Lesbianes i bisexuals: les noies de la generació Z fan saltar pels aires la norma

L’últim informe sobre salut sexual i reproductiva elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) mostrava com el percentatge d’estudiants de secundària bisexuals ha crescut respecte a les xifres de fa cinc anys. Titulat Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC), indica que el percentatge de dones joves que senten atracció només per l’altre gènere ha passat del 69,4% el 2016 al 48,5% el 2021. Això va fer baixar fins a 20 punts el percentatge de noies que se senten atretes exclusivament per persones de l’altre gènere.

També l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que va preguntar per l’orientació sexual va revelar que el 82,7% dels joves entre 18 i 24 anys es reconeixien com a heterosexuals, 11 punts menys que la mitjana de la població que va contestar a l’enquesta.  

I si el 2000 el 98% dels joves entre 15 i 29 anys només havien mantingut relacions heterosexuals abans de ser enquestats per l’Institut de la Joventut, el 2010 un 90,6% de les dones i un 95,5% dels homes es declaraven heterosexuals. El 2021, aquest percentatge va baixar un 75% entre elles i un 80% en ells.  

Primeres experiències

Cada vegada més noies inicien la seva vida sexual amb altres noies, de vegades amigues. Elena Longares, coordinadora del programa ‘Cruïlles. Atenció a adolescents LGTBI+’ del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, explica que les realitats d’homes i dones són molt diferents, sobretot en l’adolescència. 

«Pot ser que nosaltres tinguem més iniciativa per conèixer-nos a nosaltres mateixes i per treballar la nostra sexualitat. Els espais d’amigues són de seguretat, on pots compartir sentiments. Això t’ajuda a fer un procés o a experimentar la teva sexualitat», explica la coordinadora.

La sexòloga i terapeuta menstrual Silvia Quílez diferencia entre l’orientació, que és la direcció a la qual portem el desig, amb les actuacions o comportaments. «L’orientació i la conducta no tenen per què coincidir. Pots ser heterosexual i començar aquesta mena d’experiències amb altres dones per curiositat. Perquè et sents en un espai segur dins del cercle d’amistats. Hi ha noies que també reconeixen que allà no tenen aquesta por de l’abús, que t’obliguin a fer una cosa que no vulguis i no saps dir que no. Ni a l’embaràs», afegeix. 

Si el desig i l’orientació són presents des de la infància, és durant l’adolescència quan es verifiquen. «És una etapa d’investigar, de conèixer-te i de provar», afirma la sexòloga.

Elena Longares assenyala que estan veient com les noves generacions trenquen amb el binarisme i el sexisme més estructural. Això també té a veure amb la construcció del feminisme. I amb la «feina incansable» feta des de la societat civil en els últims 40 anys. «Han aconseguit drets, una conquesta d’espais i un canvi de mentalitat i de visibilitat que ha fet possible aquesta legitimitat a l’hora de generar cultura que ajudi les persones LGTB més joves a poder identificar-se i a reconèixer», afirma.  

La bisexualitat vista amb v de ‘vici’

La Natalia, de Barcelona, que té 19 anys i encara no ha parlat amb el seu pare sobre la seva bisexualitat, explica que la seva mare no ho va entendre del tot. «A ella li seria més fàcil comprendre que fos lesbiana que bisexual», medita.

I no només en generacions anteriors a la seva. En general, que una noia estigui amb una altra es tendeix a «sexualitzar molt». «Sé que si surto a una disco una nit i m’embolico amb una noia, hi haurà uns quants xavals mirant-nos o preguntant-nos si volem un trio. És com si ens féssim petons per satisfer el seu plaer», afirma. 

«La primera vegada que em vaig embolicar amb una noia va ser a les festes de Gràcia, a Barcelona. Tenia al meu costat tres homes i un es va masturbar al costat. Sí que hi ha una sexualització més forta en les noies», explica també la Cèlia.

«Sovint, en to de broma, s’invisibilitza aquesta opció o es veu com si no fos legítima, com si no tinguéssim les coses clares. El col·lectiu lèsbic és un col·lectiu molt més apoderat. «Jo, si pogués escollir, preferiria ser lesbiana que bisexual. No em defineixo i no sé si és perquè he interioritzat la bifòbia o perquè simplement soc lesbiana i em costa desprendre’m del desig que el sistema heterosexual hegemònic ens ha imposat», afegeix la Cèlia. 

Elles creuen que encara s’associa la bisexualitat amb el vici. I encara escolten la famosa pregunta de: «¿En quin percentatge t’agraden els nois i les noies?».

L’àmbit educatiu

Per abordar aquests temes, Quílez imparteix tallers d’educació sexual en escoles i instituts. I en tots dos veu diferències. Entre els alumnes de quart a sisè de primària nota «més respecte perquè cada persona pugui ser com vulgui i li agradi qui li agradi», tot i que la majoria no coneguin etiquetes com la bisexualitat, la pansexualitat i l’asexualitat. 

Als instituts el tema canvia una mica. Per començar, tot i que cada vegada hi ha més centres que sol·liciten o accepten xerrades d’educació sexual, Quílez explica que encara és impossible que passi en tots amb normalitat.

«Continuem veient instituts tancats a acceptar xerrades d’educació sexual. En alguns llocs hi ha por que les famílies ens retreguin allò que els ensenyarem. En d’altres, pot ser la pròpia por del professorat «al fet que s’obri la capsa de Pandora i s’acceleri el personal». Altres vegades al·leguen el tema econòmic, tot i que això en realitat no hauria de ser un problema, perquè moltes vegades hi ha subvencions, però ni tan sols així», assenyala. 

El problema és que molts professors no estan formats. Nerea Carbajo González, de 26 anys, forma part a Madrid del Grup Jove de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i Més (FELGTBI+). És monitora ‘scout’ i ja hi ha hagut diversos nens que li diuen que a l’escola els peguen per dir que són gais. La resposta que van rebre per part dels professors va ser un «no ho diguis». «Hi ha centres que ho porten bé i d’altres que molt malament», explica. 

Seguretat per grups

Ja a les aules, Longares explica que es troba diversitat. En les seves xerrades dona peu a aconseguir que s’expressin amb una barreja de teoria i dinàmiques. I hi ha adolescents que expliquen la seva experiència o parlen de casos que coneixen perquè els veuen a les xarxes, en la ficció o en els llibres. Malgrat que en totes les classes continua trobant diversos adolescents «bastant tancats de ment». 

«Si les classes són d’uns 20 o 25 joves, entre dos i cinc et diran que no és normal. Molts mostren en el seu discurs el rerefons del que es pensa a casa seva», assenyala. Un discurs homofòbic que «han viscut i han mamat». També n’hi ha que consideren que la no heterosexualitat «és la moda». Una cosa que ara et «fa guai», no com fa ants, que et feia estar marginat.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

La Natalia està segura que això d’explicar que la teva orientació sexual surt de l’heteronormativitat és més fàcil o difícil depenent dels cercles en els quals es mouen. «A la meva universitat és molt més fàcil. Ja som madurs i tant ens fa el que cada persona faci amb la seva vida. Però jo anava a una escola a Sarrià on la gent era més tancada. No s’hauria concebut tan fàcilment», assegura.

En el món laboral també costa parlar del tema, segons Carbajo. Per alguna cosa, tot i que cada vegada més noies es reconeguin com a lesbianes o bisexuals, n’hi ha que critiquen un petó lèsbic a la pel·lícula d’animació ‘Lightyear’ que dura menys de tres segons.