Directe | El Govern central aprova la tercera reforma universitària en democràcia

El Consell de Ministres ha aprovat avui l’avantprojecte de la llei orgànica del sistema universitari (LOSU), la tercera reforma universitària en democràcia, el principal objectiu del qual és acabar amb la temporalitat dels docents, estabilitzar les seves carreres acadèmiques i oferir formació als estudiants al llarg de la vida. El text, que ara comença la seva tramitació parlamentària i que va ser inicialment redactat per l’exministre Manuel Castells, entrarà en vigor el primer semestre del 2023. «Necessitem una llei per als pròxims 20 anys que siguin capaços de respondre a les necessitats actuals que demana la societat», ha afirmat el titular d’UniversitatsJoan Subirats, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet de Pedro Sánchez,

Al contrari que el seu antecessor, que es va enfrontar a les crítiques tant dels rectors com dels alumnes i alumnes, Subirats ha optat per fer un text continuista i molt menys reglamentista. L’avantprojecte deixa en mans de les universitats –amb autonomia pròpia– establir els requisits que un professor ha de tenir per aspirar al càrrec de rector, quedurarà sis anys (ni un més) i no serà renovable.

Entre les seves principals novetats, figura el reconeixement per primera vegada en una llei de l’aturada acadèmic per part dels estudiants (no s’anomena vaga perquè no són treballadors).

Un altre canvi significatiu es refereix a la reducció dels contractes temporals. La norma «dignificarà» les condicions laborals del professorat associat convertint les places temporals en indefinides, mesura de la qual es beneficiaran més de 25.000 professores i professors associats i que suposarà una reducció de la temporalitat del sistema universitari, passant del 40% que fixa l’actual llei al 8%.

El text recupera el valor original de la figura del docent associat, que aportarà els seus coneixements en aquelles assignatures en què la seva experiència sigui «rellevant». La seva docència estarà limitada a un màxim de 120 hores lectives. A més, s’incorpora la figura del professor substitut, la finalitat del qual és substituir un docent o investigador que suspengui temporalment els seus serveis.

Per respondre a les demandes del mercat de treball, així com atraure persones de totes les edats –només un 6% dels matriculats supera els 30 anys–, la llei contempla per primera vegada que les universitats ofereixin títols propis mitjançant microcredencials, micrograus i altres programes de curta durada (de 4 a 30 crèdits). Aquests admetran tant persones amb un títol previ com les que només tenen experiència professional però que poden acreditar suficient capacitat de seguir aquest curs. L’objectiu és que les facultats es converteixin en espais acadèmics que ofereixin «formacions al llarg de la vida»

Quant als rectors, seran elegits com fins ara: el sufragi universal ponderat. Al contrari del que deia el text inicial redactat per l’equip de Castells, seran les universitats les que decretin els requisits mínims que han de tenir els aspirants al càrrec, que es limitarà a sis anys.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Quant al finançament, la LOSU planteja el compromís de destinar l’1% del PIB a les universitats d’aquí al 2030 en lloc de l’actual 0,7%

Una altra de les claus de la LOSU serà la internacionalització del sistema universitari espanyol i fomentar la ciència oberta, de manera que més enllà de les publicacions hi hagi accés lliure a les investigacions i capacitat de construir projectes ciutadans.