Només el 2,8% dels estudiants de Catalunya van fer la selectivitat en castellà

Només el 2,8% dels més de 40.000 estudiants que es van presentar la setmana passada a la selectivitat a Catalunya van escollir fer els exàmens en castellà. Mentrestant, la immensa majoria –el 97,2%– van optar pel català. La xifra és una mica més elevada que la de l’any passat, quan els i les alumnes que van optar pel català es van apropar al 96%, tant en la convocatòria de juny com en la de setembre.

«El català és la llengua de les PAU (proves d’accés a la universitat) i ho continua sent malgrat les interferències que hi ha hagut», acaba d’explicar la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, al·ludint a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va declarar nul·les les instruccions de la selectivitat del 2021, quan es va demanar als alumnes que diguessin a mà alçada qui volia l’examen en castellà. El tribunal va requerir que les proves s’havien d’entregar en tots tres idiomes sense que s’identifiqués els alumnes ni que s’anotés l’opció escollida per cada un.

Després de comentar que el seu departament no havia de donar explicacions al TSJC sobre les dades de l’ús del català i el castellà, Geis ha demanat que es deixi d’interferir en l’educació i en la universitat, cosa que crea «conflictes inexistents». «Continuarem defensant que el català és la llengua pròpia de Catalunya, amb la mirada oberta al món», ha conclòs.

Els dies previs a la convocatòria de la selectivitat a Catalunya (14, 15 i 16 de juny), es van realitzar proves per testar tecnologia que detectés les opcions d’idioma escollides d’una manera anònima i eficient basades en codis QR i geolocalització per bluetooth, en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). ¿Es tornaran a aplicar l’any que ve o hi haurà nous mètodes? Davant aquesta pregunta, la consellera ha respost que el seu departament s’encarrega també de la investigació i que, per tant, no descarta explorar nous mètodes.

25% a les escoles

La selectivitat no és l’únic terreny educatiu amb polèmica sobre l’ús dels idiomes. Fa escasses setmanes, el Consell Executiu va aprovar el decret llei que pretén blindar el català a les aules com a resposta a una altra sentència del TSJC que obliga les escoles i instituts a executar el 25% de classes en castellà. El decret llei deixa clar el rebuig als percentatges de català i castellà a les aules i estableix que el Departament d’Educació validarà els projectes lingüístics de tots els centres educatius de Catalunya en un període concret de temps, eximint així les direccions escolars de possibles responsabilitats legals.

El nou secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, va explicar fa uns dies en una trobada amb periodistes que «les sentències estan per complir-se» però que el ministeri no emprendrà –de moment– cap acció sinó que deixarà que les autoritats autonòmiques catalanes i judicials facin la seva feina. El decret català, igual que l’actual llei educativa (Lomloe, coneguda com a ‘llei Celaá’), estableix que els alumnes siguin competents tant en castellà com en català a l’acabar l’ensenyament secundari.

Llei universitària

Notícies relacionades

Els 130 graus universitaris més cars seran un 30% més barats el curs 22-23 a Catalunya

¿Com serà la futura selectivitat? Així seran els nous exàmens d’accés a la universitat

Respecte a la futura llei orgànica del sistema universitari (Losu), Geis ha assegurat que és un text del qual encara queda molt camí per recórrer. Efectivament, la norma de moment només és un avantprojecte que ha de tornar a ser aprovat en Consell de Ministres i debatut i ratificat al Parlament abans d’entrar en vigor, cosa que passarà en el primer semestre del 2023. En tot cas, segons l’opinió de Geis, la norma «ha de reconèixer les diferències pròpies» de les universitats catalanes i ser més flexible quant al finançament.

El responsable basc d’Educació, Jokin Bildarratz –que va mantenir una reunió amb la consellera a Barcelona– també ha deixat clar que la Losu haurà d’incloure que hi ha comunitats, com Euskadi, on la relació entre la universitat i l’empresa «ja té molt de camí recorregut».