Les universitats oferiran microformacions

La Losu incorporarà una nova figura amb la qual s’està experimentant a les principals facultats europees: la microformació. Es tracta de cursos de curta durada (d’entre 4 i 30 crèdits) a què podran accedir alumnes que tinguin un títol previ o bé persones amb experiència professional acreditada. Tot dependrà del tipus de matèries que s’imparteixin i de les regles que posin les universitats, entitats amb autonomia. Donada la seva complexitat i novetat, els cursos de curta durada –incorporats també aquest any en la nova llei de Formació Professional– no estaran disponibles una vegada la llei entri en vigor, sinó que hi haurà un període de transició perquè les universitats els puguin incorporar.

Subirats ha remarcat que les microformacions estan lligades a la filosofia de la formació al llarg de la vida. «El títol del grau no pot ser el final de la vida universitària. Necessitem una universitat més flexible on poder trobar processos d’actualització de les carreres», ha conclòs el ministre després d’insistir que els universitaris han de començar a superar la idea que una vegada aconsegueixen el títol es dedicarà professionalment a aquest sector tota la seva vida. 

La llei –que incorpora la figura del professor substitut– intentarà acabar amb la temporalitat del professorat, ja que només hi haurà un 20% com a màxim de contractes temporals. La carrera docent tindrà diversos passos. Una vegada feta la tesi, el primer serà la incorporació, que comportarà un contracte predoctoral de quatre anys. Durant els sis següents es podrà accedir a la figura d’ajudant doctor mitjançant un contracte postdoctoral. És a dir, l’estabilització dels docents arribarà després d’un període de deu anys. En el cas dels ajudants doctors, el primer any de contracte hauran d’assistir a un curs de pedagogia. D’aquesta manera, les universitats deixaran de ser l’únic sector educatiu on no s’exigeix una formació docent al professorat per exercir la seva professió. El contingut i durada del nou curs està encara per determinar tot i que es farà en equilibro amb les tres autoritats competents als campus: ministeri, comunitats autònomes i universitats. L’objectiu d’aturar la temporalitat dels docents és reduir l’edat mitjana dels professors permanents, ja que l’envelliment de les plantilles (hi ha 120.000 professors a les 50 universitats públiques) és un seriós problema a les aules. De fet, més de la meitat (52%) es jubilaran en els pròxims vuit anys. 

La Losu permetrà les passarel·les entre els professors permanents i els professors funcionaris. Caldrà ser funcionari per aspirar al càrrec de rector o rectora. Durarà sis anys (ni un més) i no serà renovable. Al contrari del que s’especificava a l’esborrany elaborat pel departament de l’exministre Manuel Castells (que es va retirar del càrrec el desembre passat per motius de salut), l’actual text no incorpora tots els requisits de docència i investigació que un professor ha de tenir per accedir al càrrec de rector. Segons el nou redactat, seran les facultats les que ho determinin. La futura llei vol lluitar també contra la històrica endogàmia de la universitat espanyola, de manera que tots els concursos de places es publicaran abans en un registre i les comissions tindran majoria de membres externs a la universitat.

La futura llei establirà el dret a l’aturada acadèmica dels estudiants, una pràctica completament normalitzada en la vida universitària (tècnicament no es diu vaga perquè no són treballadors), però que algunes facultats no la tenien recollida expressament. «És un dret i una arma dels estudiants», ha remarcat Subirats. En tot cas, les aturades no hauran de coincidir amb el calendari d’exàmens, que se sap per endavant. Un altre dret dels universitaris serà l’avaluació de la qualitat de la docència, una pràctica que es fa habitualment però que queda en un simple paper mullat. L’objectiu és que l’opinió dels estudiants tingui molta més força.

Seguirà com fins ara, amb el consell de govern, el consell d’estudiants i el consell social. El que canvia és que al claustre hi haurà un mínim del 25% de representació dels estudiants (fins ara no estava especificat). 

Així mateix, les facultats hauran de tenir plans d’igualtat (les unitats d’igualtat seran obligatòries), protocols contra l’assetjament i enfocament de gènere. Hi haurà accions de discriminació positiva quan el departament tingui una minoria (o bé d’homes o bé de dones).