Punxada de la vacunació covid en nens: la meitat no ha rebut la pauta completa

Mentre a Espanya continua el debat sobre una quarta dosi de la vacuna contra el coronavirus –després de l’anunci realitzat per la ministra de Sanitat, Carolina Darias sobre administrar-la a la tardor a tota la població–, els pediatres adverteixen: la campanya entre nens de 5 a 11 anys, que va engegar al desembre, ha fracassat. Els menors que han rebut la pauta completa no arriben al 50% i no hi ha hagut avenços en els últims mesos. «No ha funcionat com s’esperava». Així ho indica Ángel Hernández Merino, membre del Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP) que considera que se n’han d’esbrinar les raons. «No s’ha avaluat ni sotmès a debat obert les causes i conseqüències», assegura el metge.

Amb dades de divendres passat 17 del Ministeri de Sanitat, l’últim informe actualitzat, sis mesos després de l’inici de la vacunació pediàtrica, tot just el 44,4% dels menors d’entre 5 i 12 anys té la pauta completa. Les xifres estan allunyades d’aquest 70% de menors que el departament que encapçala Darias pretenia que, a la primavera, haguessin rebut les dues punxades. Amb les mateixes dades, només el 54,9% d’aquests menors té una dosi.

En el cas de la pauta completa, l’administració als nens presenta notables diferències entre les comunitats autònomes. Al capdavant es col·loquen Galícia (67,8% de pauta completa), Extremadura (65,3%) i Astúries (61,8%). En l’extrem contrari, Melilla (19,1%), Ceuta (24,2%), les Balears (26,7%) o Catalunya (31%). A nivell general, amb dades d’aquell mateix divendres, 39.087.670 (un 92,7% 9 de la població més gran de 12 anys) sí tenia ja la pauta completa. Un percentatge que, entre els adults, baixa considerablement en el cas de les dosis de reforç (la tercera): 25.190.614, un 53,1% de la població té aquesta tercera punxada.

¿Per què les famílies no vacunen?

¿Què ha passat en el cas dels nens? El doctor Ángel Merino considera que, precisament, del que es tracta és d’analitzar-ho. «De cara a abordar els pròxims passos en el control de la pandèmia a partir de la pròxima tardor, és necessari analitzar les causes i conèixer les raons per les quals les famílies no han acceptat majoritàriament la recomanació de les autoritats sanitàries i professionals», assenyala el metge.

La campanya de vacunació infantil va engegar el 15 de desembre del 2021, en plena sisena onada de covid. La ministra Darias es congratulava llavors d’una acollida extraordinària. En total, un col·lectiu d’al voltant de 3,3 milions menors –d’entre 5 i 11 anys–, van anar desfilant, primer els més grans, per escoles, centres de salut, hospitals o vacunòdroms per rebre les seves dosis. Tanmateix, ja amb el pas dels mesos, els pediatres van començar a advertir que no avançava al ritme previst.

El fracàs d’aquesta campanya pediàtrica es produeix en un moment en què els contagis tornen a pujar a Espanya. Un estiu que s’inaugura amb males notícies quant a la incidència de casos entre els més grans de 60 anys i en què ja s’ha produït el major nombre d’ingressos hospitalaris en els últims quatre mesos. La pandèmia torna a fer-se forta gràcies a l’aparició de nous llinatges de la mutació que continua sent predominant arreu del país: la variant òmicron.

Des de divendres passat han hagut de ser ingressats 1.005 pacients per motius relacionats amb el coronavirus. Amb ells, la xifra ja arriba als 7.793 pacients ingressats als hospitals espanyols, 361 dels quals en les unitats de cures intensives. La Comunitat de Madrid, amb 1.838 pacients ingressats, i Catalunya, amb 1.733, són, amb més del triple que el tercer i Andalusia, amb 547, són les comunitats amb més casos.

Avançar primer en menors

En aquest escenari de noves onades, la inquietud que regna entre els pediatres sobre la falta d’avenç a la campanya pediàtrica ve des de fa mesos. Per això, com a altres experts, els ha agafat per sorpresa l’anunci realitzat la passada setmana que, probablement a la tardor, es posaria una quarta dosi de la vacuna covid a tota la població. Un anunci després matisat pel seu propi departament, ja que, finalment, com va aprovar la Comissió de Salut Pública, per ara seran només els més grans de 80 qui rebin aquesta segona dosi de record.

En aquest apartat, el doctor Ángel Merino considera que «l’anunci de la ministra és un error important, per dos motius. La correcció posterior, tímida i incompleta. En primer lloc, perquè la seva declaració és extemporània, perquè ni la Ponència ni la Comissió de Salut Pública (CSP) han abordat formalment el tema i, per tant, s’han pronunciat. El cap del Ministeri té l’última paraula, però ha d’escoltar els òrgans tècnics, que, com s’ha dit, no s’han pronunciat», afirma.

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

En segon lloc, perquè «fins al moment no es disposa d’evidències que aconsellin la mesura esmentada. Noves dosis de les vacunes d’ARNm disponibles només aporten millores de les respostes immunes de curta durada i efectivitat. No és esperable que noves dosis aportin avantatges en la població general». D’altra banda, afegeix, se sap que les farmacèutiques Pfizer&BioNTech i Moderna, i altres equips d’investigació, «estan treballant en l’adaptació de les seves vacunes, incorporant determinants antigènics de les variants virals recents».

En resum, afegeix, els pròxims passos en l’estratègia de control de la pandèmia, i en concret l’ús de les vacunes ja disponibles o altres d’adaptades a òmicron, no estan determinats, i es necessiten noves dades i estudis per aclarir-los. «Una direcció en la qual cal avançar és en la discriminació de grups de població segons nivells de risc i establir pautes diferents en cada un. Les persones més grans de 60-70 anys i aquelles amb factors de risc per comorbiditats (immunodepressió, etc.) possiblement necessitin dosis de reforç, però la població general, probablement no», conclou el metge.