estudiants internacionals, amb tots els rectors i també amb el Departament d’Universitats i Recerca. Tots ho veuen clar. «Després de parlar amb nosaltres, la Generalitat ha creat un grup de treball. Comparteixen el nostre model però no veuen la urgència ni saben com fer-ho. No són conscients de la importància que és posar el focus en això. Nosaltres volem transmetre’ls aquesta urgència», assenyala Catà.

Les peticions al Govern

D’entrada, aquest ‘lobby’ reclama al Govern que, com fan altres autonomies, convalidin el batxillerat cursat a l’estranger sobre 14, no sobre 10 com ara. «Altres comunitats com Madrid convaliden sobre 14. I en els que han fet batxillerat en països amb conveni, l’homologació és immediata», explica Catà. Això no només beneficiaria els estudiants estrangers, sinó també els catalans (cada cop més) que fan el batxillerat o un grau en països com els EUA o el Regne Unit. «Aquests alumnes perden un any per una posició garantista. Es podria fer una preavaluació com fa Madrid, que permet que comencin els estudis sense perdre un any», apunta Catà. Una altra petició és que les universitats facin una reserva de places per aquest col·lectiu i que ja puguin saber a la primavera si són admesos o no.

Les mateixes facilitats es demanen per als professors estrangers. Reclamen que aquests siguin considerats al mateix nivell que tenen en els seus països d’origen i que se’ls equipari a un docent espanyol. El procés d’homologació perquè docents internacionals puguin venir a Espanya és actualment «molt complicat».

El Departament d’Universitats confirma que està per la feina. Per començar, abordaran ben aviat la qüestió de l’homologació amb el Departament d’Educació. Matisen que un estudiant estranger pot accedir a la preinscripció sense el títol homologat, i per tant amb admissió provisional, a la convocatòria del setembre. En aquest cas, «no perden un any, però és veritat que el nombre de places del setembre és petita».

Cap als graus de tres anys

Barcelona Global veu positivament que la Losu hagi deixat una via oberta als graus de tres anys. La llei els permet si es donen en el marc d’aliances universitàries internacionals. Per aquest ‘lobby’, això és important perquè la majoria de graus de la UE són de tres anys. «És una oportunitat de país i s’ha de veure així. Si no, no captarem res dels 10 milions d’estudiants estrangers que hi haurà els pròxims anys», adverteix Hernández.

Notícies relacionades

Les universitats europees, un projecte més enllà de l’Erasmus

Les universitats oferiran microformacions

Facilitar i no sumar barreres, repeteixen. Veuen amb inquietud la prova de maduresa intel·lectual que, al marge de la selectivitat, entrarà en vigor el curs 22-23. «Ho haurien de deixar a les universitats», demanen sobre aquest examen que preveu la Lomloe i que encara no està definit. «Està en procés de definició. Demanem que es doni autonomia a les universitats i que es permeti que sigui una entrevista personal com la que fan universitats d’altres països», assenyala Catà.

I després hi ha la llengua. Barcelona Global aposta per generalitzar l’anglès com a llengua d’ensenyament a la universitat pública, un factor clau per a la internacionalització. «L’anglès hauria de ser llengua vehicular», opina Catà. Aquesta petició topa amb el pla aprovat per Universitats que contempla que el 2025 el 80% de les classes de les universitats catalanes s’imparteixin en català.