La nova selectivitat es podrà implantar de manera gradual

La selectivitat que s’aplicarà en el curs 2023-24 serà diferent. L’examen d’accés a la universitat serà més competencial i menys memorístic. Les preguntes apel·laran al raonament crític dels aspirants, que hauran de discórrer bastant per contestar-les. Els canvis venen donats pel nou batxillerat, imposat per l’actual llei educativa (Lomloe, coneguda com a ‘llei Celaá’, pel cognom de l’exministra). Tanmateix, la transformació de la selectivitat podrà ser progressiva. És a dir, no tots els canvis es donaran de cop en la primera convocatòria. 

El nou secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar Cendón, és partidari d’una reforma de les PAU «gradual». «En el curs 2023-24 la selectivitat serà diferent. ¿Tots els canvis s’aplicaran de cop? Ja veurem. El canvi també es pot fer gradualment», ha comentat avui en una trobada amb periodistes en la qual ha remarcat que la variació de les PAU (avaluació d’accés a la universitat) afectarà tant els continguts com la tècnica per avaluar i decretar com es ponderen les notes.

Convertir la selectivitat en una prova única per a tot Espanya és una idea que està descartada. «Una prova única no és possible des del punt de vista legal. I tampoc és desitjable», ha sentenciat el secretari d’Estat. El que sí que estudia el Ministeri d’Educació és que els exàmens siguin «més equilibrats» i «més homologables» respectant, en tot cas, les competències educatives de les autonomies, com ja va avançar EL PERIÓDICO.

L’equip de Pilar Alegría ja està en converses amb els rectors de les universitats espanyoles (Crue) i amb el ministeri que dirigeix Joan Subirats per redactar i consensuar l’esborrany del reial decret. El presentaran en la primera quinzena de juliol i a partir d’allà els tècnics del ministeri començaran a negociar amb tota la comunitat educativa –alumnes, sindicats i professors inclosos– i amb les comunitats autònomes. El procés administratiu perquè el Govern aprovi el reial decret és de 20 mesos, així que és de suposar que el projecte que Educació presenti al juliol canviarà considerablement abans que es ratifiqui definitivament.

Aplicació de la ‘llei Celaá’

El secretari d’Estat confia en un bon clima de negociació amb les comunitats per consensuar la futura selectivitat. Preguntat sobre els nous currículums i la implantació de la ‘llei Celaá’ –que s’aplicarà en els cursos senars de primària, ESO i batxillerat– Bar Cendón també ha deixat clar que l’entrada en vigor pot ser gradual.

Amb diverses dècades d’experiència en la docència i en la inspecció educativa i ferm defensor que el millor esforç és el que neix de la motivació, el ‘segon’ del ministeri ha demanat confiar en els professors i les professores. «Les reformes educatives les fan els professors a l’aula, però no d’un dia per l’altre. L’aplicació de la llei no implica que tot hagi de canviar ràpidament, això implicaria una pressió terrible als docents. La reforma educativa avançarà si confiem en la comunitat educativa».

Nou estatut del professorat

Notícies relacionades

Catalunya estrenarà al setembre el batxillerat per competències

¿Què és l’aprenentatge per competències?

A més de la nova selectivitat i l’aplicació dels nous currículums per la Lomloe, les altres dues tasques importants en les quals està immers el Ministeri d’Educació són la llei d’ensenyaments artístics i la reforma de la professió docent. «Els nostres professors són boníssims. No volem millorar els docents, volem millorar la docència, dotar-la de més eines i que els professionals tinguin millor qualitat de vida», ha assegurat l’alt càrrec del ministeri, que ha assenyalat que encara no està clar que l’avaluació a què se sotmetran els professors comporti al·licients salarials. Tot això es decidirà i consensuarà a les taules de negociació que el ministeri convocarà ben aviat.

El secretari d’Estat s’ha mostrat decidit a abordar un altre tema que preocupa professors, estudiants i famílies: com afecta els estudiants la intensa calor que pateixen en les escoles, espais incompatibles amb una onada de calor com la que va colpejar Espanya la setmana passada. Si bé els experiments per avançar la fi de curs o escurçar l’horari lectiu corresponen a les comunitats autònomes, Bar Cendón s’ha mostrat partidari de començar un diàleg amb la comunitat educativa per trobar solucions, que, en tot cas, no passarien per instal·lar aire condicionat en tots els centres educatius per un motiu: l’altíssim impacte tant econòmic com mediambiental.