L’èxode vacacional porta l’art a l’Empordà

Galeria efímera

L’experiment va ser un èxit, tant que han decidit celebrar una segona edició ja en marxa i que s’allargarà fins al 28 d’agost. La galeria temporal té horari de tarda (de 17 a 21 hores de dilluns a diumenge) i en el seu debut el 2021 va aconseguir reunir més de 40 persones en moltes de les jornades vespertines, una cosa gens freqüent a Barcelona, on malgrat les nombroses campanyes portades a terme per les sales per explicar que l’entrada és lliure, hi ha públic encara reticent a creuar les portes d’aquests petits temples de l’art. En aquest aspecte, el projecte de Fonteta segueix la línia presa per galeries de reconeixement internacional –com Hauser & Wirth, Lévy Gorby Gallery i Pace Gallery– amb sales efímeres que s’obren en espais apartats de les grans ciutats amb l’objectiu d’acostar l’art al públic general. 

Exposició mutant

Encara n’hi ha més, expliquen els responsables de Bombon Projects, Joan Prats i Nogueras Blanchard, «les visites a l’estiu són tranquil·les, amb temps, sense les presses de la ciutat i en temporada hivernal». El que dèiem, l’experiència de l’any passat va agradar i aquest estiu es repeteix, però amb varietats. Aquest cop no es tracta d’oferir dues exposicions tancades i estàtiques sinó que la proposta és una única mostra que va canviant mentre passen els dies. Una proposta que mai és igual i que només es pot veure sencera a base de repetir visita. 

Cadàver exquisit

La idea s’articula al voltant del concepte de ‘cadàver exquisit’, que no és més que el que experimentaven els surrealistes, amb André Breton i Robert Desnos al capdavant, als anys 20, quan es reunien per practicar un joc basat en l’espontaneïtat dels participants, que havien de crear una imatge veient només el dibuix de l’aportació del jugador anterior. La composició final d’aquest intercanvi és el que ells anomenaven cadàver exquisit i que passa per ser una obra a diverses mans que buscava incentivar l’inconscient col·lectiu. Aquí l’obra és la mateixa exposició en què cadascun dels artistes que exposa en un moment donat escull el creador que exhibirà el seu art a continuació. Els treballs i els artistes escollits van creant una cadena que com a resultat dona aquesta exposició mutant que mai és la mateixa i que porta per títol ‘Revelacions sobre l’esfera informe’.

Cadena d’artistes

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El punt d’inici, el creador que dona pas a la resta, surt de l’elecció unànime de les tres galeries i no és cap altre que Pere Noguera, «en representació de l’Empordà, algú de la mateixa terra amb vincle directe amb l’espai», sentencien. No en va l’artista és de la Bisbal i va ser ceramista abans que conceptual. Però malgrat tenir obra en importants col·leccions i museus com el Macba, està poc representat. No en l’exposició de l’Empordà on, a més de ser el punt de partida, té bastantes peces a la mostra, entre les quals objectes de les seves reconegudes enfangades, les ‘performances’ amb què cobria de fang líquid objectes de tota mena i després els deixava assecar. Per iniciar el cadàver exquisit, Noguera va escollir dos artistes molt diferents i molt dispars entre ells: el consagrat pintor abstracte Luis Gordillo i una jove Anna Dot, que exhibeix una peça sonora sobre la classe d’insecte en què es transforma Gregor Samsa, el protagonista de ‘La metamorfosi’, i que Franz Kafka no especifica a l’obra. 

A partir d’aquí la desfilada de creadors que omplen (o ompliran) la mostra és llarga: Mercedes Azpilicueta, Lola Lasurt, Pere Llobera, Antoni Muntadas, Jordi Mitjà i Perejaume, entre altres; i les tècniques exposades, també, des de les escultures de Ludovica Carbotta fins als cartrons impresos de Broomberg & Chanarin, passant per poemes visuals, pintura, collage... i les enfangades de Noguera.