Aprovada la ‘llei trans’, que conté multes per no permetre l’accés a persones LGTBI

En la vigília del Dia Internacional de l’Orgull, el Consell de Ministres ha aprovat la llei que reconeix nous drets al col·lectiu LGTBI, la coneguda com a ‘llei trans’, perquè permet l’autodeterminació de la identitat gènere i incorpora sancions per prohibir l’entrada a un bar o una piscina o per no llogar un pis a una persona per la seva orientació sexual o identitat.

Com van acordar Podem i el PSOE fa just un any en el si del Govern després de llargues i difícils negociacions, les persones trans podran canviar de sexe al DNI i al Registre Civil amb la seva mera voluntat, sense necessitat de dos anys d’hormonació i aval mèdic, com s’exigeix en l’actualitat, i sense mostrar proves documentals que demostrin la situació estable de transsexualitat, com exigia una part del PSOE encapçalada per l’exvicepresidenta Carmen Calvo, en línia amb un sector del feminisme que rebutja la llei perquè considera que «esborra les dones» i la discriminació que pateixen pel seu sexe biològic.

Malgrat això, el Govern central no ha modificat aquesta part de l’avantprojecte, que ara serà remès a les Corts perquè continuï la seva tramitació. «Despatologitzem les identitats trans, l’Estat els reconeix els seus drets sense que mediïn testimonis [...] o informes mèdics que diguin que són malalts», ha destacat la ministra d’Igualtat, Irene Montero, a més d’assegurar que la norma converteix Espanya en una «referència internacional» en els drets LGTBI.

Els migrants

El projecte amb prou feines ha tingut canvis, tot i que sí que s’ha refermat l’equiparació de drets per a les persones estrangeres, en línia amb les demandes del moviment LGTBI. Els immigrants que no puguin fer el canvi registral de sexe al seu país d’origen podran sol·licitar la modificació als documents que s’expedeixin a Espanya.

Tanmateix, el Govern central ha desatès les reclamacions del col·lectiu per rebaixar l’edat a partir de la qual es pot exercir aquest dret. Serà a partir dels 16 anys, entre els 14 i 16 anys es requerirà autorització paterna i entre els 12 i 14 anys caldrà acudir a la jurisdicció voluntària. Per sota d’aquesta edat només es podrà canviar el nom al DNI, tal com estava ja recollit en l’avantprojecte.

Els intersexuals

Això sí, s’ha ampliat el termini en què els menors intersexuals, aquells que neixen amb una anatomia sexual i reproductiva que conté caràcters dels dos sexes, poden ser operats. A l’esborrany inicial s’impedia la cirurgia genital als nadons i ara s’ha ampliat fins als 12 anys amb l’objectiu que tinguin temps de decidir sobre el seu cos. I entre els 12 i els 16 anys les modificacions genitals hauran de comptar amb la seva autorització.

Altres canvis fan referència a reforçar els continguts sobre respecte a la diversitat sexual, que a més de ser obligatoris als currículums i les oposicions i proves d’accés per a professors, s’incorporen ara a la universitat. A més, es millora el reconeixement del matrimoni entre persones del mateix sexe a tercers països.

I entre les principals novetats de la llei destaquen les sancions administratives per impedir la LGTBI-fòbia, que cada any va a més, com demostra l’augment del 9% anual dels delictes d’odi des del 2014. Quan la llei vegi la llum, hauran de pagar entre 200 i 2.000 euros els qui insultin o facin pintades contra una persona per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Les sancions per no contractar una persona gai, lesbiana, intersexual, bisexual o trans aniran de 2.001 a 10.000 euros, i entre les infraccions molt greus, amb multes d’entre 10.001 a 150.000 euros, s’hi inclou denegar-los l’accés a establiments, inclosa la vivenda.

Teràpies de conversió

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

A més, la llei impedeix les teràpies de conversió i permet a les persones bisexuals i lesbianes filiar els fills sense necessitat d’estar casades.

«Durant molts anys, els col·lectius LGTBI eren l’única mà amiga. Ara les institucions ens comprometem a no deixar-los anar de la mà per reconèixer-los els seus drets i que puguin ser feliços», ha resumit Montero.