Sèxting a Espanya: un delicte en auge i de difícil control

Les Forces de Seguretat de l’Estat inclouen en el cada cop més ample sac de la ciberdelinqüència el delicte del sèxting, la difusió no consentida d’imatges sexuals de persones que en el seu moment es van deixar gravar o fotografiar, i que després són objecte de coacció, extorsió o humiliació massiva. Es considera un fenomen creixent, molt sorollós quan la víctima és popular, i terrible pels seus devastadors sobre la vida dels afectats, «però que encara és lluny en volum de les estafes per internet, que és el que ens ocupa més», expliquen des de la Policia Nacional.

Aquest fenomen és el tema central de la sèrie Intimidad, de Netflix. La ficció explica la vida de la política independent Malen Zubiri, que veu perillar la seva carrera per la publicació d’un vídeo en què manté relacions sexuals en una platja francesa.

La Policia Nacional, com a la sèrie, té una unitat Central de Ciberdelinqüència, en què la Brigada d’Investigació Tecnològica segueix les denúncies per aquest delicte. La Guàrdia Civil compta amb els equips Arroba, escampats per totes les comandàncies, i el Grup de Delictes Telemàtics de la Unitat Central Operativa. I en els dos cossos coincideixen a sospitar, com a principal característica del sèxting a Espanya, que hi ha un important nombre de fets no denunciats, «la xifra negra» –diu un portaveu policial–, víctimes en barris i pobles que, «per vergonya més que por», no expliquen que algú ha difós les seves fotos secretes. Sens dubte, psicològicament és més senzill denunciar una estafa online que veure’s objectiu del que els agents, traduint un altre terme anglosaxó, anomenen «pornovenjança».

També coincideixen a assenyalar que el retrat robot de la víctima d’aquest tràfic de secrets personals no és el d’un famós, sinó el d’una jove veïna d’una localitat petita o mitjana. En els no pocs casos en què la víctima és adolescent –o sigui, menor– el delicte s’agreuja considerablement i es dobla la pena: el difusor del vídeo o les fotos –i qui les redistribueixen– trepitgen el terreny de la pornografia infantil i el delicte d’entabanar.

Secrets revelats

Secrets revelatsDes del 2013, successives memòries de la fiscalia venen advertint de la «proliferació» –el terme és de fa nou anys– de casos de sèxting. La Secretaria d’Estat de Seguretat no ha emès cap instrucció específica per extremar la vigilància sobre aquesta forma d’atac a drets fonamentals. «La nostra circular és el Codi Penal»,

resumeix la font policial. I en aquest text legal va entrar el sèxting des de la reforma del 2015, integrat en el capítol de la revelació de secrets. Qui va començar a difondre el vídeo sexual de Santi Millán, si el va obtenir amb consentiment del protagonista, s’enfronta a una pena de tres mesos a un any de presó, segons estableix l’article 197.

Hi va haver un temps que les incipients patrulles policials a internet i les xarxes socials tenien molt difícil investigar. Va ser molt complicat l’intent, el 2009, de trobar l’iniciador d’una cadena maliciosa de missatges reexpedits que relacionaven els supermercats Eroski amb ETA. La investigació es va interrompre, després d’un inacabable recorregut, no en algú de la competència, sinó en un noi de La Rioja.

Per aclarir l’autoria de l’atac a la intimitat de l’actor Santi Millán –un vídeo d’una infidelitat seva circula massivament– es podria comptar, ara sí i no abans, amb la col·laboració de les plataformes tecnològiques. Si formalitza una denúncia davant la policia, els agents miraran de recórrer la cadena de missatges i posts cap enrere. De moment no hi ha cap mètode més conscienciós... ni que porti menys feina. WhatsApp, la via més comuna de difusió d’aquest tipus de material gràfic lesiu, es dona un termini de 30 dies per eliminar missatges no entregats, i de 90 dies si les dades que li demanen les forces policials estan lligades a una investigació penal... si és que el jutge no demana una pròrroga.

Vergonya mortal

Vergonya mortalUna expressió de freqüent aparició en els sumaris judicials sobre sèxting va tancar en fals un dels casos més greus a Espanya: amb un «autor desconegut» es va parar l’acció de la justícia en l’agressió a la intimitat i suïcidi d’una treballadora d’Iveco a Alcalá de Henares (Madrid), de 32 anys i mare de dos nens.

Algú va difondre entre centenars de companys de feina uns trossos d’un vídeo sexual que ella havia gravat uns anys abans per a un antic nòvio i també membre de la plantilla. La primavera del 2019 van recórrer el whatsap de la plantilla d’Iveco, un per un o per grups de xat. La víctima va aguantar la humiliació cinc dies: al cinquè es va treure la vida.

Notícies relacionades

Santi Millán, víctima de la filtració d’un vídeo sexual a les xarxes socials

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En aquest cas sí que hi va haver una denúncia, i una queixa de la víctima a l’empresa. Com en un altre atac conegut, el dels jugadors de l’Eibar, un corol·lari de comentaris masclistes, diatribes i humiliacions estava completant l’agressió principal.

Com en altres casos, la policia no només va haver de fer front a la dificultat de trobar l’origen de la cadena. Igual de difícil és netejar les baules soltes, les còpies de vídeo que quedin qui sap on. I això, més que de les forces de seguretat, depèn de vegades del zel de les empreses de missatgeria telefònica i les xarxes socials. En el cas d’Alcalá de Henares, n’hi hauria hagut prou amb una mica més de generositat per part dels companys de feina.