El consell assessor demana que el certificat de català a l’acabar l’ESO no sigui automàtic

El Consell Lingüístic Assessor ha proposat al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que els alumnes que acabin quart de l’ESO a Catalunya no obtinguin automàticament el certificat de suficiència de català, i que s’hagin de sotmetre a una prova específica per aconseguir aquest reconeixement.

Així ho planteja en l’informe que aquest dimecres ha entregat la presidenta del consell, Carme Junyent, a Cambray, i que recull 50 propostes per impulsar l’ús del català als centres educatius i combatre el seu «retrocés», entre les quals també destaca l’avaluació de la competència lingüística dels professors i l’increment de la seva formació en aquest àmbit o el de la sociolingüística.

Les propostes d’aquest òrgan consultiu són la base amb què la Conselleria d’Educació ha d’elaborar un esborrany del decret que permetrà desenvolupar el títol 2 de la llei d’Educació de Catalunya, referent al règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Actualment, els alumnes que han cursat a Catalunya almenys tres cursos de primària i tot l’ESO i hagin aprovat l’assignatura de català poden acreditar automàticament el certificat de suficiència de català, conegut com a nivell C1.

Un certificat específic

En el seu informe, el consell proposa que, en l’últim curs de l’ESO, els centres educatius ofereixin la possibilitat d’obtenir, mitjançant una prova específica, un certificat oficial que acrediti la competència lingüística en català (o l’occità, en el cas de l’Aran) d’acord amb els nivells del marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.

«Creiem que és una falta de respecte als alumnes regalar-los un títol. Per això creiem que és important que es faci una prova específica per obtenir el títol que correspongui», ha indicat Junyent. Per la seva banda, Cambray ha explicat que, com totes les propostes incloses en l’informe, el departament les «avaluarà, analitzarà i prendrà les decisions oportunes sobre com desplegar-les».

En aquesta línia, el conseller ha explicat que les proves censals de competències bàsiques que es fan a quart d’ESO incorporaran una avaluació oral de l’ús de les llengües. En l’àmbit del professorat, es proposa revisar la formació inicial, en relació amb la competència i l’ús de la llengua catalana i la valoració de la diversitat lingüística de tot el personal que intervé en el procés educatiu formal i no formal; i que Educació incorpori l’avaluació de la competència lingüística –oral i escrita– dels docents en el procediment d’incorporació al sistema educatiu.

La llengua vehicular

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tant Cambray com Junyent han reiterat que «la llengua de docència no és una elecció personal» dels professors, sinó que està estipulada en el projecte lingüístic de cada centre. La presidenta del consell ha posat èmfasi en la necessitat de brindar formació en sociolingüística als docents: «No es tracta que els professors repeteixin ordres mimèticament, sinó que tinguin prou informació i coneixement com perquè actuïn en conseqüència en el cas del seu comportament lingüístic. No es tracta d’ordenar el que han de fer, sinó que sàpiguen per què ho fan».

L’informe també recalca que el català –i l’aranès a l’Aran– han de ser l’«eix a partir del qual s’articuli el projecte educatiu del centre i les activitats que es despleguen», que l’actuació de les escoles i instituts ha de tenir un caràcter «compensatori», i proposa crear una comissió de seguiment i avaluació dels projectes lingüístics dels centres.